What do you think?
Rate this book
Amanida barrejada
«Vaig devorar el llibre i me’n vaig fer fan, com la meva mare, la meva tieta, la meva àvia i qualsevol dona intel·ligent que coneguis», Lena Dunham
Amanida barrejada reuneix alguns dels articles més famosos de Nora Ephron: en aquestes peces divertidíssimes i enganyosament lleugeres, Ephron parla de les fantasies sexuals femenines, de les reines dels concursos de bellesa americans, dels grups de presa de consciència feminista, de l’estrella del cinema porno dels anys setanta, la Linda Lovelace, del cas Watergate, dels productes de bellesa, del cos femení i d’un concurs nacional de cuina apoteòsic, entre moltes altres coses. I en tots aquests textos reflexiona, amb la franquesa, la perspicàcia i l’humor provocador que li són tan propis, sobre els mitjans de comunicació, la condició de la dona, els conflictes de la vida quotidiana i la instrumentalització que la política fa del feminisme, temes que encara són d’una actualitat aclaparadora. Als articles hi barreja anècdotes autobiogràfiques impagables esquitxades de frases memorables, i il·lumina tota una època, un moment històric i una generació de dones —i d’homes— que van conformar una nova manera de viure i de veure el món.
«És en aquests moments crucials de la vida quan més necessitem la visió lúcida i desacomplexada d’una dona intel·ligent com Nora Ephron, que no tenia por de riure i fer-nos riure», Leticia Asenjo
«Tots els assajos de Nora Ephron (quina dona més llesta, feminista i estupenda) són genials. Ephron és una gran senyora, i una analista intel·ligent de la societat contemporània», Isa Calderón
«Una prosa intel·ligent i entremaliada, afiladíssima i espurnejant; uns assajos explosius plens d’humor àcid i profund», The Boston Globe
«Nora Ephron és, en realitat, una blogaire avant la lettre —i si tothom escrivís com ella, internet seria un lloc meravellós. Explica històries que són, sobretot, sobre ella mateixa, però d’una manera tan càlida, intel·ligent i hàbil que esdevenen històries universals», Moira Macdonald, The Seattle Times
«Pot escriure qualsevol text sobre pràcticament tot i tothom. Nora Ephron sempre l’encerta quan expressa una opinió. Molt divertida», Janet Maslin, The New York Times
Amanida barrejada reuneix alguns dels articles més famosos de Nora Ephron: en aquestes peces divertidíssimes i enganyosament lleugeres, Ephron parla de les fantasies sexuals femenines, de les reines dels concursos de bellesa americans, dels grups de presa de consciència feminista, de l’estrella del cinema porno dels anys setanta, la Linda Lovelace, del cas Watergate, dels productes de bellesa, del cos femení i d’un concurs nacional de cuina apoteòsic, entre moltes altres coses. I en tots aquests textos reflexiona, amb la franquesa, la perspicàcia i l’humor provocador que li són tan propis, sobre els mitjans de comunicació, la condició de la dona, els conflictes de la vida quotidiana i la instrumentalització que la política fa del feminisme, temes que encara són d’una actualitat aclaparadora. Als articles hi barreja anècdotes autobiogràfiques impagables esquitxades de frases memorables, i il·lumina tota una època, un moment històric i una generació de dones —i d’homes— que van conformar una nova manera de viure i de veure el món.
«És en aquests moments crucials de la vida quan més necessitem la visió lúcida i desacomplexada d’una dona intel·ligent com Nora Ephron, que no tenia por de riure i fer-nos riure», Leticia Asenjo
«Tots els assajos de Nora Ephron (quina dona més llesta, feminista i estupenda) són genials. Ephron és una gran senyora, i una analista intel·ligent de la societat contemporània», Isa Calderón
«Una prosa intel·ligent i entremaliada, afiladíssima i espurnejant; uns assajos explosius plens d’humor àcid i profund», The Boston Globe
«Nora Ephron és, en realitat, una blogaire avant la lettre —i si tothom escrivís com ella, internet seria un lloc meravellós. Explica històries que són, sobretot, sobre ella mateixa, però d’una manera tan càlida, intel·ligent i hàbil que esdevenen històries universals», Moira Macdonald, The Seattle Times
«Pot escriure qualsevol text sobre pràcticament tot i tothom. Nora Ephron sempre l’encerta quan expressa una opinió. Molt divertida», Janet Maslin, The New York Times
248 pages, Paperback
Published September 10, 2025
11 people are currently reading
61 people want to read
About the author
Nora Ephron
53 books2,904 followersNora Ephron was an American journalist, film director, producer, screenwriter, novelist, and blogger.
She was best known for her romantic comedies and is a triple nominee for the Academy Award for Writing Original Screenplay; for Silkwood, When Harry Met Sally... and Sleepless in Seattle. She sometimes wrote with her sister, Delia Ephron.
She was best known for her romantic comedies and is a triple nominee for the Academy Award for Writing Original Screenplay; for Silkwood, When Harry Met Sally... and Sleepless in Seattle. She sometimes wrote with her sister, Delia Ephron.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 7 of 7 reviews
November 5, 2025
La meva relació amb la Nora Ephron és d'aquelles d'amor-odi, però he de dir que aquesta lectura m'hi ha fet reconciliar.
"Amanida barrejada" és el recull de 25 articles escrits per l'autora des de 1972 a 1975, un conjunt de reflexions que plasmen la societat nord-americana de l'època. Amb el seu to irònic particular i el seu afilat estil aborda tota mena de qüestions i reflecteix els canvis de les dones nord-americanes durant aquells anys. Com ella mateixa diu, l'objectiu d'escriure aquests articles en la columna de la revista era parlar d'aquestes dones i parlar d'ella mateixa i de les coses que li venia de gust parlar.
Mesclant anècdotes pròpies i situacions i escenes de personatges i esdeveniments cèlebres, ens fa recapacitar sobre tot allò que engloba el feminisme i exposa les seves contradiccions obertament. Alguns debats són actuals i totalment vigents, d'altres els he percebut com a allunyats i, per sort, ens queda una mica d'esperança perquè algunes qüestions estan superades. En algun enfocament coincideixo amb la Nora, en molts altres m'hi sento distanciada, però quan la llegeixo no em deixa indiferent i sempre em provoca sensacions (això és meravellós).
Tracta l'educació, els rols de gènere, els estereotips, les relacions de parella, el divorci, el desig i la sexualitat femenina. Analitza les expectatives femenines, els clixés, la pressió estètica i el pas del temps. Ens parla de diversos llibres i textos, de les debilitats del moviment feminista i de les petites rebel·lions al sistema. Posa damunt la taula el masclisme i el poder.
Aprofundeix en la política institucional i la racialització. Parla de les revisions ginecològiques, dels productes d'higiene femenina, dels concursos de bellesa i de cuina, de l'esport femení i la dificultat per obrir camí, dels grups de preses de consciència feminista i de com les dones es van organitzar. De tot això i de més.
Plasma tots els matisos entre l'esfera pública i la privada.
Tot i no conèixer la majoria dels personatges (polítics, artistes...) que ens mostra en els seus articles, no he desconnectat ni un moment del retrat i l'atmosfera que ens ofereix. I, com sempre, la cuina hi és molt present.
"Amanida barrejada" és el recull de 25 articles escrits per l'autora des de 1972 a 1975, un conjunt de reflexions que plasmen la societat nord-americana de l'època. Amb el seu to irònic particular i el seu afilat estil aborda tota mena de qüestions i reflecteix els canvis de les dones nord-americanes durant aquells anys. Com ella mateixa diu, l'objectiu d'escriure aquests articles en la columna de la revista era parlar d'aquestes dones i parlar d'ella mateixa i de les coses que li venia de gust parlar.
Mesclant anècdotes pròpies i situacions i escenes de personatges i esdeveniments cèlebres, ens fa recapacitar sobre tot allò que engloba el feminisme i exposa les seves contradiccions obertament. Alguns debats són actuals i totalment vigents, d'altres els he percebut com a allunyats i, per sort, ens queda una mica d'esperança perquè algunes qüestions estan superades. En algun enfocament coincideixo amb la Nora, en molts altres m'hi sento distanciada, però quan la llegeixo no em deixa indiferent i sempre em provoca sensacions (això és meravellós).
Tracta l'educació, els rols de gènere, els estereotips, les relacions de parella, el divorci, el desig i la sexualitat femenina. Analitza les expectatives femenines, els clixés, la pressió estètica i el pas del temps. Ens parla de diversos llibres i textos, de les debilitats del moviment feminista i de les petites rebel·lions al sistema. Posa damunt la taula el masclisme i el poder.
Aprofundeix en la política institucional i la racialització. Parla de les revisions ginecològiques, dels productes d'higiene femenina, dels concursos de bellesa i de cuina, de l'esport femení i la dificultat per obrir camí, dels grups de preses de consciència feminista i de com les dones es van organitzar. De tot això i de més.
Plasma tots els matisos entre l'esfera pública i la privada.
Tot i no conèixer la majoria dels personatges (polítics, artistes...) que ens mostra en els seus articles, no he desconnectat ni un moment del retrat i l'atmosfera que ens ofereix. I, com sempre, la cuina hi és molt present.
October 16, 2025
esperava una nora que realment no podia esperar perq quan va escriure coragre i els articles de tinc un coll que fa pena són de molts anys més tard. igualment necessari tenir-lo per fans esbojarrades com jo
October 5, 2025
Si saps qui és Nora Ephron i encara no l’has llegida, no esperis tant com jo. I, si no saps qui és, t’animo a incloure-la a la teva vida. Periodista, guionista, directora de cine, novelista… Una veu crítica, divertida i irònica que va demostrar que es podia escriure sobre el món amb la mateixa profunditat amb què s’escriu sobre un mateix.
“Amanida barrejada” és un recull de 25 articles escrits entre el 1972 i el 1974, quan Ephron publicava una columna sobre dones a la revista “Esquire”. El títol del llibre és molt encertat. Tot i que el feminisme n’és el fil conductor, l’autora tracta temes molt diversos: de les fantasies sexuals femenines fins al cas Watergate, passant per concursos de bellesa, els grups feministes dels anys setanta o un concurs de cuina. De la mateixa manera que he après coses, també m’he escandalitzat, especialment per un producte concret d’higiène íntima…
Nora Ephron escriu amb franquesa i perspicàcia, entrellaçant anècdotes personals o quotidianes amb reflexions socials que conviden a pensar. És observadora i no tenia por de ser crítica. Ens ha deixat un llegat que retrata la societat contemporània, especialment la nord-americana, des d’una perspectiva feminista.
“Amanida barrejada” és un recull de 25 articles escrits entre el 1972 i el 1974, quan Ephron publicava una columna sobre dones a la revista “Esquire”. El títol del llibre és molt encertat. Tot i que el feminisme n’és el fil conductor, l’autora tracta temes molt diversos: de les fantasies sexuals femenines fins al cas Watergate, passant per concursos de bellesa, els grups feministes dels anys setanta o un concurs de cuina. De la mateixa manera que he après coses, també m’he escandalitzat, especialment per un producte concret d’higiène íntima…
Nora Ephron escriu amb franquesa i perspicàcia, entrellaçant anècdotes personals o quotidianes amb reflexions socials que conviden a pensar. És observadora i no tenia por de ser crítica. Ens ha deixat un llegat que retrata la societat contemporània, especialment la nord-americana, des d’una perspectiva feminista.
Read
November 7, 2025crec que m'he llegit tot el que ha escrit la Nora Ephron i aquest llibre és justament això: un llibre pels fans que necessiten més droga. crec que és millor començar per algun dels seus altres llibres si encara no l'has llegida. el vaig començar amb molta empenta i em va atrapar bastant al principi. vaig tenir la il·lusió que seria almenys un oasi dins de la meva travessia pel desert lector d'aquesta tardor, però hi ha alguns articles que no m'han enganxat molt cap a la meitat-final. tot i que parla de personatges que devien ser famosos en el moment i ara no ens sonen, es pot seguir bé sobretot si t'ho prens com a petits contes, diguem-ne.
November 9, 2025
M'ha agradat menys que els altres, crec que perquè no esperava que tots els articles fossin de temes socials i feministes i esperava alguna cosa una mica més lleugera. També, suposo que amb el pas dels anys va anar trobant el seu estil.
Tot i això, quin gust llegir una dona que durant els anys 70 tenia idees tan clares i radicals per a la seva època, i segurament, per l'actual, en alguns casos, també. Passaré de llarg l'últim article perquè es una mica problemàtic, i només diré que dedica un a criticar a Israel, sempre en el costat correcte de la història.
Tot i això, quin gust llegir una dona que durant els anys 70 tenia idees tan clares i radicals per a la seva època, i segurament, per l'actual, en alguns casos, també. Passaré de llarg l'últim article perquè es una mica problemàtic, i només diré que dedica un a criticar a Israel, sempre en el costat correcte de la història.
November 8, 2025
Nora Ephron és una imprescindible. M’agrada molt l’ús que fa de l’humor com a recurs estilístic. Et pot parlar de qualsevol tema i arrencar-te un somriure en el moment més i esperat. En aquest cas, tenim un recull d’articles publicats entre el 1972 i el 1974. És important, almenys per mi ho ha estat, he hagut de fer moltes consultes a Google per ppder contextualitzar alguns dels articles i buscar mooolta gent de la que parla. El context és clau, sobretot en clau feminista (hi ha certes afirmacions o teories que avui en dia m’han semblat molt fora de lloc, com ara les fantasies sexuals o el menyspreu cap a una dona trans, no li tindré en compte).
Penso que si no heu llegit mai Ephron, val molt la pena començar amb altres reculls com ara “Tinc un coll que fa pena” o “No me’n recordo de res”, ja que toca temes més propers i universals i ajuda més a entendre el personatge.
Penso que si no heu llegit mai Ephron, val molt la pena començar amb altres reculls com ara “Tinc un coll que fa pena” o “No me’n recordo de res”, ja que toca temes més propers i universals i ajuda més a entendre el personatge.
December 19, 2025
Costumisme EUA polític i dels mitjans dels seixanta i setanta i amanit per un feminisme gens autocomplaent. I tot i així ni anacrònic ni ultramarí. Divertit, proper, punxegut. La mena d’encerts amb què ens malacostuma L’Altra.
Displaying 1 - 7 of 7 reviews