Història secreta

by Procopius, Procopi de Cesarea, Sergi Grau (Translator)

A scathing indictment of the emperor Justinian and his 6th-century Byzantine court by the greatest historian of the period.

426 pages, Hardcover

First published March 26, 2012

About the author

Procopius of Caesarea was born in the latter years of the fifth century at Caesarea in Palestine. He originated from the land-owning provincial upper class and, like Zosimus, became a civil servant. As early as A.D. 527, before the emperor Justin's death, Procopius became counsellor, assessor, and secretary to Belisarius, whose fortunes and campaigns he followed for the next twelve or fifteen years. Small wonder he became very knowledgeable of military affairs through this service. He has long been respected as a historian of the emperor Justinian’s wars, and is reckoned the greatest of the later Greek historians. Procopius was finally raised to the dignity of an illustrius, and died not earlier than A.D. 562.

Reviews

[Ruminahui · Rating 4 out of 5]

La història no oficial dels anys de Justinià i Teodora, i de Belisari, explicada per algú ben relacionat amb els cercles de poder. Ara bé, és un relat amb tantíssimes exageracions que costa molt separar el gra de la palla. Que Procopi demanés específicament que no es publiqués fins després de la seva mort i la de l'emperador fa sospitar que alguna cosa de les que explica té una base de realitat. Però és clar, que hi hagués excessos, corrupció, que la parella imperial fes de les seves, etc. és una cosa; que Justinià i Teodora fossin els dolentots més dolentots de la història mundial, que fossin l'encarnació de tots els mals, uns dimonis a la terra, és una altra... Es nota massa que Procopi està rabiós per les polítiques antiaristocràtiques de l'emperador. D'altra banda, el retrat de Teodora cau en tots els tòpics de relats de dones amb poder a l'antiguitat, com Agripina, per exemple. En resum: llegiu-lo aixecant la cella i amb un somriure.

[Mercedes Macías · Rating 3 out of 5]

Procopio no quería mucho a Justiniano, es una novelita curiosa, bastante reiterativa.