Per a saber d’amor de Gaspar Jaén i Urban atresora la poesia de tota una vida.
El volum arreplega tota la producció del poeta valencià, onze llibres, des de l’any 1974 a 2012 en un sol volum de la col·lecció Ossos d’Or. També compta amb un extens estudi introductori a càrrec del professor i crític literari Pere Ballart.
VINT VENTS DE MARÇ
Ens estimàrem tant aquella nit que de tan ampla era la mar, tants vaixells solcaren els ulls fent d’escuma la mirada, que els batecs de la cambra sabien que els conills de vellut plorarien a mitjanit, quan ja margalides no davallaren per l’aire, animals de la llum.
Fora, sense adonar-nos-en, queia la primavera amb totes les flors obertes i nosaltres menjàvem pastissos blaus.
Però els conills són nens idiotes i la primavera els fa mal de cor quan la nit cau i no és cotó; per això els vidres verds que duies als ulls m’esquinçaren la cara perquè el plor vessés quan els bruixots del dia s’emportaren cel amunt el teu esguard sens murades.
[de Cadells de la fosca trencada]
GEOGRAFIA D’UN PAISATGE AMB FIGURES
Al nord, distants, els cims d’Aitana i de Maigmó que il·lumina el ponent del vespre clar i fresc de principi d’autumne. Més propers, els turons i el perfil de les serres que tanquen la comarca.
Enmig, l’Alt del Muró, el penyal que assenyala on es troba el pantà, com m’ensenyà mon pare, que ho aprengué del seu. Cap al sud, les planúries que cerquen el Segura, conreades i extenses.
Els xiquets de la Foia, de la Baia i Maitino ixen d’escola i creuen el camp amb bicicleta tornant cap a sa casa, banyats per l’or ponent.
Damunt el marbre blanc de la taula, a la cuina, hi ha un botijó ple d’aigua i un plat amb raïm blanc. Octubre du frescor als peus, costreix els llavis.