What do you think?
Rate this book
Set dies per dir-te t'estimo
288 pages, Paperback
Published October 8, 2025
2 people are currently reading
21 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 4 of 4 reviews
November 16, 2025
no quería que se termine 🥹
October 17, 2025
Em passa molt sovint aquesta cosa de, quan veig que els personatges d'un llibre són més joves que jo, els canvio l'edat per poder connectar-hi més, modelo les seves personalitats al meu gust, etc. De fet, per evitar-ho, moltes vegades directament ja no començo llibres protagonitzats per adolescents, a menys que siguin obres que he de llegir sí o sí.
Aquest llibre és la prova que encara és possible no haver de sotmetre'm a aquests tejemanejes. "Set dies per dir-te t'estimo" respira Roser per totes bandes: en el sarcasme hilarant de la Sara, en la perfecta imperfecció d'en James, en el dramatisme de les situacions (i know a kdrama addict when i see one)... És, senzillament, una novel·la perfecta. Per posar-nos estrictes literàriament parlant, és una novel·la molt equilibrada, amb personatges molt versemblants i un ritme que va en augment a mesura que avança la trama cap al clímax de la novel·la. El to és senzill, tendre, divertit... i transmet a la perfecció aquesta etapa de la vida plena de muntanyes russes que és l'adolescència, dolça quan la mires des del futur, impossible quan l'experimentes des del present.
Honestament, ha sigut gairebé inesperat lo molt que m'ha atrapat el llibre: amb prou feines he trigat dos dies a acabar-lo i ha tingut la indecència i, alhora, la gràcia de tornar-me a la meva jo de 15-16-17-18 anys. Als primers amors, les primeres pors, les amistats imprescindibles, les que feien una mica més de mal... La meva àvia també va morir quan jo tenia 18 anys, força unexpectedly, i em va agafar en una situació si fa no fa també delicada: amb la Sara, he sentit que em podia revisitar a mi mateixa. I ho he fet amb ganes i amb carinyo. Ha sigut un viatge nostàlgic molt plaent.
"Set dies per dir-te t'estimo" és com la cançó 'betty' de la Taylor, però en llibre. Una delícia. El 30 de maig de 2024, quan vaig sentir per primer cop aquesta cançó en directe, vaig plorar de l'emoció. No ho torno a fer ara que he arribat al final de la novel·la perquè, com a bona addicta a la història de la Sara i en James, l'he acabat asseguda a la taula de l'oficina, incapaç de fer altra cosa amb la concentració necessària que no fos conèixer el final d'aquest llibre.
La Roser, a més de bona amiga i bona companya de feina, és bona escriptora. I ara que tinc la sort de gaudir d'ella en les tres facetes, no vull renunciar-hi a cap. Per moltes més novel·les juvenils seves!
Aquest llibre és la prova que encara és possible no haver de sotmetre'm a aquests tejemanejes. "Set dies per dir-te t'estimo" respira Roser per totes bandes: en el sarcasme hilarant de la Sara, en la perfecta imperfecció d'en James, en el dramatisme de les situacions (i know a kdrama addict when i see one)... És, senzillament, una novel·la perfecta. Per posar-nos estrictes literàriament parlant, és una novel·la molt equilibrada, amb personatges molt versemblants i un ritme que va en augment a mesura que avança la trama cap al clímax de la novel·la. El to és senzill, tendre, divertit... i transmet a la perfecció aquesta etapa de la vida plena de muntanyes russes que és l'adolescència, dolça quan la mires des del futur, impossible quan l'experimentes des del present.
Honestament, ha sigut gairebé inesperat lo molt que m'ha atrapat el llibre: amb prou feines he trigat dos dies a acabar-lo i ha tingut la indecència i, alhora, la gràcia de tornar-me a la meva jo de 15-16-17-18 anys. Als primers amors, les primeres pors, les amistats imprescindibles, les que feien una mica més de mal... La meva àvia també va morir quan jo tenia 18 anys, força unexpectedly, i em va agafar en una situació si fa no fa també delicada: amb la Sara, he sentit que em podia revisitar a mi mateixa. I ho he fet amb ganes i amb carinyo. Ha sigut un viatge nostàlgic molt plaent.
"Set dies per dir-te t'estimo" és com la cançó 'betty' de la Taylor, però en llibre. Una delícia. El 30 de maig de 2024, quan vaig sentir per primer cop aquesta cançó en directe, vaig plorar de l'emoció. No ho torno a fer ara que he arribat al final de la novel·la perquè, com a bona addicta a la història de la Sara i en James, l'he acabat asseguda a la taula de l'oficina, incapaç de fer altra cosa amb la concentració necessària que no fos conèixer el final d'aquest llibre.
La Roser, a més de bona amiga i bona companya de feina, és bona escriptora. I ara que tinc la sort de gaudir d'ella en les tres facetes, no vull renunciar-hi a cap. Per moltes més novel·les juvenils seves!
January 24, 2026
Molt agradable de llegir, se m’ha fet curt
November 15, 2025
La Roser sap el què fa, i es nota. És la nostra Jenny Han i hem d’aprofitar-la🔥🔥🔥🔥🔥
Displaying 1 - 4 of 4 reviews