Una celebració ferotge de la segona meitat de la vida La protagonista d’aquesta història hi ha un dia que diu "fins aquí". Després de mitja vida emmotllant-se al patró que tocava —esposa exemplar, mare abnegada, les il·lusions al calaix—, decideix que la segona meitat la viurà de manera diametralment oposada. Mai no és fàcil nedar contra corrent, però ella decideix fer-ho igualment: marxa de casa, els fills li giren la cara, repesca la vocació d’escultora que li havien estroncat, i per acabar-ho d’adobar, la conviden a la Biennal d'Art de Venècia. Què li pot esperar, a algú com ella, a la ciutat més tòpicament romàntica del món? Una dona de la teva edat és una novel·la sobre el foc que s’encén a dins de cada dona justament quan tothom els ordena apagar-se i esborrar-se del mapa. Després de Les nostres mares, Gemma Ruiz Palà ens regala una protagonista que fa de la menopausa la millor rebel·lió per, finalment, abraçar l’alegria de viure sense demanar perdó.
Gemma Ruiz i Palà (Sabadell, 6 de desembre de 1975) és una periodista i escriptora catalana. Com a periodista, ha treballat des de 1997 al servei d'informatius de Televisió de Catalunya i s'ha especialitzat en cròniques culturals dels Telenotícies. Durant sis anys, va fer les cròniques teatrals al programa La nit al dia. Com a escriptora, va publicar la seva primera novel·la, Argelagues, el setembre de 2016. L'obra se centra en la vida de tres dones nascudes a pagès a principis del segle xx que han d'obrir-se camí a la ciutat, treballant en la indústria tèxtil, participant en la Guerra Civil Espanyola des de la rereguarda i arriscant la vida en diversos moments. L'obra resultà un èxit de vendes i, el març de 2017, ja se n'havien fet nou edicions i venut més de 15.000 exemplars.
"Argelagues" i "Les nostres mares" em van captivar i enganxar desde la primera pàgina. Amb aquest nou llibre de Gemma Ruiz m'ha passat tot el contrari: desde la primera pàgina no em va enganxar ni l'argument ni la forma escrita. Not my cup of tea.
M'ha agradat molt el to i el sentit de l'humor de la protagonista. També trobo original el lloc i l'art que s'hi representa.
L'única pega és que m'he fet una mica d'embolic amb alguns noms.
Deixo una frase del llibre com a mostra de l'humor/crítica que desprèn: "Ho tenia clar que cotxes i dones perdem cotització a cada full de calendari que ens arrenquen, i m'hi podia resignar, com anar-hi en contra."
En la meva opinió, una novel.la no tan bona com les dues anteriors, però valenta i divertida💪🏻dona de més de 50, menopausa, empoderament, amor i sexe barrejats amb el torrent verbal que caracteritza a la Gemma Ruiz Palà🙌🏻
Vaig començar el llibre amb moltes ganes, la descripció de darrere em va motivar, però reconec que m'ha costat una mica. Hi ha parts del llibre que m'han enganxat i tenia ganes de continuar llegint, però d'altres m'avorrien i em feia mandra posar-m'hi. He llegit bones crítiques dels altres dos llibres de la mateixa escriptora, sobretot del primer, tinc ganes de llegir-lo per donar-li una altra oportunitat.
Després que Les nostres mares em captivés tant, tenia moltes ganes de tornar a llegir Gemma Ruiz Palà. Una dona de la teva edat és un llibre diferent del seu anterior. En aquest llibre, la Gemma fa una reivindicació clara: una dona en plena menopausa té dret a una segona oportunitat, a reinventar-se i a tornar a posar-se al centre de la seva vida.
📖Una dona de la teva edat segueix la història de la Kate que, després de dècades dedicada a la família i a les responsabilitats que la societat espera d’ella, arriba a la menopausa i decideix trencar amb tot allò que esperen d'ella. Deixa enrere la vida que havia construït i reprèn un camí propi: es reconnecta amb la seva vocació artística, viatja i iu experiències noves que l'ajuden a connectar amb ella mateixa.
La novel·la combina moments del passat i present. A vegades tenia la sensació que la història del present necessitava més espai, i que els salts temporals em frenaven la lectura. I tot i que al principi de la novel·la se m’ha fet lent, a partir d'un esdeveniment concret la novel.la agafa ritme i és més entretinguda.
És un llibre que celebra l’autonomia, el desig i la llibertat femenina a partir dels cinquanta, i això m’ha semblat molt necessari i valent. A través d'aquesta història, Gemma Ruiz reivindica que la segona meitat de la vida pot ser igual —o més— intensa, lliure i creativa que la primera, i que la menopausa no és un final, sinó un començament d’una etapa plena de possibilitats.
🔥 Una dona de la teva edat 🧊 🖋️ Gemma Ruiz Palà 📘 Proa 📖 256 pàgines 🏠 Propi
Aish la Kate! Com m'agrada veure protagonistes en la segona meitat de la vida que es deconstrueixen per deixar enrere allò adquirit i obrir-se al món de la generació zeta en endavant.
No descobrim l'edat de la Kate fins a les ultimes pàgines de la novel•la però el fogots i les ganes de parlar de la menopausa ens indiquen en quina franja d'edat pot trobar-se.
En base a la construcció que la societat occidental ha dictat que li pertoca a una dona d'entre 50 i 60 anys, ens trobem amb una Kate farta d'aquests convencionalismes i amb ganes de marxa, de canvi, de viure.
I amb aquestes ganes es retroba amb la seva vocació d'escultora com a convidada a la Biennale de Venècia on es toparà amb una colla d'activistes pro Venècia pels venecians i amb algú que porta una trena com la seva, té una bossa de pèssols al congelador i li posarà els dies a Venècia del revés.
No és la novel•la que més m'ha agradat de l'autora, perquè "Les nostres mares" i "Ca la Wenling" són les meves preferides, però acompanyant la Kate per Venècia us trobareu amb bons moments que us traurà més d'un somriure i les "perimenopausals" podem anar prenent apunts.
✅ Passa el test de Bechdel ♀️ Escrit amb perspectiva de gènere
No les tenia totes amb mi amb aquest llibre però ha resultat una grata sorpresa. Serà que és l’any de les escriptores que parlen de dones més enllà dels 40, que parlen de desig, el pas del temps i l’autoconeixement… però m’ha agradat força. Necessitem explorar referents de tots tipus, llegir les històries i quotidianitats de dones en diferents etapes de la vida perquè és així que aprenem i transmetem ll poc que sabem a les noves generacions.
Esperava que aquest llibre em fascinés tan com els anteriors però no ha estat així, fins i tot l'he trobat avorrit a estones. Tot i que crec que és molt necessari escriure sobre les dones que ja tenen una certa edat, que estan en la menopausa i que encara són igual de vitals, però amb aquest llibre no ho he acabat d'apreciar.
No m ha enganxat i l he deixat a mitges. Una escriptura massa caòtica que em feia perdre el fil. D’altres llibres seus m’ham agradat molt i la història em cridava però la manera com està escrit m’ha acabat cansant 🤷🏻♀️