What do you think?
Rate this book
Les veus del foc
Una novel·la que gira entorn de com els silencis del passat deixen ferides que obliguen a cercar la veritat.
L'Eva és una jove fisioterapeuta que viu atrapada entre les ombres del passat i que manté una relació hostil amb el menjar i el seu propi cos. En un intent per trobar el seu lloc al món, s'enfronta amb secrets familiars que amenacen de trencar la seva ja fràgil estabilitat emocional.
Arran de la mort de l'àvia, l'Eva comença a investigar la història dels pares: necessita descobrir-ne més coses. Del seu pare només sap que va morir en un accident de cotxe, tot i que ningú en parla. Estirant el fil, l'Eva es veurà obligada a afrontar veritats doloroses i a redefinir la seva identitat.
«Vencent la gana obtinc una forma estranya de pau, plenitud i confort. I després de vomitar sento culpa. Una culpa que llençaria al vàter amb la resta de vòmit. Sé que és un sentiment estèril, ho sé, però hi és. Com un corcó excavant túnels a l'ànima sense treva. Sé que no ho hauria d'estar fent. Tanmateix, no puc parar. Alhora sé que em buido perquè la vida no m'omple prou. D'això, en soc conscient».
L'Eva és una jove fisioterapeuta que viu atrapada entre les ombres del passat i que manté una relació hostil amb el menjar i el seu propi cos. En un intent per trobar el seu lloc al món, s'enfronta amb secrets familiars que amenacen de trencar la seva ja fràgil estabilitat emocional.
Arran de la mort de l'àvia, l'Eva comença a investigar la història dels pares: necessita descobrir-ne més coses. Del seu pare només sap que va morir en un accident de cotxe, tot i que ningú en parla. Estirant el fil, l'Eva es veurà obligada a afrontar veritats doloroses i a redefinir la seva identitat.
«Vencent la gana obtinc una forma estranya de pau, plenitud i confort. I després de vomitar sento culpa. Una culpa que llençaria al vàter amb la resta de vòmit. Sé que és un sentiment estèril, ho sé, però hi és. Com un corcó excavant túnels a l'ànima sense treva. Sé que no ho hauria d'estar fent. Tanmateix, no puc parar. Alhora sé que em buido perquè la vida no m'omple prou. D'això, en soc conscient».
312 pages, Paperback
Published September 18, 2025
103 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 21 of 21 reviews
October 20, 2025
"Les veus del foc" és la història de l'Eva, però també és el relat de la seva família.
La protagonista és una jove fisioterapeuta que es troba en un moment personal convuls. Mentre intenta portar una vida aparentment ordenada, per dins tot trontolla.
La mort de la seva àvia, la bulímia, la dificultat per mantenir les amistats i la manca d'habilitats socials a l'hora de relacionar-se la fan sentir insegura, fràgil, se sent immersa en una caiguda cap a l'abisme.
Des de petita té la sensació que alguna cosa se li escapa i és incapaç de saber el què, tot i haver tingut una infància aparentment feliç (malgrat la pèrdua del pare en un "accident"). Gràcies a la troballa del diari de la seva mare i d'escoltar converses a mitges, anirà esbrinant que hi ha al darrere. I això és la punta de l'iceberg.
Creix amb moltes ferides per cicatritzar i a mesura que ens endinsem en les seves pàgines, passat i present, se'ns creuen i descobrirem l'origen de tot i ens fa qüestionar el rol de la família, a mig camí entre la protecció i l'ocultació de la veritat.
M'ha agradat com plasma els silencis, la dificultat que sent la protagonista per encaixar i com el passat es manifesta d'una manera tan dura que és dolorós recordar-lo. I com aconsegueix superar les esquerdes per reconciliar-se amb la vida. Unes vivències que succeeixen entre Girona i Cubells i que ens transporten de la ciutat a la vida rural.
🔥 Una obra que explora la salut mental, els vincles familiars, els traumes infantils i la xarxa on cercar suport.
La protagonista és una jove fisioterapeuta que es troba en un moment personal convuls. Mentre intenta portar una vida aparentment ordenada, per dins tot trontolla.
La mort de la seva àvia, la bulímia, la dificultat per mantenir les amistats i la manca d'habilitats socials a l'hora de relacionar-se la fan sentir insegura, fràgil, se sent immersa en una caiguda cap a l'abisme.
Des de petita té la sensació que alguna cosa se li escapa i és incapaç de saber el què, tot i haver tingut una infància aparentment feliç (malgrat la pèrdua del pare en un "accident"). Gràcies a la troballa del diari de la seva mare i d'escoltar converses a mitges, anirà esbrinant que hi ha al darrere. I això és la punta de l'iceberg.
Creix amb moltes ferides per cicatritzar i a mesura que ens endinsem en les seves pàgines, passat i present, se'ns creuen i descobrirem l'origen de tot i ens fa qüestionar el rol de la família, a mig camí entre la protecció i l'ocultació de la veritat.
M'ha agradat com plasma els silencis, la dificultat que sent la protagonista per encaixar i com el passat es manifesta d'una manera tan dura que és dolorós recordar-lo. I com aconsegueix superar les esquerdes per reconciliar-se amb la vida. Unes vivències que succeeixen entre Girona i Cubells i que ens transporten de la ciutat a la vida rural.
🔥 Una obra que explora la salut mental, els vincles familiars, els traumes infantils i la xarxa on cercar suport.
October 19, 2025
Ho sento molt, però aquest llibre no ha estat per mi.
Visibilitza un transtorn de salut mental i això és molt important, per això té un valor. Però no m'ha agradat com està construït, com relaciona la història amb altres coses... Acaba tenint sentit, i sé que a molta gent li pot agradar.
Em sap greu posar-li aquesta nota i dir aquestes coses, però crec que s'ha de ser sincera amb el que llegim.
Visibilitza un transtorn de salut mental i això és molt important, per això té un valor. Però no m'ha agradat com està construït, com relaciona la història amb altres coses... Acaba tenint sentit, i sé que a molta gent li pot agradar.
Em sap greu posar-li aquesta nota i dir aquestes coses, però crec que s'ha de ser sincera amb el que llegim.
November 20, 2025
L'Eva, la protagonista d'aquesta història, té una vida aparentment normal: viu a Girona, és fisioterapeuta, té parella i un grup d'amics. Però no tot és com sembla. L'Eva va perdre el seu pare quan era petita, la relació amb la mare no és massa bona, la relació amb l'Andreu és tòxica o, més ben dit, obsessiva. A això li hem de sumar que és insegura i que des de fa anys arrossega un trastorn de la conducta alimentària, és bulímica.
Per si no fos prou, se li acaba de morir l'àvia i, en una de les últimes visites que li va fer, l'àvia li va dir que el seu pare era una mala bèstia. L'Eva no té ni idea de què li parla i això la portarà a cercar la veritat de tot plegat, haurà de rebuscar en el passat i en la seva història familiar i es veurà obligada a desenterrar uns records dolorosos i a afrontar aquesta nova realitat.
La Tània ens ofereix una història on, a poc a poc, ens va oferint peces d'un trencaclosques i aquestes, a mesura que anam llegint, van encaixant. I vos confés que jo, en un principi, no ho veia massa clar, no sabia com ho acabaria ajuntat tot, però ho fa i tot pren sentit. A més, el que s'hi relata és dur i, tot i que l'autora cuida molt el llenguatge, no maquilla res, diu les coses pel seu nom i hi ha escenes bastant desagradables.
Finalment, voldria dir-vos que hi ha hagut dues coses que m'han passat una mica de factura. D'entrada, i la més important, és que no he aconseguit empatitzar amb la protagonista. I l'altra és que hi ha un recurs que se m'ha fet una mica repetitiu, però que alhora entenc que és necessari per escenificar com vivia la protagonista les purgues. No obstant això, crec que és una bona història!
Per si no fos prou, se li acaba de morir l'àvia i, en una de les últimes visites que li va fer, l'àvia li va dir que el seu pare era una mala bèstia. L'Eva no té ni idea de què li parla i això la portarà a cercar la veritat de tot plegat, haurà de rebuscar en el passat i en la seva història familiar i es veurà obligada a desenterrar uns records dolorosos i a afrontar aquesta nova realitat.
La Tània ens ofereix una història on, a poc a poc, ens va oferint peces d'un trencaclosques i aquestes, a mesura que anam llegint, van encaixant. I vos confés que jo, en un principi, no ho veia massa clar, no sabia com ho acabaria ajuntat tot, però ho fa i tot pren sentit. A més, el que s'hi relata és dur i, tot i que l'autora cuida molt el llenguatge, no maquilla res, diu les coses pel seu nom i hi ha escenes bastant desagradables.
Finalment, voldria dir-vos que hi ha hagut dues coses que m'han passat una mica de factura. D'entrada, i la més important, és que no he aconseguit empatitzar amb la protagonista. I l'altra és que hi ha un recurs que se m'ha fet una mica repetitiu, però que alhora entenc que és necessari per escenificar com vivia la protagonista les purgues. No obstant això, crec que és una bona història!
January 14, 2026
Em va costar al principi, però m’ha agradat molt com tracta la bulímia, la salut mental i com ens pot afectar el passat.
February 5, 2026
Duríssim... encara l'estic digerint.
November 16, 2025
Uau, impressionant!
January 2, 2026
L'Eva és fisoterapeuta, viu a Girona i té la seva colla d'amics i la seva parella. També pateix bulímia, i la té més o menys controlada. Però es troba en un període de la vida en què tot se li torça i aixì no l'ajuda en la malaltia. La història comença poc a poc, mentre coneixem l'Eva, però mica en mica agafa carrera i és un no parar d'esdeveniments que et mantenen amb l'ai al cor. Amb aquest llibre pateixes, hi ha hagut escenes que havia de pausar i recuperar l'alè.
Pateixes amb l'Eva perquè l'acompanyes amb la seva malaltia, en algun moment li fotries un crit perquè reaccioni, tot i que és molt fàcil opinar des de fora. Però la historia no només parla del TCA de l'Eva, també de la seva familia, d'aquest amor-odi cap a la seva mare, de secrets i de molt silencis. D'aquells silencis i secrets no dits que fan mal quan surten a la llum.
molt recomanable
Pateixes amb l'Eva perquè l'acompanyes amb la seva malaltia, en algun moment li fotries un crit perquè reaccioni, tot i que és molt fàcil opinar des de fora. Però la historia no només parla del TCA de l'Eva, també de la seva familia, d'aquest amor-odi cap a la seva mare, de secrets i de molt silencis. D'aquells silencis i secrets no dits que fan mal quan surten a la llum.
molt recomanable
February 6, 2026
Fa un temps llegia una entrevista a un director de cinema que explicava que havia descobert que els seus pares s’havien separat quan ell era petit, però que durant anys havien fingit una convivència que no era real. Quan els pares li van revelar la veritat(ell ja era adult ) el van portar a dubtar de la certesa de totes les relacions que ha anat establint al llarg de la vida. Hi ha mentides per protegir que fam mes mal que moltes veritats doloroses .
"Les veus del foc" de Tània Soler, editat per La Magrana, ens presenta l’Eva, una jove fisioterapeuta que pateix un trastorn de la conducta alimentària que condiciona profundament el seu dia a dia. A aquest malestar s’hi suma la mort del seu pare quan ella era petita, una figura difusa de la qual no en conserva gairebé records i de qui mai se n’ha parlat obertament a casa. Serà després de la mort de la seva àvia quan l’Eva sentirà la necessitat d’esbrinar qui era realment el seu pare i quina vida havia compartit amb la seva mare. Aquesta recerca, però, la conduirà cap a una història fosca que potser no està preparada per afrontar.
Ens trobem davant d’una novel·la que narra tant la vida de l’Eva - marcada per les inseguretats, les pors i la fragilitat- com la història d’una família plena de silencis i secrets, d’aquells que sovint s’amaguen amb la intenció de protegir, però que acaben provocant encara més dolor. Alhora, Les veus del foc és també un llibre que parla de salut mental: de la dificultat de posar-hi paraules, de l’estigma que encara avui arrosseguen moltes famílies i de com aquest silenci pot agreujar les situacions. Malgrat els avenços socials, les malalties mentals continuen sent massa sovint percebudes com una feblesa i no com a malalties plenament legítimes.
Tània Soler sap mantenir el ritme i la tensió narrativa, explicant la història de manera gradual i dosificant la informació amb encert. A mesura que avança la novel·la, els detalls es van afegint i les arestes d’una història complexa van emergint, en un relat on no tot és el que sembla. Ho fa amb sinceritat i amb una veu que resulta creïble: l’Eva és un personatge de carn i ossos, la veus, la vius i entens tota la dimensió del que li està passant, així com la dificultat d’aprendre a seguir endavant.
M'agrada com escriu aquesta autora, un debut molt gratificant. Només queda desitjar que aquest sigui el primer de molts llibres més!
"Les veus del foc" de Tània Soler, editat per La Magrana, ens presenta l’Eva, una jove fisioterapeuta que pateix un trastorn de la conducta alimentària que condiciona profundament el seu dia a dia. A aquest malestar s’hi suma la mort del seu pare quan ella era petita, una figura difusa de la qual no en conserva gairebé records i de qui mai se n’ha parlat obertament a casa. Serà després de la mort de la seva àvia quan l’Eva sentirà la necessitat d’esbrinar qui era realment el seu pare i quina vida havia compartit amb la seva mare. Aquesta recerca, però, la conduirà cap a una història fosca que potser no està preparada per afrontar.
Ens trobem davant d’una novel·la que narra tant la vida de l’Eva - marcada per les inseguretats, les pors i la fragilitat- com la història d’una família plena de silencis i secrets, d’aquells que sovint s’amaguen amb la intenció de protegir, però que acaben provocant encara més dolor. Alhora, Les veus del foc és també un llibre que parla de salut mental: de la dificultat de posar-hi paraules, de l’estigma que encara avui arrosseguen moltes famílies i de com aquest silenci pot agreujar les situacions. Malgrat els avenços socials, les malalties mentals continuen sent massa sovint percebudes com una feblesa i no com a malalties plenament legítimes.
Tània Soler sap mantenir el ritme i la tensió narrativa, explicant la història de manera gradual i dosificant la informació amb encert. A mesura que avança la novel·la, els detalls es van afegint i les arestes d’una història complexa van emergint, en un relat on no tot és el que sembla. Ho fa amb sinceritat i amb una veu que resulta creïble: l’Eva és un personatge de carn i ossos, la veus, la vius i entens tota la dimensió del que li està passant, així com la dificultat d’aprendre a seguir endavant.
M'agrada com escriu aquesta autora, un debut molt gratificant. Només queda desitjar que aquest sigui el primer de molts llibres més!
January 11, 2026
L'Eva és una noia jove amb un trastorn de la conducta alimentària. La seva relació amb la mare no és bona, i la recent mort de l'àvia no fa més que agreujar el seu problema. A més, des de la seva infància, l'envolta el silenci sobre la mort del seu pare, de la que ningú en parla.
La lectura d'aquest llibre no és fàcil. El realisme i la duresa en què tracta la malaltia de la protagonista fa que en alguns moments arribi a ser desagradable. Però l'estil d'escriptura i la qualitat del text fa que sigui una lectura molt recomanable.
Un relat que, a través dels pensaments de la protagonista, genera molts sentiments contradictoris. Ens trobem amb situacions amb dues cares, com el dilema de l'Eva, que és conscient del seu problema, però, a la vegada, té la impossibilitat de posar-hi remei. Que, aparentment, es comporta d'una forma normal, indetectable pels altres, però on la malaltia ressorgeix quan ningú la mira.
Una narració que ens parla de la pressió pels cànons de bellesa imposats i l'acceptació d'un mateix. Això i la inseguretat en les pròpies decisions porten a l'Eva a un cercle d'autodestrucció del que només pot sortir amb ajuda.
Un altre dels conflictes, que està molt ben reflectit al text, és el de les relacions amb l'entorn d'amics i família, que, la majoria de vegades no saben com donar suport. Una línia molt fina entre el desig d'ajudar i el fet d'incomodar al malalt.
Tota la trama, a més, està envoltada del misteri del passat de l'Eva, que porta a una explosió final, que no havia previst, i que m'ha tingut enganxat fins a la resolució de la història.
Una lectura incòmoda, però necessària per entendre a les víctimes de les malalties mentals i per ser conscient de la importància del suport de l'entorn en què viuen.
Una novel·la de debut, que ens mostra una autora amb un gran futur literari.
Imprescindible. No m'han agradat mai gaire les galetes Oreo, però després d'aquesta lectura crec que se m'han llevat definitivament les ganes de menjar-ne.
La lectura d'aquest llibre no és fàcil. El realisme i la duresa en què tracta la malaltia de la protagonista fa que en alguns moments arribi a ser desagradable. Però l'estil d'escriptura i la qualitat del text fa que sigui una lectura molt recomanable.
Un relat que, a través dels pensaments de la protagonista, genera molts sentiments contradictoris. Ens trobem amb situacions amb dues cares, com el dilema de l'Eva, que és conscient del seu problema, però, a la vegada, té la impossibilitat de posar-hi remei. Que, aparentment, es comporta d'una forma normal, indetectable pels altres, però on la malaltia ressorgeix quan ningú la mira.
Una narració que ens parla de la pressió pels cànons de bellesa imposats i l'acceptació d'un mateix. Això i la inseguretat en les pròpies decisions porten a l'Eva a un cercle d'autodestrucció del que només pot sortir amb ajuda.
Un altre dels conflictes, que està molt ben reflectit al text, és el de les relacions amb l'entorn d'amics i família, que, la majoria de vegades no saben com donar suport. Una línia molt fina entre el desig d'ajudar i el fet d'incomodar al malalt.
Tota la trama, a més, està envoltada del misteri del passat de l'Eva, que porta a una explosió final, que no havia previst, i que m'ha tingut enganxat fins a la resolució de la història.
Una lectura incòmoda, però necessària per entendre a les víctimes de les malalties mentals i per ser conscient de la importància del suport de l'entorn en què viuen.
Una novel·la de debut, que ens mostra una autora amb un gran futur literari.
Imprescindible. No m'han agradat mai gaire les galetes Oreo, però després d'aquesta lectura crec que se m'han llevat definitivament les ganes de menjar-ne.
March 19, 2026
M'ha agradat molt. 4 molt alt.
El llibre va sobre la vida de l'Eva, i com els secrets familiars poden condicionar la vida.
L'Eva és bulímica, té molta pressió per tenir un cos normatiu. Inclús l'han hagut d'ingressar per lo dèbil que s'ha quedat després de vomitar.
Mica en mica anem descobrint la seva vida i els secrets familiars. Té una relació tirant amb la seva mare. Un dia, li roba el diari i va descobrint coses. El pare era una persona estranya, sembla que estava amb una altra noia del poble.
Després de picar a moltes portes, acaba descobrint la veritat: l'Eva tenia una germana, l'Helena, que va morir en un incendi a la casa del poble. Aquell incendi el va provocar el seu pare, que el van diagnosticar d'esquizofrènic, però no es va deixar ajudar. Després del que va fer, ell es va matar amb el cotxe. I la mare i l'Eva van marxar del poble i van tornar a Girona. Però la seva mare sempre es va sentir culpable d'haver "triat" un home que va acabar matant a una filla, i que li va fer passar tan malament.
L'Eva tenia certs records de l'Helena, sempre ha dit que és la seva millor amiga. Però la seva mare sempre li ha fet dubtar, i ha anat dient per allà que té una amiga imaginària, que no està bé del cap.
La mare s'ha resistit a explicar-li durant molt de temps, de fet li ha dit mentides: li ha comentat a l'Eva que el pare li pegava. Però no és veritat.
A més, la mare ha demanat als amics i a la parella de l'Eva que la deixessin de banda, ja que creu que és per culpa seva que pateix bulímia, que la fan sentir inferior.
Així que s'ha quedat sense parella, sense amics i sense feina (l'han fet fora perquè estava totalment "out"). Al final, descobreix que ha sigut la mare qui ha allunyat als seus amics, així que recupera el seu cercle d'amistats, i comença a buscar feina amb calma.
El llibre va sobre la vida de l'Eva, i com els secrets familiars poden condicionar la vida.
L'Eva és bulímica, té molta pressió per tenir un cos normatiu. Inclús l'han hagut d'ingressar per lo dèbil que s'ha quedat després de vomitar.
Mica en mica anem descobrint la seva vida i els secrets familiars. Té una relació tirant amb la seva mare. Un dia, li roba el diari i va descobrint coses. El pare era una persona estranya, sembla que estava amb una altra noia del poble.
Després de picar a moltes portes, acaba descobrint la veritat: l'Eva tenia una germana, l'Helena, que va morir en un incendi a la casa del poble. Aquell incendi el va provocar el seu pare, que el van diagnosticar d'esquizofrènic, però no es va deixar ajudar. Després del que va fer, ell es va matar amb el cotxe. I la mare i l'Eva van marxar del poble i van tornar a Girona. Però la seva mare sempre es va sentir culpable d'haver "triat" un home que va acabar matant a una filla, i que li va fer passar tan malament.
L'Eva tenia certs records de l'Helena, sempre ha dit que és la seva millor amiga. Però la seva mare sempre li ha fet dubtar, i ha anat dient per allà que té una amiga imaginària, que no està bé del cap.
La mare s'ha resistit a explicar-li durant molt de temps, de fet li ha dit mentides: li ha comentat a l'Eva que el pare li pegava. Però no és veritat.
A més, la mare ha demanat als amics i a la parella de l'Eva que la deixessin de banda, ja que creu que és per culpa seva que pateix bulímia, que la fan sentir inferior.
Així que s'ha quedat sense parella, sense amics i sense feina (l'han fet fora perquè estava totalment "out"). Al final, descobreix que ha sigut la mare qui ha allunyat als seus amics, així que recupera el seu cercle d'amistats, i comença a buscar feina amb calma.
This entire review has been hidden because of spoilers.
December 14, 2025
🔥 𝗟𝗘𝗦 𝗩𝗘𝗨𝗦 𝗗𝗘𝗟 𝗙𝗢𝗖 🔥
Ressenya en valencià/català
🔸️ Vaig descobrir aquesta novel·la gràcies a Andrea quan la va anunciar al seu Instagram farà uns mesos 🤗
🔸️ La temàtica de TCA i salut mental em cridava moltíssim l'atenció i pel fet de la meua professió (sóc psicóloga), era una necessitat llegir-la 📖
🔸️ Què necessari és donar-li visibilitat a aquestos temes i què important és que hi haja més novel·les o llibres que tracten de la salut mental! 🧠
🔸️ És un llibre dur, no vaig a enganyar-vos, però m'ha encantat llegir-lo i poder descubrir, a poc a poc, tots els problemes que envolten a Eva i el motiu pel qual desenvolupa el seu TCA 🤐
🔸️ M'ha agradat acompanyar-la en aquest complicat moment de la seua vida, i he empatitzat moltíssim amb ella en les situacions que tot se li escapava de les mans 🖐🏻
🔸️ El final m'ha sorprès molt! No esperava, per a res, ixe desenllaç de la història que m'ha deixat amb la boca oberta 😲
🔸️ Gràcies novament, Andrea per haver-me recomanat aquest llibre i que, junt amb l'autora, puguem donar-li més visibilitat a tots els problemes que envolten la salut mental 👩🏻⚕️
🔥🔥
Ressenya en valencià/català
🔸️ Vaig descobrir aquesta novel·la gràcies a Andrea quan la va anunciar al seu Instagram farà uns mesos 🤗
🔸️ La temàtica de TCA i salut mental em cridava moltíssim l'atenció i pel fet de la meua professió (sóc psicóloga), era una necessitat llegir-la 📖
🔸️ Què necessari és donar-li visibilitat a aquestos temes i què important és que hi haja més novel·les o llibres que tracten de la salut mental! 🧠
🔸️ És un llibre dur, no vaig a enganyar-vos, però m'ha encantat llegir-lo i poder descubrir, a poc a poc, tots els problemes que envolten a Eva i el motiu pel qual desenvolupa el seu TCA 🤐
🔸️ M'ha agradat acompanyar-la en aquest complicat moment de la seua vida, i he empatitzat moltíssim amb ella en les situacions que tot se li escapava de les mans 🖐🏻
🔸️ El final m'ha sorprès molt! No esperava, per a res, ixe desenllaç de la història que m'ha deixat amb la boca oberta 😲
🔸️ Gràcies novament, Andrea per haver-me recomanat aquest llibre i que, junt amb l'autora, puguem donar-li més visibilitat a tots els problemes que envolten la salut mental 👩🏻⚕️
🔥🔥
December 30, 2025
Vaig conèixer la @taniasoler91 a la presentació del seu llibre abans de llegir-lo. No en van fer cap spoiler i sentir-la parlar, juntament amb la @laurawax que l’acompanyava, em va augmentar les ganes d’afagar-lo. Crec que va ser una sort que les coses es donessin en aquest ordre.
La Tània escriu amb molta bellesa, amb una poètica lleugera i sense buscar el lluïment; és natural, i això fa que sigui molt gustós llegir-la, tot i que la història és dura. Les imatges són directes i no t’estalvia cap de les veritats de la protagonista. Em recordava quan participava en el grup d’escriptura catàrtica de la Maria Climent, on totes compartíem les nostres catàrsis a través d’escrits bells. I no sé si serà una tonteria —la duresa de la vida no te l’estalvia ningú—, però escriure, i escriure bonic, ho fa terapèutic i m’ajuda a sostenir. Llegir la vida, quan està escrita amb tanta bellesa, m’acosta a realitats difícils de les quals, d’una altra manera, fugiria.
L’últim quart de llibre es torna, a més, trepidant, i necessites avançar i saber per entendre. Sempre volem entendre, fins i tot allò que és únic i personal de cadascú, sobretot quan ens remou per dins.
La Tània escriu amb molta bellesa, amb una poètica lleugera i sense buscar el lluïment; és natural, i això fa que sigui molt gustós llegir-la, tot i que la història és dura. Les imatges són directes i no t’estalvia cap de les veritats de la protagonista. Em recordava quan participava en el grup d’escriptura catàrtica de la Maria Climent, on totes compartíem les nostres catàrsis a través d’escrits bells. I no sé si serà una tonteria —la duresa de la vida no te l’estalvia ningú—, però escriure, i escriure bonic, ho fa terapèutic i m’ajuda a sostenir. Llegir la vida, quan està escrita amb tanta bellesa, m’acosta a realitats difícils de les quals, d’una altra manera, fugiria.
L’últim quart de llibre es torna, a més, trepidant, i necessites avançar i saber per entendre. Sempre volem entendre, fins i tot allò que és únic i personal de cadascú, sobretot quan ens remou per dins.
January 15, 2026
El infierno de la bulimia.
Recuerdos blindados en un cuerpo que se cree insuficiente.
Un cuerpo que quiere vaciar. Se llena, se vacía. Inseguro, con miedo, con culpabilidad. Vomitando siente que ejerce control.
Eva es fisioterapeuta en Girona, tiene amigos, una madre con la que no se lleva demasiado bien, un novio, un trabajo.
En este novela psicológica e íntima asistimos al paulatino desmoronamiento de esta joven mujer, atrapada en sus celos, sus inseguridades y miedos, como los podemos tener todos, pero que en ella se encaminan hacia la autodestrucción.
A raíz de la muerte de su abuela empiezan a emerger signos del pasado que poco a poco dan sentido a lo que fue su niñez. Eva entiende el porqué de su fragilidad, de su soledad.
Historia interesante que sabe combinar e misterio de un pasado familiar con un trastorno psicológico y alimenticio que por desgracia afecta a la sociedad.
Recuerdos blindados en un cuerpo que se cree insuficiente.
Un cuerpo que quiere vaciar. Se llena, se vacía. Inseguro, con miedo, con culpabilidad. Vomitando siente que ejerce control.
Eva es fisioterapeuta en Girona, tiene amigos, una madre con la que no se lleva demasiado bien, un novio, un trabajo.
En este novela psicológica e íntima asistimos al paulatino desmoronamiento de esta joven mujer, atrapada en sus celos, sus inseguridades y miedos, como los podemos tener todos, pero que en ella se encaminan hacia la autodestrucción.
A raíz de la muerte de su abuela empiezan a emerger signos del pasado que poco a poco dan sentido a lo que fue su niñez. Eva entiende el porqué de su fragilidad, de su soledad.
Historia interesante que sabe combinar e misterio de un pasado familiar con un trastorno psicológico y alimenticio que por desgracia afecta a la sociedad.
November 10, 2025
Para mí este libro es una maravilla!!!!!! de los mejores que he leído!!!!!!cuando empiezas a leerlo no puedes dejar de leerlo, es muy interesante, son temas actuales, de gran interés y están tratados con mucha delicadeza y conocimiento. Recomiendo muy positivamente su lectura, para enriquecer la cultura personal y poder asesorar y ayudar de forma correcta!!!!!!!! Muchísimas Felicidades!!!!!!a Tania, y estoy deseando poder disfrutar de una nueva publicación.
December 7, 2025
Lectura que va de menys a més.
L’inici se’m va fer lent perquè em costava connectar amb l’Eva, però a mesura que avances el seu món interior pren força i tot comença a encaixar. El llibre tracta temes delicats de salut mental i TCA amb un to cru però honest. Cap al tram final la història accelera, el passat es desplega i t’hi enganxes de debò. Tot i no empatitzar sempre amb la protagonista, he acabat entenent-la molt més.
L’inici se’m va fer lent perquè em costava connectar amb l’Eva, però a mesura que avances el seu món interior pren força i tot comença a encaixar. El llibre tracta temes delicats de salut mental i TCA amb un to cru però honest. Cap al tram final la història accelera, el passat es desplega i t’hi enganxes de debò. Tot i no empatitzar sempre amb la protagonista, he acabat entenent-la molt més.
February 11, 2026
L Eva viu una vida com qualsevol altra noia de la seva edat fins que al morir la iaia descobreix que la seva vida té silencis callats que no tenia presents. Comença una cerca per tal de descobrir alló amagat de la seva vida i així poder entendre el seu transtorn.
Lenta al principi, millor al final amb més girs i més dinàmica
Lenta al principi, millor al final amb més girs i més dinàmica
October 17, 2025
Un llibre dur i necessari sobre els fantasmes del passat i la petjada que ens deixen al cos i al cap. Amb una prosa que tendeix a la poètica sense resultar artifisiosa. Una novel·la ben escrita que també ajudarà a entendre una mica la bulímia i com la pateixen els que la pateixen.
November 13, 2025
un llibre brillant, a nivell de llenguatge i de trama. Demostra talent i sensibilitat. He estat enganxada i l'he engolit rapidíssim, i el desenllaç m'ha deixat... no us el perdeu.
December 19, 2025
Ressenya a Instagram: https://www.instagram.com/reel/DQuW1_...
December 28, 2025
M'ha agradat el llenguatge emprat i el dibuix, esfereïdor, de la bulímia, però el desenvolupament de la trama familiar no l'he trobat versemblant i si retalléssim cent pàgines ens estalviaríem les repeticions.
March 17, 2026
Recordo que, a l’institut, em va impactar la lectura de “Bitllet d’anada i tornada”, de Gemma Lienas. I aquesta sensació ha tornat, aquesta vegada multiplicada, amb “Les veus del foc”, de Tània Soler. L’autora ha debutat amb una història crua, íntima i reveladora, que explica amb tot detall les conseqüències físiques i mentals de la bulímia.
La protagonista és l’Eva, fisioterapeuta i resident a Girona, que arriba a situacions molt extremes. L’escriptora ens fa entrar de ple en la seva ment, en les seves inseguretats i en l’espiral autodestructiva que l’aïlla i li fa perdre la identitat. El nivell de detall és impactant i, per això, crec que és una novel·la que pot resultar especialment dura per a persones que han passat per situacions semblants.
Paral·lelament, l’Eva no té una bona relació amb la seva mare i viu envoltada d’un misteri familiar que es desperta quan mor la seva àvia. La figura de l’àvia sempre és present en ella, com si li recordés el vincle amb el passat. És un misteri que enganxa, amb girs inesperats, i que resulta molt dolorós quan es destapa, tot recordant que els silencis mai no són una bona eina.
La novel·la té un ritme molt bo i m’ha encantat com l’autora tracta temes tan delicats amb contundència però, alhora, amb una sensibilitat que fa que tinguis ganes d’abraçar l’Eva i dir-li que no està sola. Un llibre que deixa empremta.
La protagonista és l’Eva, fisioterapeuta i resident a Girona, que arriba a situacions molt extremes. L’escriptora ens fa entrar de ple en la seva ment, en les seves inseguretats i en l’espiral autodestructiva que l’aïlla i li fa perdre la identitat. El nivell de detall és impactant i, per això, crec que és una novel·la que pot resultar especialment dura per a persones que han passat per situacions semblants.
Paral·lelament, l’Eva no té una bona relació amb la seva mare i viu envoltada d’un misteri familiar que es desperta quan mor la seva àvia. La figura de l’àvia sempre és present en ella, com si li recordés el vincle amb el passat. És un misteri que enganxa, amb girs inesperats, i que resulta molt dolorós quan es destapa, tot recordant que els silencis mai no són una bona eina.
La novel·la té un ritme molt bo i m’ha encantat com l’autora tracta temes tan delicats amb contundència però, alhora, amb una sensibilitat que fa que tinguis ganes d’abraçar l’Eva i dir-li que no està sola. Un llibre que deixa empremta.
Displaying 1 - 21 of 21 reviews