A Sweet Water, una petita ciutat de les planes de Nebraska, es dibuixa la figura enigmàtica de la Marian Forrester: una dona captivadora, sofisticada i carregada de misteris. Admirada i desitjada per tothom, la seva presència encarna l’elegància d’un món ple de riqueses aparentment sòlides i convencions socials inamovibles. Però darrere del seu somriure encantador i del matrimoni amb el respectable capità Forrester, s’amaga una realitat més fràgil i contradictòria. A través dels ulls del jove Niel Herbert, observem com la imatge perfecta de la Marian s’esquerda de mica en mica i revela la complexitat d’una dona atrapada entre les expectatives socials i els seus propis desitjos.
Amb una prosa refinada i plena de matisos, Willa Cather reflexiona sobre la feminitat, la decadència i la pèrdua de la innocència. Una dona perduda és molt més que una història de passió i desil·lusió: és un retrat inesborrable d’una època que s’esvaeix i d’un esperit que lluita per sobreviure.
Wilella Sibert Cather was born in Back Creek Valley (Gore), Virginia, in December 7, 1873.
She grew up in Virginia and Nebraska. She then attended the University of Nebraska, initially planning to become a physician, but after writing an article for the Nebraska State Journal, she became a regular contributor to this journal. Because of this, she changed her major and graduated with a bachelor's degree in English.
After graduation in 1894, she worked in Pittsburgh as writer for various publications and as a school teacher for approximately 13 years, thereafter moving to New York City for the remainder of her life.
Her novels on frontier life brought her to national recognition. In 1923 she was awarded the Pulitzer Prize for her novel, 'One of Ours' (1922), set during World War I. She travelled widely and often spent summers in New Brunswick, Canada. In later life, she experienced much negative criticism for her conservative politics and became reclusive, burning some of her letters and personal papers, including her last manuscript.
She was elected a Fellow of the American Academy of Arts and Sciences in 1943. In 1944, Cather received the gold medal for fiction from the National Institute of Arts and Letters, an award given once a decade for an author's total accomplishments.
She died of a cerebral haemorrhage at the age of 73 in New York City.
Traducció de Laura Baena. Willa Cather és una escriptora nord-americana poc coneguda que, just ara, l’estem descobrint en català. Jo diria que el més conegut ‘My Ántonia’ no està traduït al català. La novel·la es situa a un poble de l’oest americà i explica la història d’una dona jove casada amb un home vint anys més gran, el Sr. Forrester, a qui comença a fallar la salut i deixa de ser, també, el poderós home de negocis que era. La història la narra el nebot d’un jutge, amic de la família, que està fascinat des de jovenet per la Marian Forrester. La protagonista és una dona perduda en molts sentits, per la gent del poble ho és perquè és una adúltera i això és de domini públic, però també ho és perquè ha perdut la joventut i la seva vitalitat en un poble anodí, lligada a un món (el del marit, el del jutge, el del narrador i el de tots els magnats de l’oest americà) que està condemnat a desaparèixer. El retrat psicòlogic que fa dels personatges és subtil i està fer des de l’estima pels personatges que acaben resultant entranyables amb tots els seus clarobscurs.
Jo també m'he sentit "una dona perduda" llegint aquest llibre. Dit això, està ben escrit i té algunes subtileses que m'han agradat, com aquesta frase: "però sempre tenia el poder d'evocar coses molt més boniques que ella mateixa, com el perfum d'una sola flor pot despertar tota la dolçor de la primavera".