Les pàgines d’aquest llibre són tres mesos d’apunts al natural. Joan Miquel Oliver es converteix en l’ombra de Miquel Riera —escalador mallorquí i catalitzador d’una pràctica esportiva molt particular, el psicobloc— amb la primera intenció de fer-li una biografia. Molt enfora d’assolir aquesta cota, el resultat és un retrat literari personal del món actual. Vida nocturna, cultura, paisatgisme, política, música, turisme, escalada, societat… Res queda fora d’aquesta anàlisi crua i espontània. Com l’ha volgut definir l’autor mateix, un llibre viscut i escrit en noranta dies.
Joan Miquel Oliver i Ripoll (Sóller, Mallorca, 1974) és un compositor, escriptor, cantant i guitarrista mallorquí. Començà la seva carrera musical com a integrant dels grups Fora des Sembrat i La Fosca. Més endavant, Oliver esdevengué compositor, lletrista i guitarrista del grup de pop mallorquí Antònia Font, on s'establí com una de les figures prominents del panorama musical illenc i català. El de facto líder del grup, Oliver marcava «l'ADN d'Antònia Font» i fou cabdal en la creació d'àlbums aclamats per la crítica i el públic com Alegria (2002), Taxi (2004) o Lamparetes (2011). Paral·lelament, Oliver desenvolupà una carrera en solitari amb els discs Surfistes en càmera lenta (2005) i Bombón Mallorquín (2009).
Tuve la suerte de conocer a Miquel sin conocerlo, es decir, de toparme con él en el rocódromo siendo yo un completo ignorante de la magnitud de su figura. De primeras ya tuve la sensación de que era alguien especial sin saber quién era, hasta que un buen día un amigo le saludó y yo le pregunté de qué lo conocía. Probablemente sorprendido, me dijo que era Miquel Riera, el creador de la mayor parte de las vías de psicobloc de la isla. Me sentí tan estúpido que el par de veces más que me lo volví a encontrar en el rocódromo seguí fingiendo que no tenía ni puñetera idea de que era una eminencia. Hasta que de repente dejé de verlo. Y cuando me enteré de que ya no me lo iba a encontrar más me afectó, quizá porque me hubiera gustado conocerlo un poco más. Pensaba, con lo poco que había hablado con él, que era una persona tan peculiar que bien se podría hacer una biografía de él. Y voilà, descubrí que alguien antes que yo ya lo había pensado, o como mínimo lo había intentado, y encima era Joan Miquel Oliver. Así que no tardé en hacerme con el libro para poder disfrutar, a modo póstumo, de parte de la historia de Miquel contada al natural por Joan Miquel Oliver. Y creo que la imagen que refleja el autor sobre Riera es exactamente la que me transmitía en todo momento. Dentro de la subjetividad que plantea un cuaderno de apuntes de seguimiento, los trazos que se aportan sobre este escalador mallorquín me parecen un fiel reflejo de su figura, o por lo menos de la figura que transmite en las primeras tomas de contacto. Esta no es en realidad una reseña sobre el libro. Es tan solo un comentario de agradecimiento al autor por haber permitido compartir de forma tan cercana algunas de las historias personales de Miquel Riera, historias para aquellos a los que nos hubiera gustado conocerle mejor.
Es llibre relata tres mesos de s'escalador mallorquí Miquel Riera, que és es fundador des psicobloc (que em pareix una meravella de disciplina). Es llibre, però, no m'ha acabat de convèncer perquè no acabava de dominar sa història d'aquest escalador i tampoc no estic tantíssim al dia de sa geografia i història mallorquines i això feia que em perdés molt. He de dir, però, que aquesta obra és molt bona per ses reflexions que presenta i és retrat de Mallorca que fa.
M'ha agradat molt, està una mica en la línia de Carrère. El Joan Miquel Oliver no es conforma amb fer només una biografia, tant és així que a moments podria dir que el protagonista és Mallorca, altres el psicobloc, altres en Miquel Riera o altres també el mateix Joan Miquel. A més a més, hi ha comentaris sobre el món de la música i amb això se'm compra fàcilment. Quina pena haver acabat el llibre, però ara toca el següent!!
M'ha agradat, com està escrit, com retrata la vida a Mallorca en un context molt concret, com planteja temes vitals que inicialment s'escaparien de l'escaleta del llibre...
Però no va tant sobre en Miquel Riera i sobre escalada com em podia semblar. Fins i tot, diria que va més sobre l'autor mateix que sobre Miquel Riera. Si Joan Miquel Oliver també t'interessa, això no és un problema. Però si te'l llegeixes per conèixer més a Miquel Riera, potser aquest no és el llibre que cerques. De totes maneres, m'ha agradat com la vida del suposat protagonista i de l'autor es van enllaçant i com transcorren paral·leles.
En conclusió, m'ha agradat, el recomanaria, però també m'han fallat coses.
Joan Miquel Oliver s'embarca en la tasca d'escriure la biografia del manacorí Miquel Riera, inventor i popularitzador d'una modalitat d'escalada anomenada psicobloc, que consisteix en escalar vies de roca sobre el mar sense res més que les pròpies mans. Per dur a terme la tasca de recopilar informació, es fixa un termini de tres mesos, d'aquí el nom del llibre. En aquests tres mesos, a través dels apunts que diàriament va confegint, coneixem al particular Miquel Riera i algunes de les seves vivències més hilarants. Però Oliver va molt més enllà i en realitat ens ofereix una finestra a la seva pròpia vida, sobretot a la seva vessant com a creador i tot el que això comporta de relació amb un ampli ventall de persones. Així, flueixen records de la infantesa, trobades amb amics, la ciclosofia, la vida d'artista en les seves visites a Barcelona, etc.
Sense dubte és aquesta una obra realment molt particular. És difícil de qualificar, ja que no encaixa en la categoria de novel·la i en el camp de l'assaig tampoc hi té una clara cabuda. És una col·lecció d'apunts del propi autor, els fonaments del que hauria d'haver estat -suposadament- una biografia. És com si en lloc de l'edifici contempléssim els fonaments, només que tan ben fets que ens permeten concebre l'obra acabada.
A nivell de l'estil, és fresc, espontani, planer, desenfadat... Es fa una lectura tan fàcil que podries passar molt de temps llegint sense cansar-te'n. Aquest és el mèrit principal d'aquest llibre, una lectura agradable, curiosa i interessant. Una rara avis que demostra el talent del seu autor.
Un documental construït solament amb lletres, que et fa viure 3 mesos de vida d'en Joanmi des d'aprop, amb un estil proper, lliure i una mica caòtic, però molt divertit
Ha estat com si visqués tres mesos davora aquesta quadra de personatges, anant de festa en festa a fer gin tònics, coneixent gent maquissima que havia viscut a s'Almunia, a fent sofio-ciclisme per carreteres que no van enlloc, pujant penya-segats o baixant torrents de caiguda lliure..
Però sobretot, amb aquest llibre, m'he enyorat de Mallorca i la part menys estiuera de l'illa. I m'ha fet com a ganes tornar.