Notícia de Catalunya

by Jaume Vicens i Vives

Notícia de Catalunya (Nosaltres els catalans) va ser el llibre editat en català més venut durant les festes de Nadal de l’any 1954. Aquest èxit demostra que va ser una publicació oportuna i, sobretot, insòlita: era la primera obra de la postguerra editada legalment en català que reflexionava sobre la catalanitat.

Allò que va impulsar a Jaume Vicens Vives a escriure un llibre d’aquestes característiques va ser la voluntat d’oferir una visió del passat col·lectiu i les característiques del tarannà i la psicologia dels catalans a partir de la història, adreçada a un públic molt ampli, no exclusivament català, sinó també espanyol.

204 pages, Paperback

First published January 1, 1954

About the author

Jaume Vicens Vives was a Catalan historian, and is considered, along with Pierre Vilar, one of top influential Catalan historians of 20th century.

According to Eliseu Climent i Corberà, his 1954 book Notícia de Catalunya was a direct source and inspiration for Joan Fuster's influential 1962 book Nosaltres, els valencians. Vicens book was to be originally titled Nosaltres els catalans, but it was renamed under Josep Pla's advice, for fear of Francoist censorship. Fuster's work has the same structure and intention of Vicens'. The book was expanded and republished in 1960. Notícia de Catalunya had also a major influence on Jordi Pujol. Vicens was also a friend an influence for Joan Reglà.

Reviews

[Nil Codina · Rating 4 out of 5]

"Pel fet que hàgim surat durant els quatre segles més aguts de Minotaure, ens certifiquem de la realitat de la nostra existència. (...) La vida dels catalans és un acte d'afirmació continuada."

M'ha agradat molt, tot i que alguns capítol se m'han fet feixucs. Especialment recomanables: El Pactisme, L'actitud hispànica: del secessionisme a l'intervencionisme, El Minotaure i Les revolucions catalanes.

[Pol Viñas · Rating 4 out of 5]

«La vida dels catalans és un acte d'afirmació continuada: és el sí, no el si. Per això el primer ressort de la psicologia catalana no és la raó, com en els francesos; la metafísica, com en els alemanys; l'empirisme, com en els anglesos; la intel·ligència, com en els italians; o la mística, com en els castellans. A Catalunya el mòbil primari és la voluntat d'ésser».

Gratíssima sorpresa. Pseudociencientifisme històric molt agradable. Ningú ha tingut la pensada de fer això lectura obligatòria de batxillerat encara?

[Adolf Boldú · Rating 5 out of 5]

Aquest és un llibre que beu molt de les circumstàncies en què va ser escrit: l'època del Franmquisme a Catalunya. No és un text de voluntat històrica exhaustiva, o sigui, no ens explica tota la història del país, sinó que es concentra en aquells aspectes, siguin quins siguin els segles, socials, polítics, econòmics, etc que més pes han tingut per a caracteritzar la personalitat catalana. És molt recomanable, tant per als coneixedors de la història de Catalunya, com per als que no en disposin de gaire informació.

[laita · Rating 5 out of 5]

no només és un llibre excepcional a nivell historiogràfic. també s'hauria de llegir per estudiar el nacionalisme català. quin llibre més lúcid!

[Lluís Vella Escola · Rating 5 out of 5]

En poques paraules, un clàssic amb majúscules, i el primer llibre de temàtica catalanista que va poder ser publicat legalment en català durant la dictadura franquista. Recull el fet històric de la Nació catalana com a ens diferenciat, tot assenyalant-ne els contextos geogràfics, econòmics, espirituals i culturals. És una obra eminentment divulgativa, dirigida tant a la presa de consciència interior com al debat amb els nous corrents hispanistes de l'època, sempre dins l'esperit de "catalanització" d'Espanya. Tot contraposant les diferències entre els catalans i la resta de pobladors ibèrics marca un fet diferencial empíric i ben fonamentat, tot i la censura per les òbvies circumstàncies de l'època.

[Teodoro cuesta · Rating 5 out of 5]

Libro interesante. Va revisando conceptos y elementos de Cataluña y de la forma de ser de los catalanes, o más bien los va construyendo, a través de los hechos históricos. Trata de generalizar temas psicológicos y ahi la verdad que no termina de convencer, pero entiendo que quiere construir un país y por eso no le queda más remedio que irse a tópicos e intentar justificarlos con la historia. Lo mismo cuando lo negativo lo achaca a la inmigración. Mas interesantes son los resúmenes de la evolución histórica y de la composición de la sociedad que hace a veces y que entiendo que debería ser la función de un historiador. Lo mejor, los cultismos sutiles, te descolocan totalmente.