L'inici dels mites de Campdegrèvol de la mà d'Oset i Osetkinj, llegendes de l'Splatterpunk en català. Llegir amb precaució.
L’Osetkinj i l’Oset es troben i divergeixen a Campdegrèvol, un no llogaret macabre i escenari rústec i apocalíptic on mènades i satiresses dirimeixen les diferències en una escalada d’agressions que culminarà en holocaust matricida feèric.
Satiresses és una faula fosca de fantasia splatterpunk sadollada de violència, odi poliamorós, culpabilitats consanguínies, infanticidis i venjances retorçudes entre cosines amb la banda sonora de flautins siderals i el refilet sentenciós dels enganyapastors de fons.
El final d’una era psicotròpica per a uns éssers feèrics en descomposició que han de passar comptes per antics pactes silens.
Nimfes psicokillers, dones cabra, ambrosies chemsex, escabetxades comunals, paganisme hel·lènic pirinenc, tions primigenis que s’escorren i una fugida que és un pont amb les narratives d’horror còsmic del mestre Lovecraft per posar els fonaments (enllotats) als Mites de Campdegrèvol.
Sergi G. Oset es declara damnat pel pensament filosòfic esbiaixat d’autors com En$i On$i, Stergin Osetkinj i S. G. Osecraft. En els pocs moments de lucidesa que li queden s’endinsa pels camins plens de paranys del necrotrap, l’splatterpunk o el Bizarro. Ha publicat els reculls de Microrelats "El último vuelo del Microraptor" (Editorial Nazarí), "Hipermatrònic, l’hiperbreu que va sorgir de l’espai profund" i "El Tritón que me trituró" (Orciny Books), la novel·la "Adzum i els Monoculars: Fusió!" (Edicions SECC) i ha traduït al català el recull de microrelats splatterpunk "Nines, linxs, nais" (Pathosformel Editorial).
Splat, va el splatterpunk! Un llibre que és com una mena de col·lecció dels relats i al mateix temps en la seva manera una mena de novel·la. És en part splatterpunk, terror, erotisme desbordat i una bogeria. Un homenatge a Lovecraft entre altres autors. És molt boig i no per la gent amb estómacs dèbils. No crec que puc fer un resum d'aquest llibre, però és interessant que va originar en Club Splatter 3. Personalment, vaig trobar el llibre interessant de llegir i molt guai a veure més coses escrites als marges dels gèneres fantàstics en català.
He de reconèixer que m'ha costat escriure les meves impressions d'aquesta obra literària. I no escric la paraula «obra» d'una manera gratuïta. Reconec l'aposta arriscada de l'autor en dedicar temps de la seva creació més personal i reconeixible, a compartir el seu art amb signatures caníbals que li roben temps i ànima a l'autor. I no puc deixar passar que els capítols que més m'han agradat d'aquest recull de relats encadenats, són els que firma el Sergi G. Oset. He gaudit algunes parts del relat i altres les he digerit com bonament he pogut, no soc fan d'algunes lectures, i crec que s'ha de llegir de tot per poder parlar-ne, i si cal criticar-ho, fer-ho. Admiro a l'autor que puc reconèixer, i em meravella la seva prolífica estirp. Lectura no apta per a tots els estómacs, o més ben dit, per a estómacs finolis. La resta devoreu sense compassió. Us sentireu més implicats en el relat.