Hi ha llibres que no cal que cridin per fer-se sentir. Brots i escorça és un d’aquests: parla amb la veu baixa de qui estima, de qui ha perdut i torna a començar. Júlia Gumà Martí ens ofereix una història que batega amb la mateixa força discreta que els ceps quan broten després de l’hivern.
La Maria Parellada torna al Penedès per recuperar el celler familiar, però el que reprèn no és només una activitat, sinó una vida sencera: la relació amb l’avi, amb els records, amb el passat i amb l’amor que mai no s’ha esvaït del tot. Amb un estil planer i pròxim, l’autora ens acosta de tu a tu a una realitat arrelada a la terra i als afectes, sense artificis ni embuts.
És una obra que reflecteix de manera sublim l’art de fer vi, però sobretot l’art de cuidar allò que ens fa ser qui som: la família, la memòria, la tenacitat. I ho fa des del Penedès, amb les vinyes com a paisatge emocional i vital. Et desperta empatia, et desperta arrels.