What do you think?
Dos metres quadrats de sang jove
La Ciutat Digital havia nascut per ser un diari alternatiu, lliure i de qualitat per tal de combatre el periodisme contaminat i caduc que imperava a la ciutat de València i uns dirigents polítics corruptes fins al moll de l'os. Fins que un dels seus periodistes més importants, Manel Torres Albiach, apareix assassinat de manera salvatge sense deixar gaires rastres ni proves. El descregut inspector de raça negra Feliu Oyono, juntament amb l’enigmàtica companya, l’agent Amalia Vigarany, seran els encarregats d'intentar descobrir el culpable dels fets. Una narració corrosiva i un retrat sòrdid de la societat valenciana, combinat amb una magistral dosi d'ironia chandleriana, que resulta —ara més que mai— del tot imprescindible per poder sobreviure i entendre el món que ens envolta.
187 pages, Paperback
First published April 1, 2014
About the author
Xavier Aliaga
12 books13 followersXavier Aliaga (Madrid, 1970), és un periodista i escriptor valencià.
Nascut a Madrid, va créixer a Xàtiva. Ha estudiat Filologia i com a periodista ha treballat per a diferents periòdics valencians. Darrerament ha publicat la novel·la Si no ho dic rebente , per la qual va guanyar el VII Premi de narrativa, Vila de la Lloseta, (Mallorca).[1] Més recentment (2008) ha guanyat el Premi Andròmina de narrativa, un dels màxims guardons en llengua catalana al País Valencià amb Els neons de Sodoma , i el 2011 va resultar guanyador del Premi Joanot Martorell de narrativa a Gandia per la seua novel·la Vides desafinades .
Ha publicat El meu nom no és Irina en la col·lecció "Trencadís" de l'editorial Andana.
El seu últim treball és [book: Dos metres quadrats de sang jove, novel·la negra de crims.cat.
Nascut a Madrid, va créixer a Xàtiva. Ha estudiat Filologia i com a periodista ha treballat per a diferents periòdics valencians. Darrerament ha publicat la novel·la Si no ho dic rebente , per la qual va guanyar el VII Premi de narrativa, Vila de la Lloseta, (Mallorca).[1] Més recentment (2008) ha guanyat el Premi Andròmina de narrativa, un dels màxims guardons en llengua catalana al País Valencià amb Els neons de Sodoma , i el 2011 va resultar guanyador del Premi Joanot Martorell de narrativa a Gandia per la seua novel·la Vides desafinades .
Ha publicat El meu nom no és Irina en la col·lecció "Trencadís" de l'editorial Andana.
El seu últim treball és [book: Dos metres quadrats de sang jove, novel·la negra de crims.cat.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 3 of 3 reviews
April 29, 2025
📖 Dos metres quadrats de sang jove
✍🏻 Xavier Aliaga
📶 Valoració 8
📄 190 pàgines
📚 Crims.cat 12
L'any passat vaig comprar un llibre de la col·lecció Crims.cat en una presentació, no sabia de la seva existència i el primer em va agradar, ara cada cop que vaig al @rereadstcugat busco entre les lleixes si n'hi ha algun, tinc alguns pendents de llegir, aquest és el quart que cau.
En general, són llibres curts, fàcils de llegir, que em serveixen per intercalar en les meves lectures més pesades. Aquesta petita historia m’ha recordat molt les temàtiques d’en Ferran Torrent.
La historia està narrada en diferentes veus, per una part en tercera persona quan és l’inspector Feliu qui ho fa. En canvi el blog del periodista assessinat és en primera persona.
Els diàlegs entre els personatges, sobretot els dels dos policies, són vius, amb humor, però també amb molta tensió. Ajuden a conèixer els personatges, al hora que mantenen un ritme àgil.
M’agraden la forma directa i contundent dels escrits del periodista, amb molta crítica social, i sobretot la defensa de un periodisme independent i no vinvulat als interesos dels poderosos.
Ens trobem amb un ambient decadent i una atmosfera carregada de crítica. L’autor utilitza una veu irònica i àcida per retratar la realitat política i mediàtica valenciana, amb una forta denúncia del poder i la corrupció.
El duo d’investigadors, aporta força i carisma a la trama. El contrast entre la seva forma de ser i actuar genera tensió i interès. La societat valenciana està tant ben ambientada que sembla un personatge més.
En definitiva, un llibre diferent i que m'ha servit per passar una bona estona.
Coses que m'agraden del llibre:
🖋 La critica que fa de la societat valenciana, la corrupció dels polítics i dels poderosos.
Coses que no m'agraden tant:
🖍 Tot i que encaixen en la personalitat del protagoniste, he trobat alguns comentaris molt masclistes.
Frases que m’han cridat l’atenció:
✍🏻 En passar de la quarentena el temps se’ns esmuny de les mans, com una granota caçada d’una bassa enverdida.
✍🏻 Els exits, però sobretot els fracassos, ens han de mostrar el camí, si és que encara hi ha un camí.
✍🏻 Pots viure molt intensament, però si ho fas, t’has de garantirnde tindre els recursos suficients per esmorteir les conseqüències.
✍🏻 El problema no és el crim organitzat, encara no, sinó els ocupants del cotxes oficials i els seus poderosos amics.
✍🏻 La vida pot ser molt puta amb els morts, però sempre hi ha excepcions.
✍🏻 Aci ningú va asistir a la clase el dia que ensenyaven a conjugar el verb dimitir.
✍🏻 Xavier Aliaga
📶 Valoració 8
📄 190 pàgines
📚 Crims.cat 12
L'any passat vaig comprar un llibre de la col·lecció Crims.cat en una presentació, no sabia de la seva existència i el primer em va agradar, ara cada cop que vaig al @rereadstcugat busco entre les lleixes si n'hi ha algun, tinc alguns pendents de llegir, aquest és el quart que cau.
En general, són llibres curts, fàcils de llegir, que em serveixen per intercalar en les meves lectures més pesades. Aquesta petita historia m’ha recordat molt les temàtiques d’en Ferran Torrent.
La historia està narrada en diferentes veus, per una part en tercera persona quan és l’inspector Feliu qui ho fa. En canvi el blog del periodista assessinat és en primera persona.
Els diàlegs entre els personatges, sobretot els dels dos policies, són vius, amb humor, però també amb molta tensió. Ajuden a conèixer els personatges, al hora que mantenen un ritme àgil.
M’agraden la forma directa i contundent dels escrits del periodista, amb molta crítica social, i sobretot la defensa de un periodisme independent i no vinvulat als interesos dels poderosos.
Ens trobem amb un ambient decadent i una atmosfera carregada de crítica. L’autor utilitza una veu irònica i àcida per retratar la realitat política i mediàtica valenciana, amb una forta denúncia del poder i la corrupció.
El duo d’investigadors, aporta força i carisma a la trama. El contrast entre la seva forma de ser i actuar genera tensió i interès. La societat valenciana està tant ben ambientada que sembla un personatge més.
En definitiva, un llibre diferent i que m'ha servit per passar una bona estona.
Coses que m'agraden del llibre:
🖋 La critica que fa de la societat valenciana, la corrupció dels polítics i dels poderosos.
Coses que no m'agraden tant:
🖍 Tot i que encaixen en la personalitat del protagoniste, he trobat alguns comentaris molt masclistes.
Frases que m’han cridat l’atenció:
✍🏻 En passar de la quarentena el temps se’ns esmuny de les mans, com una granota caçada d’una bassa enverdida.
✍🏻 Els exits, però sobretot els fracassos, ens han de mostrar el camí, si és que encara hi ha un camí.
✍🏻 Pots viure molt intensament, però si ho fas, t’has de garantirnde tindre els recursos suficients per esmorteir les conseqüències.
✍🏻 El problema no és el crim organitzat, encara no, sinó els ocupants del cotxes oficials i els seus poderosos amics.
✍🏻 La vida pot ser molt puta amb els morts, però sempre hi ha excepcions.
✍🏻 Aci ningú va asistir a la clase el dia que ensenyaven a conjugar el verb dimitir.
February 1, 2025
És un llibre intrigant, on el misteri i la sorpresa estan presents durant tota la novel·la. També hi ha pinzellades d’un discurs polític, encara que no és el tema principal de l’obra.
Però no és la millor obra d’Aliaga. Hi havia ocasions en què es deia massa informació en poc de temps, i podia arribar a saturar-se la lectura. A més, en moltes ocasions es feien unes descripcions de la dona amb un caire masclista, perquè se centraven en el físic, sobretot en els pits i les curves (potser s’hagen fet així perquè era la personalitat de Feliu, el narrador, però no trobe que estiga ben conduït). Però, per la resta, és una bona obra
Però no és la millor obra d’Aliaga. Hi havia ocasions en què es deia massa informació en poc de temps, i podia arribar a saturar-se la lectura. A més, en moltes ocasions es feien unes descripcions de la dona amb un caire masclista, perquè se centraven en el físic, sobretot en els pits i les curves (potser s’hagen fet així perquè era la personalitat de Feliu, el narrador, però no trobe que estiga ben conduït). Però, per la resta, és una bona obra
March 16, 2022
Me parece que da una imagen de la mujer horrorosa
This entire review has been hidden because of spoilers.
Displaying 1 - 3 of 3 reviews