És el primer llibre de Narcís Oller que llegeixo i m'ha meravellat l'elegancia i sobretot la varietat en el vocabulari. La història és divertida, encertada i intel·ligent cosa que la converteix en una lectura agradable. Es va escriure el 1884, però el tema –l'avaricia– és perfectament actual i, a la vegada, el llibre serveix per fer un retrat molt interessant de la societat de l'època.
Deixo un recull de paraules que m'han encantat i que no havia sentit mai o gairebé mai abans: cups, matxos, junyir-se, coquí, vestit de blauet, magre, moreu, barbamec, rebegut, enardir-se, afeccions, frisança, granera, boll, cassals, aconduït, fontades, endogalar, supina, blader, repatània, llustres, talús, frèvol, embalumats, d'esquitllèbit, pesombre, mangala, capço, redoltes, emmerlat, esblaimar-se, campida, taro, sarments, vergassar, pàmpols, levita, eixarmentar, gavadal, garbó, tinyós, taro, estenallada, amollit, obcecat, avalotats, fondalada, galze, pleret, meresqué, sàrria, garneu, fistonejades, cairuda, avagant, tinell, escròfula, llenques, escardalenc, atzagaiada, taleques, xamosa, virolla, llotim, botjar