Comencem a saltar i ballar, entre focs i petards, mentre la víbria i Lo Marraco giravolten al nostre voltant. El correfoc ha començat.
Éssers imaginaris, bèsties, serpents, la Tinyosa, dames oníriques, el Caçador Negre i el foc vermell que crema el vel entre la realitat i la imaginació i que ens mostra un mirall fantàstic de la nostra realitat: empoderament i lluita contra el patriarcat, violència de gènere, parelles tòxiques, xarxes socials que ens lliguen a la frustració d’un món inexistent, o la realitat de joves refugiats que han vist la guerra des de ben petits.
Tot això i més ho podreu descobrir en aquest atles de llegendes, bèsties i animals de correfoc, el segon volum dins la col·lecció Minairó Jove, que recull contalles tradicionals de la nostra geografia, en què diversos autors s’han permès treballar les fonts del nostre ¬Tradicionari, per reconvertir i apropar les rondalles a un lector jove i per parlar de tot allò que és avui present en el seu dia a dia, però sense oblidar la seva ¬procedència!
La caixa dels trons està a punt per ser oberta. La voleu obrir?
Alícia Gili (Terrassa, 1966), medievalista especialitzada en Història d’Àfrica i escriptora, és hospitalenca d’adopció i els darrers anys fa vida entre aquesta ciutat i Granyena de les Garrigues, on ha escrit la majoria de les seves novel·les. La primera, Iskander, un viatge a la màgia dels llibres (premi Ciutat de Lleida 2006), amb la qual explora un dels seus camps de treball, la ciència-ficció i la fantasia, va ser presentat a la Setmana del Llibre en Català del 2009 de Sant Cugat del Vallès. El 2010 va sortir la seva segona novel·la, premi Columna Jove, El camí del Bandama Vermell sobre els nens soldat a Costa d’Ivori. La seva darrera obra és una novel·la a quatre mans amb Carlos Castro en castellà, El camino de los ancestros. També ha participat amb un recull de relats d'Edicions Secc, on treballa d'Editora, a Històries de les Terres Albes i altres relats fantàstics, amb Coll Blanc, un relat fantàstic, centrat en el Coll Blanc medieval. A Edicions Secc, una jove editorial hospitalenca, treballa amb la difusió de la fantasia en llengua catalana.
“Fabulari II. Atles de llegendes, bèsties i animals de correfocs” un recull de relats escrit per Alícia Gili, Ramona Solé, Marga BaLo, Ferran d’Armengol i en menut. Il·lustracions fabuloses per Txell Ozcáriz i edició i revisió d’Ivette Pińol Jové i Alícia Gili. I no pot oblidar el poema de Sònia Boj. Publicat per Edicions SECC en març 2025.
Una seqüela tant o més bé que el primer. En aquest recull de relats de fantasia, els autors agafen criatures i personatges de la mitologia catalana (En concret la víbria, la Dama Roja i els serpents de Montsoriu, el Caçador Negre, la Tinyosa i lo Marraco) i posaren al dia per reivindicar el poder de la mitologia catalana i per tractar temes molt actuals i algunes bastant dures. Hi ha una introducció que parla sobre les llegendes tractades en el recull i al començament de cada relat hi ha un fitxatge del personatge amb il·lustracions boniques en color.
El primer relat de Ferran d’Armengol tracta l’amor i com imbecil algú pot ser i perdre-ho l'oportunitat d’amor per por de les opinions dels altres. El segon relat d'en menut tracta sobre l’exili dels emigrants fins a Catalunya, el rebuig d'alguns nadius i el seu racisme i com tothom qui viure en Catalunya hauria de ser tractat com una persona amb potencial i com un Català malgrat el seu lloc de naixement. El tercer relat de Ramona Solé tracte sobre la violència masclista i com la seva violència impacte els fills atrapat en aquest món tòxic. El quart relat de Marga BaLo tracta el canvi climàtic i com els poders addictius de les xarxes i la internet fan que la gent són isolats i sent soledat fins i tot quan estava entremig amics. I el final relat d’Alícia Gili tracta sobre la violència masclisme a través un control absolut d'una jove dona i l’esperança de trencar amb una relació terrible com aquella.
Em van agradar tots els relats. Crec que van fer en usatge creatiu de la mitologia catalana i l’actualització que van fer és molt encertada. Els relats són ben escrits i durant alguns moments vaig patir força pels personatges.
Crec que val la pena de llegir aquest recull. Però crec que he de dir que tinc un biaix molt gran per tots els llibres d’aquest editorial i aquest llibre té un dedicatori a mi mateix que em va sorprendre moltíssim i em va posar llàgrimes als meus ulls. És unes de les coses més boniques que algú m’ha fet mai.
Una altra cosa guai d’aquest llibre és que ha sigut possible amb el suport dels subscriptors de l’Aixeta d’Edicions SECC. Moltes gràcies a tota la gent qui fa possible la publicació de més llibres i relats del gènere fantàstic en català.
Un recull de relats molt interessant i necessari, per divulgar el nostre costumari i bestiari mitològic. Bèsties i animals de correfoc és el segon nom d'aquest llibre, i no pot ser més encertat. Recull i actualitza llegendes antigues, amb una visió actualitzada, respectant els seus orígens populars. Dic necessari, el recull, perquè no podem perdre aquests referents, que parlen de la nostra manera de veure el món, a traves d'éssers mitològics en un cosmos particular d'aquestes terres. Sense voler valorar el meu relat, cosa que us deixo a vosaltres, la resta mantenen un to i una narrativa molt bona, no hi ha relats que baixin el nivell de cap altra, tots, al meu entendre, estan molt ben escrits i expliquen unes històries molt interessants, i ben narrades, on en cada plec del recull hi trobaràs referents de la nostra actualitat, venint d'un passat compartit. Un llibre que molts voldran ignorar, dient que és una nova prova fallida d'actualitzar les nostres tradicions, i si no entren a llegir els relats, no podran mai dir cap paraula per desacreditar la feina editorial, per què no hauran llegit aquesta petita peça d'orfebre, com ho són els relats d'aquest recull. No us ho perdeu, una bona obre conjunta sense fisures narratives, amb estils ben diferents, i tots de molt bon nivell. Mitologia quilòmetre zero, de la bona.