What do you think?
Rate this book
Llévate mi dolor
Premio Internacional Anna Politkóvskaya
Premio Geschwister Scholl
La guerra es una fábrica de monstruos. Quien había sido nuestro vecino, nuestro amigo o incluso el familiar más próximo, puede convertirse de un día para otro en una bestia jamás imaginada. Lo más habitual es que la guerra saque lo peor de cada uno, pero también puede hacer que emerja la humanidad más admirable. Se muestran aquí unos cuantos ejemplos, de una diversidad enorme. Desde febrero de 2022, Katerina Gordéyeva ha viajado por toda Europa (Polonia, España, Estonia, Italia, Alemania...) para entrevistarse con las personas de la guerra de Ucrania; aquellas que han logrado, contra todo pronóstico, no convertirse en bestias y, por el azar más impensable, continuar viviendo. Un libro de importantes primero, la de quienes pensaban que nunca podrían hablar sobre lo que han vivido estos últimos años. También la de la autora, hija de Rostov del Don y con familia ucraniana. Y finalmente la nuestra, pues leyendo estos testimonios no podremos volver a pensar en este conflicto de la misma manera.
«Con Gordéyeva no aprendemos la historia de la guerra, sino la historia de las personas de la guerra»
—Svetlana Aleksiévich, premio Nobel de Literatura
«Lo que registra Gordéyeva puede hacer cambiar el mundo»
—Dmitri Murátov, premio Nobel de la Paz
«Las lágrimas de todas las madres son igualmente saladas. Las nuestras y las de ellas. Y nadie ha parido para entregar a su criatura al matadero»
—Irina
«La guerra siempre tiene hambre»
—Kostia
Premio Geschwister Scholl
La guerra es una fábrica de monstruos. Quien había sido nuestro vecino, nuestro amigo o incluso el familiar más próximo, puede convertirse de un día para otro en una bestia jamás imaginada. Lo más habitual es que la guerra saque lo peor de cada uno, pero también puede hacer que emerja la humanidad más admirable. Se muestran aquí unos cuantos ejemplos, de una diversidad enorme. Desde febrero de 2022, Katerina Gordéyeva ha viajado por toda Europa (Polonia, España, Estonia, Italia, Alemania...) para entrevistarse con las personas de la guerra de Ucrania; aquellas que han logrado, contra todo pronóstico, no convertirse en bestias y, por el azar más impensable, continuar viviendo. Un libro de importantes primero, la de quienes pensaban que nunca podrían hablar sobre lo que han vivido estos últimos años. También la de la autora, hija de Rostov del Don y con familia ucraniana. Y finalmente la nuestra, pues leyendo estos testimonios no podremos volver a pensar en este conflicto de la misma manera.
«Con Gordéyeva no aprendemos la historia de la guerra, sino la historia de las personas de la guerra»
—Svetlana Aleksiévich, premio Nobel de Literatura
«Lo que registra Gordéyeva puede hacer cambiar el mundo»
—Dmitri Murátov, premio Nobel de la Paz
«Las lágrimas de todas las madres son igualmente saladas. Las nuestras y las de ellas. Y nadie ha parido para entregar a su criatura al matadero»
—Irina
«La guerra siempre tiene hambre»
—Kostia
397 pages, Kindle Edition
Published February 26, 2025
6 people are currently reading
71 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 5 of 5 reviews
March 31, 2025
EMPORTA’T EL MEU DOLOR, de Katerina Gordéìeva
Premi Internacional Anna Politkóvskaia. pel Canal de Youtube de la periodista i Premi Geschwister pel llibre publicat.
“Vam conduir divuit hores, fugíem, però la guerra em seguia. Vaig fer les fotos perquè tot el que veiem es convertís en passat. I llavors saps del que em vaig adonar? Em vaig adonar que la cosa més terrible de la guerra no són els blindats, ni les bombes, ni les metralles. La cosa més terrible és l’ésser humà”.
Katerina Gordéìeva, acaba de publicar un llibre amb 24 testimonis esfereïdors, 24 persones que relaten l’horror de la guerra d’Ucraïna.
L’autora deixa de banda totes les qüestions geopolítiques, interessos econòmics... que sembla que l’únic que interessa als mitjans de comunicació. Se centra exclusivament en les víctimes, els ciutadans, que són els principals damnificats i no tenen veu. No hi ha paraules per explicar el que aquestes persones han patit. Les guerres no tenen mai cap mena de justificació. Elles encara es pregunten: Per què? No hi ha respostes.
Cada apartat està encapçalat un epígraf relacionat amb cadascun dels testimonis. Hi trobareu en la majoria dels casos, el pais i la ciutat on resideixen a l’actualitat, l’entrevista amb la periodista. el relat dels fets i la lluita aferrissada per sobreviure malgrat el dolor. Jo encara ho estic paint, fa un mes que m’acompanyen (no són xifres), totes tenen nom, tenien una casa, potser una feina, una família, fills, pares, amics... habitants de Donetsk, Mariúpol… Cal agafar aire i escoltar-los amb tots els sentits; és el mínim que podem fer per ells.
Aquí no hi ha “literatura”, perquè la realitat sempre supera la ficció i, no en som conscients que “aquesta realitat” ja fa tres anys que dura.
Us recomano que escolteu les entrevistes i xerrades que ha impartit l’autora durant aquest mes de març a Catalunya.
Un llibre molt necessari, un llibre que mai s’havia d’haver escrit i que no obstant hauria de llegir tothom.
Vull agrair a @editorialcomanegra la publicació i l'excel·lent traducció de Marta Nin.
Premi Internacional Anna Politkóvskaia. pel Canal de Youtube de la periodista i Premi Geschwister pel llibre publicat.
“Vam conduir divuit hores, fugíem, però la guerra em seguia. Vaig fer les fotos perquè tot el que veiem es convertís en passat. I llavors saps del que em vaig adonar? Em vaig adonar que la cosa més terrible de la guerra no són els blindats, ni les bombes, ni les metralles. La cosa més terrible és l’ésser humà”.
Katerina Gordéìeva, acaba de publicar un llibre amb 24 testimonis esfereïdors, 24 persones que relaten l’horror de la guerra d’Ucraïna.
L’autora deixa de banda totes les qüestions geopolítiques, interessos econòmics... que sembla que l’únic que interessa als mitjans de comunicació. Se centra exclusivament en les víctimes, els ciutadans, que són els principals damnificats i no tenen veu. No hi ha paraules per explicar el que aquestes persones han patit. Les guerres no tenen mai cap mena de justificació. Elles encara es pregunten: Per què? No hi ha respostes.
Cada apartat està encapçalat un epígraf relacionat amb cadascun dels testimonis. Hi trobareu en la majoria dels casos, el pais i la ciutat on resideixen a l’actualitat, l’entrevista amb la periodista. el relat dels fets i la lluita aferrissada per sobreviure malgrat el dolor. Jo encara ho estic paint, fa un mes que m’acompanyen (no són xifres), totes tenen nom, tenien una casa, potser una feina, una família, fills, pares, amics... habitants de Donetsk, Mariúpol… Cal agafar aire i escoltar-los amb tots els sentits; és el mínim que podem fer per ells.
Aquí no hi ha “literatura”, perquè la realitat sempre supera la ficció i, no en som conscients que “aquesta realitat” ja fa tres anys que dura.
Us recomano que escolteu les entrevistes i xerrades que ha impartit l’autora durant aquest mes de març a Catalunya.
Un llibre molt necessari, un llibre que mai s’havia d’haver escrit i que no obstant hauria de llegir tothom.
Vull agrair a @editorialcomanegra la publicació i l'excel·lent traducció de Marta Nin.
September 6, 2025
Se te quitan las ganas de quejarte de las tonterías de tu vida privilegiada después de leer este libro. Absolutamente estremecedor.
May 25, 2025
Llévate mi Dolor es un libro duro, excesivo, capaz de traer todo el dolor de la guerra de Ukrania sin perder un ápice de humanidad. La autora es capaz de recoger los testimonios sin adulterarlo y, con ello, contar una historia terrible pero no por ello menos real. Me han llamado la atención muchas cosas de los diferentes testimonios, desde la capacidad de reponerse al horror de algunas personas, a la irrelevancia de quién lo causó o el odio profundo que algunos otros jamás superarán. Realmente magnífico.
May 2, 2025
Molt recomanat. Uns relats i històries horribles i tendres a la vegada, la crueltat de la guerra i la violencia humana contrastat amb la fragilitat i tendresa de les persones que passen pel llibre. Molt emocionant, impactant i una gran esciptora.
April 28, 2025
Impactant i necessari, no es recrea en les descripcions de les víctimes de la guerra, i tot i això crea un imaginari devastador, sense diferència per origen o afinitat política.
Displaying 1 - 5 of 5 reviews