«Balcons amb el sol del vespre, llum taronja a les parets. Si vol, que vingui tempesta, mentre recullo el meu món entre els teus braços oberts.»
A Que avui sopem al carrer, el cantautor i poeta Cesk Freixas ens ofereix una poemari travessat de veritat. Un cant a la bellesa que conviu entre nosaltres, a les petites guerres del dia a dia, a l’amor que acompanya i comprèn. Però també a les batalles que es lliuren amb les mans i el pit, al bategar dels pobles, a les esperances que no són espera, sinó futurs possibles. Unes corrandes d’amor a les nostres geografies íntimes i col·lectives, allà on tot comença i ens fa qui som: la petita pàtria dels nostres carrers.
Francesc Freixas i Morros, més conegut pel nom artístic de Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles, 17 d'abril de 1984), és un cantautor, escriptor i activista polític català que, juntament amb altres artistes d'arreu del país com Pau Alabajos, Meritxell Gené i Andreu Valor, va formar part de l'escena de la cançó en llengua catalana anomenada la Cançó Necessària.
Poemari que parla amb amor de les coses senzilles, quotidianes, com aquest fragment: “L’amor bo ni es remolca ni s’estira. L’amor no no rasa alta ni t’empeny. L’amor no pesa, l’amor fatiga. L’amor bo tacompanya i et comprèn.
També de les lluites i del poder que tenim com a poble:
Parla la llengua
Parla la llengua que et van ensenyar, amb esforç, el teu avi i la teva àvia, la que has sentit de la mare i el cant, parla-la, fes-ho fins que et falti l'aire.
Parla la llengua del camp i la mar, fes-li un bon lloc, no la descuidis gaire, pel temps passat i també el que vindrà, parla-la, és cosa d'ara i no és arcaica.
Parla la llengua que et deixa explicar delta, muntanya, país, horabaixa, eixir, granera, riu, esclata-sang; parla-la, que un llarg silenci ens empaita.
Si us agrada la poesia, trieu-vos-hi de cap. Com sempre, Cesk Freixas et fa vibrar i podríem dir que ha arribat a la plena maduresa.
Ho demostra amb aquest llibre, en què tenen cabuda un seguit de poemes nascuts de la urgència per parlar de les coses, del món i els vincles. D'allò que ens envolta i ens conforma, tant individualment com col·lectiva.
El Cesk té el do de narrar-nos racons d’intimitat en instantànies verbals d’una precisió exquisida.