Quan la mentida posa a prova totes les teves certeses.
La Raquel té quaranta-nou anys, un matrimoni estable i un fill adolescent. Treballa en una agència de publicitat, una feina creativa que fa temps que no la satisfà. La descoberta que el seu marit manté una vida paral·lela l'aboca a un daltabaix sentimental. Per sobreposar-se, viatja sola fins a Anglaterra. Mentre intenta decidir què ha de fer amb la seva vida segueix el rastre de l'escriptora Virginia Woolf per la campanya anglesa. I en aquest viatge coneix la Lea, una noia jove que viu com una nòmada i que li mostra que es pot viure d'una altra manera.
Deu dies amb la senyora Dalloway ens parla dels silencis i de les mitges veritats. Una història que ens submergeix en la quotidianitat d'una dona que de cop esclata en mil bocins. Perquè la vida, amb el seu moviment constant, mai no deixa de sorprendre'ns i dia a dia obre escletxes que ens permeten entreveure la possibilitat de triar altres vides. I per què limitar-te al que es considera normal, quan pots ser feliç?
Me ha encantado este libro… Realmente ha conseguido que me meta en el papel de la Raquel y sentir „remotamente“ lo que debía estar sintiendo. La historia de esta mujer a punto de cumplir los 50 que se cuestiona muchas de sus decisiones en la vida y la vida que ha acabado llevando (de todos los caminos que podrían haber sido posibles) me ha hecho pensar mucho. Al final del libro tenía lágrimas en los ojos (lo cual no me ocurre tan a menudo que un libro me toque tanto). Hacía años que no leía un libro en catalán y creo que eso también ha sido especial para mi.
- „sinó l'acceptació que ella no està closa rere unes tanques que determinen els límits que no pot traspassar, que és lliure de fer el que de veritat li surti de dins.“ - „Jo soc el meu projecte“ - „La por, la por, sempre la por. Quina mania a viure sempre carregada de por. Si al final del camí tots acaba-rem al sot, ni judicis, ni premis, ni castigs.“ - „Procuro que aquella emoció no sigui l'eix central de la meva vida i, si ho acaba sent, soc conscient que és temporal. Transito. Accepto el canvi. Tot canvia sempre, per molt que ho vulguem mantenir estable i inamovible. Visc el que és quan és i, quan s'esvaeix, continuo obrint els ulls en lloc de voler tornar enrere.“ - „No hi ha decisions incorrectes.“ - „I la Raquel es deixa pe-tonejar, una vegada i una altra, retornant els petons per-què, en cada petó, es desfà una mica més de la cotilla, de l'educació, dels prejudicis, dels lligams, de les idees que la reprimeixen.“ - „Si hagués sabut que havia d'esprémer cada instant com si fos únic, si hagués entès que l'única manera de retenir tot allò era vivint-ho, malgrat que no seria on és si no hagués viscut com ho ha fet.“
Libro que sin duda invita a la reflexión, aunque para mi gusto es demasiado lento. No me ha enganchado y no tenía esas ganas de retomar la lectura en muchas ocasiones, creo que ha sido porque no me he sentido identificada con la protagonista.
Història sobre una dona a la que se li capgira la vida en descobrir la infidelitat del seu marit. A partir d’aquí un camí de dol, ràbia, soledat, descobriment d’una mateixa… Personalment se m’ha fet llarg, sobretot la part central del llibre…
“Deu dies amb la senyora Dalloway” és una obra delicada i profunda que homenatja i dialoga amb el clàssic de Virginia Woolf, tot explorant temes com el dol, la memòria i la reconstrucció de la identitat. Sandra Freijomil ens convida a acompanyar una narradora en el seu procés de sanació emocional, mentre revisita passatges de la novel·la de Woolf i reflexiona sobre la pròpia experiència vital.
Amb una escriptura íntima i poètica, l’autora crea un pont entre literatura i vida, entre ficció i realitat, oferint una lectura que emociona i fa pensar. És un llibre que parla des del cor, ideal per a lectors que gaudeixen de les lectures introspectives i que valoren el poder curatiu de la paraula.
Recomanable per a qui busqui una lectura pausada, amb múltiples capes de significat i una gran sensibilitat literària. Un viatge breu però intens, que deixa empremta.