What do you think?
Rate this book
L'home de la casa
«Aquesta és ma casa. Ma casa és tan gelada a l'hivern que hem d'encendre la calefacció, i tan calorosa a l'estiu que hem d'obrir totes les finestres perquè córrega l'aire. Hi ha voltes que fa tanta calor que hem d'anar a casa la Iaia a posar-nos sota la màniga d'aigua, o anar al Club de Campo a ficar-nos en la piscina a remulla. A ma casa vivíem el pare, la mare i la meua germana Maria, però ja no».
Els pares del nostre protagonista han estat els primers a estrenar la llei del divorci al poble, i com molts dels veïns, el xicotet Enric tampoc no ho acaba d'entendre del tot. Aquest llibre és un viatge a través de la mirada tendra i innocent d'un xiquet en un món d'adults que s'enfonsa, i sobre la ràbia, la impotència i la tristesa que això desencadena.
La novel·la reflexiona sobre el lloc que ha d'ocupar un xiquet en el món. Parla de les mares presents i dels pares absents, de què és un home i de què se suposa que ha de fer un home, de què és una dona i de què se suposa que ha de fer una dona. L'home de la casa és un homenatge literari a la seva mare, que va haver d'assumir el seu rol obligada per un context limitador.
Els pares del nostre protagonista han estat els primers a estrenar la llei del divorci al poble, i com molts dels veïns, el xicotet Enric tampoc no ho acaba d'entendre del tot. Aquest llibre és un viatge a través de la mirada tendra i innocent d'un xiquet en un món d'adults que s'enfonsa, i sobre la ràbia, la impotència i la tristesa que això desencadena.
La novel·la reflexiona sobre el lloc que ha d'ocupar un xiquet en el món. Parla de les mares presents i dels pares absents, de què és un home i de què se suposa que ha de fer un home, de què és una dona i de què se suposa que ha de fer una dona. L'home de la casa és un homenatge literari a la seva mare, que va haver d'assumir el seu rol obligada per un context limitador.
272 pages, Paperback
Published March 6, 2025
2 people are currently reading
176 people want to read
About the author
Enric Pardo
4 books30 followersEnric Pardo (Castelló de la Plana, 1977) es guionista y profesor de cine. Actualmente es el director del área de cine de la productora El Terrat y jefe del departamento de Ficción TV de la ESCAC. Pardo es el guionista y coordinador de guión de la serie de animación Arròs Covat, con la que ganó un premio Ondas, guionista de los largometrajes Animals, El club de los buenos infieles yTrash y del programa de sketches Autoindefinits. Como profesor de la Escac ha impartido clases de guión, dramaturgia, series de ficción televisiva y proyectos de final de carrera. Como analista de guiones para TVE ha asesorado sobre más de cincuenta guiones de largometrajes. Todas las chicas besan con los ojos cerrados es su primera novela.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 16 of 16 reviews
May 18, 2025
És molt divertit (i esperançador) veure com l'Enric, un nen tan espavilat com sensible, desmunta la idea de l'home de la casa amb una consciència molt innocent. M'ha fascinat com he sentit que qui m'explicava la història era ell tota l'estona. He rigut molt 💐
June 9, 2025
quin riure sisplau jajajajaja
que genuii i maco veure la vida a través d’un nen, amb la sinceritat i la poca vergonya que això comporta.
divertidíssim
que genuii i maco veure la vida a través d’un nen, amb la sinceritat i la poca vergonya que això comporta.
divertidíssim
June 12, 2025
"La mare se queda callada un moment. Sé que s'ho està pensant. No sé si s'ho està pensant perquè no m'ho hauria de dir perquè soc xicotet, o s'ho està pensant perquè no sap què dir-me a continuació. A vegades fa això, que jo ho sé, comença a parlar sense pensar què ha de dir i parla i parla i a voltes s'adona que no m'hauria de dir allò que m'està dient, però ja és massa tard."
January 23, 2026
M'ha costat molt entrar-hi, però estic contenta de no haver-lo abandonat, perquè a mesura que avançava anava interessant-me més. És una bona pensada fer la narració des dels ulls de l'Enric de tretze anys. I un bon homenatge a totes les mares que són l'home de la casa.
July 2, 2025
M'ha encantat llegir un llibre en valencià (potser és, glups, el primer) però no em crec la veu infantil, veig massa a l'adult que hi ha darrere, i posar vàries lletres de cançons senceres porta al llibre a estones al terreny de Yo también fui a EGB.
July 26, 2025
“L’home de la casa” d’Enric Pardo i Ramírez és una novel·la costumista i sincera sobre la infància i sobre voler entendre el món dels adults.
El protagonista té els pares separats. En el pensament d’un infant, hi ha dubtes i emocions que no sap com gestionar. És un nen sensible que vol plorar però que no ho fa perquè els homes no poden, que sovint no sap destriar la ficció de la realitat i que es refugia en les pel·lícules i els còmics, i que té un caràcter que xoca frontalment amb el del pare, més brusc, més bàsic, més de l’època.
Pardo escull la veu directe, infantil i tendre d’un nen per narrar la història. Si aconseguiu connectar amb aquesta manera de descriure, us asseguro que us encantarà i que us despertarà la nostàlgia de quan éreu petits (sobretot si sou dels 80). El narrador observa amb innocència, descriu amb una senzillesa complicadíssima i es fa preguntes de difícil resposta. El to m’ha recordat a Vozdevieja d’Elisa Victoria, a les primeres pel·lícules d’Spielberg i a algunes escenes de Stranger Things.
La novel·la és sens dubte un homenatge a la figura materna i si la comenceu estic convençut que no podreu parar de llegir-la.
“Manolo, te puc fer una pregunta? Què fa l’home de la casa?
L’home de la casa és qui s’aisexa pel dematí, se dutxa, se pentina… És qui porta el jornal a casa. Qui s’ocupa que no falte de res. Que si se’t trenquen els pantalons, tingues uns pantalons nous […] L’home de la casa és qui cuida de la família.
Doncs tot això a ma casa ho fa la mare.”
El protagonista té els pares separats. En el pensament d’un infant, hi ha dubtes i emocions que no sap com gestionar. És un nen sensible que vol plorar però que no ho fa perquè els homes no poden, que sovint no sap destriar la ficció de la realitat i que es refugia en les pel·lícules i els còmics, i que té un caràcter que xoca frontalment amb el del pare, més brusc, més bàsic, més de l’època.
Pardo escull la veu directe, infantil i tendre d’un nen per narrar la història. Si aconseguiu connectar amb aquesta manera de descriure, us asseguro que us encantarà i que us despertarà la nostàlgia de quan éreu petits (sobretot si sou dels 80). El narrador observa amb innocència, descriu amb una senzillesa complicadíssima i es fa preguntes de difícil resposta. El to m’ha recordat a Vozdevieja d’Elisa Victoria, a les primeres pel·lícules d’Spielberg i a algunes escenes de Stranger Things.
La novel·la és sens dubte un homenatge a la figura materna i si la comenceu estic convençut que no podreu parar de llegir-la.
“Manolo, te puc fer una pregunta? Què fa l’home de la casa?
L’home de la casa és qui s’aisexa pel dematí, se dutxa, se pentina… És qui porta el jornal a casa. Qui s’ocupa que no falte de res. Que si se’t trenquen els pantalons, tingues uns pantalons nous […] L’home de la casa és qui cuida de la família.
Doncs tot això a ma casa ho fa la mare.”
March 31, 2025
Aquest llibre passa a ser el meu preferit fins al moment. La perspectiva d'un nen al que se li han divorciat els pares en un moment en què no era tant normal. Crec q mai m'havia sentit tant entesa ni identificada en aquet tema. M'ha recordat moltes coses visqudessss i es guai saber que no era estrany sentir-se d'aquella manera. Apart daixò, entens la vida a partir dun nen q s'ho qüestiona tot i pensa que ja ho sap tot. Un llibre precióssss sobre com la infància ens marca. Suuuuuper recomenable d veritat
April 29, 2025
M’ha encantat!
He aprofitat l’apagada general de llum per llegir-lo que des de que el vaig comprar en sortir li tenia ganes.
L’he gaudit moltíssim, per la manera com escriu i descriu l’Enric, el de veritat, no el nen, que també :)
Per el que m’ha fet sentir i recordar d’alguna manera, pel que m’ha fet pensar (i revisar-me) com a mare i pel magnífic final.
5 estrelles més que merescudíssimes.
He aprofitat l’apagada general de llum per llegir-lo que des de que el vaig comprar en sortir li tenia ganes.
L’he gaudit moltíssim, per la manera com escriu i descriu l’Enric, el de veritat, no el nen, que també :)
Per el que m’ha fet sentir i recordar d’alguna manera, pel que m’ha fet pensar (i revisar-me) com a mare i pel magnífic final.
5 estrelles més que merescudíssimes.
August 1, 2025
M'ha agradat moltíssim. M'ha recordat una mica a Los Nombres Propios de na Marta Jiménez (al cap i a la fi els dos són una novel·la autobiogràfica des de la infantesa dels autors). Però el que em va faltar per connectar al de la Marta, en aquest ho he trobat a la primera.
Una oda meravellosa a les mares que sempre han carregat amb el pes de la família.
Una oda meravellosa a les mares que sempre han carregat amb el pes de la família.
September 5, 2025
Si t’ha agradat Casada i callada d’Emma Zafón, Aquí baix de Laia Viñas o qualsevol dels de Maria Climent, este llibre t’agradarà. És una abraçada tendríssima <3
November 5, 2025
increible 🫰🏼
January 14, 2026
increíblemente bonic
June 1, 2025
Vaig acabar la novel·la ahir a la nit, en plena febrada, després de l'últim episodi de la temporada de Doctor Who. De fet, durant el dia van caure les últimes 100 pàgines a pesar que em feien mal els ossos, estava marejat i tenia mal de cap. Però no podia deixar-la.
És curiós, perquè tal com li vaig dir a l'Enric per whatsapp, em feia certa recança llegir-la: no és el meu tipus d'històries. Necessito que hi hagi un argument, una història, i la nostàlgia em fa una mica d'angúnia.
En canvi, amb "L'home de la casa" no només no m'he sentit expulsat, sinó que m'ha absorvit de valent durant la seva lectura. És una obra intimista, profundament emotiva, que fa una construcció de personatges preciosa i té un sentit de l'humor totalment lluminós.
El gran mèrit és el de mantenir la veu narradora durant tota la novel·la sense perdre ni el to ni el pas ni que se te'n vagi de les mans. És dificilíssim, això, i l'Enric ho aconsegueix. Ets dins del cap d'un nen que veu i pensa les coses i la vida com un nen. Magnífic.
Vaig comprar-li la novel·la a l'Eva per Sant Jordi però me l'he cruspit jo abans. Ara falta que ens la signis, Enric (quan haguem passat aquest covid de merda).
És curiós, perquè tal com li vaig dir a l'Enric per whatsapp, em feia certa recança llegir-la: no és el meu tipus d'històries. Necessito que hi hagi un argument, una història, i la nostàlgia em fa una mica d'angúnia.
En canvi, amb "L'home de la casa" no només no m'he sentit expulsat, sinó que m'ha absorvit de valent durant la seva lectura. És una obra intimista, profundament emotiva, que fa una construcció de personatges preciosa i té un sentit de l'humor totalment lluminós.
El gran mèrit és el de mantenir la veu narradora durant tota la novel·la sense perdre ni el to ni el pas ni que se te'n vagi de les mans. És dificilíssim, això, i l'Enric ho aconsegueix. Ets dins del cap d'un nen que veu i pensa les coses i la vida com un nen. Magnífic.
Vaig comprar-li la novel·la a l'Eva per Sant Jordi però me l'he cruspit jo abans. Ara falta que ens la signis, Enric (quan haguem passat aquest covid de merda).
September 10, 2025
Ha estat una lectura senzilla i bonica.
Escriure des del punt de vista d'un nen no ha de ser cosa senzilla i l'autor ho ha clavat perquè .
Escriure des del punt de vista d'un nen no ha de ser cosa senzilla i l'autor ho ha clavat perquè .
August 17, 2025
Excel·lent! La història, els personatges, el missatge,… i per sobre de tot l’estil. Molt i molt recomanable.
August 25, 2025
xulíssim llegir sobre Castelló i el País Valencià des de la veu d’un nen que era nen alhora que els meus pares
Displaying 1 - 16 of 16 reviews