El retrat d'una època en què els desitjos més ocults lluiten constantment contra la pressió social. Una tragèdia romàntica que retrata les il·lusions i els desenganys, amors i desamors, fidelitats i traïcions d'una parella amb la incapacitat d'engendrar un fill. Una obra incòmoda carregada de tensions en què una botiga de queviures és l'escenari on conviuen els desitjos més ocults i les pressions socials d'una societat tancada. "L'aranya", una de les darreres obres per descobrir del teatre de Guimerà, arriba per primera vegada al Teatre Nacional de Catalunya amb dramatúrgia i direcció de Jordi Prat i Coll, el qual s'aproxima al clàssic des d'una mirada molt personal.
Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 - Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a l'acabament del segle xix. Fill de pare català i mare canària, va passar els primers anys de la seva vida a Tenerife. Als set anys va anar a viure a Catalunya, on es va adaptar ràpidament. Fou una de les figures més destacades de la Renaixença, tant política com literària. Tot i que va iniciar la seva carrera amb la poesia, la major part de la seva obra literària estigué dedicada al teatre. Ben aviat va aconseguir reconeixement internacional (Mar i cel va ser un èxit immediat, traduït a vuit idiomes). La seva època més brillant fou en l'última dècada del segle xix, on s'apropa més a la realitat de la societat catalana d'aquella època, que girava el rumb cap a un entorn més urbà i industrial, i destaca en el seu currículum María-Rosa (1894), Terra baixa (1896), o La filla del mar (1900). Al final de la seva vida diversificà més la seva producció, des del drama burgès als poemes dramàtics musicals amb elements fantàstics o el teatre històric de tendència catalanista
vaig anar al tnc a veure’n l’adaptació i em vaig comprar el llibre a la màquina expenedora (experiència recomanadíssima). enfi, la veritat és que no ha estat el meu guimerà preferit, però bona lectura!!!
Guimerà sempre perfecte retratant el patir de les dones 🫰🏼🫰🏼🫰🏼 i molt quotidià! això m’encanta fuck als abusos dels empresaris i amos i fuck a la maternitat imposà!!!
“lo que hi ha és que ens volen perdre a tu i a mi, i ens volen agafar en la teranyina d’una mala aranya”
lo graciós és que mentre el llegia hi havia una aranya en el sostre
De les escenes més quotidianes i vulgars en tracta els temes més transversals i universals. A Guimerà és imprescindible llegir-lo entre línies per tal de trobar-li el significat complet. “L’Aranya” segueix la tònica habitual de relat planer i accessible per tothom. Però compte: els temes que tracta no són menys transcendentals que els d’altres obres a simple vista més elevades i res del que diuen els personatges, per banal que sembli, és en va.
No és el millor que he llegit de Guimerà, però continua sent Guimerà. Una manera diferent i original de tractar el problema de la infertilitat que pateix una parella. L'adaptació teatral, un 10.
"L'Aranya" d'Àngel Guimerà és un drama apassionant que combina temes com l'ambició, la lluita de classes i el destí inexorable.
L'obra retrata amb gran intensitat la conflictiva relació entre el poder econòmic i els sentiments humans, tot ambientat en una societat marcada per les desigualtats.
Amb el seu estil poètic i contundent, Guimerà construeix personatges profunds i una trama plena de tensions i dilemes morals.
Una peça imprescindible del teatre català que encara ressona per la seva vigència i força dramàtica.