Una novel·la absorbent i detectivesca, amb tocs d'humor, que mostra com la curiositat per conèixer el que ens amaguen pot ser irresistible, però també perillosa
La Sandra és perruquera però la seva gran passió és fer de detectiva clandestinament. A la residència d'avis del poble s'ha suïcidat el Celestí. La notícia d'aquesta mort sorpèn a ningú entén per què un home aparentment feliç, ha decidit posar fi a la seva vida. Al funeral apareix un desconegut que afirma que és el seu fill, amb la qual cosa pretén endur-se totes les seves pertinences. La Sandra i els tres companys de residència del Celestí no es creuen que l'ancià els hagués amagat que tenia un fill. Qui era realment el Celestí? El que ningú podia sospitar és que hagués viscut una vida secreta com a agent dels serveis d'intel·ligència espanyols i que ocultés un dels secrets més ben guardats de la transició espanyola.
«La Sandra sap que no sap dir que no. I, tanmateix, també sap que per ella no hi ha res en aquest món tan irresistible com un misteri per desvelar».
Hi ha veritats, mitges veritats,veritats manipulades o alterades i veritats silenciades.
De totes elles se'n deriva la memòria i és per això que sovint la nostra memòria, la que tenim al nivell personal, no correspon ben bé amb memòria col·lectiva ( O la que apareix als llibres d'història) .
En aquesta novel·la detectivesca l'autor ens presenta la Sandra, una perruquera amb instint policial que voldrà saber què hi ha darrera del suïcidi d'en Celestí, un resident de la residència Sant Domènec de Balaguer.
Anant i venint del passat al present, l'obra manté la intriga i ens va facilitant les peces del trencaclosques que van recomposant la Sandra i els companys de residència del difunt.
Caldrà remuntar fins als temps de transició espanyola per anar desmentint les falses veritats que ens faran reflexionar sobre el poder.
" A vegades, les paraules només són soroll per amagar la veritat".
M'ha agradat molt llegir referències de la ciutat de Balaguer com Cal Pepito, Cal Xirricló o la bultra.