Con el paso del tiempo, Sófocles (c. 496-406 a. C.) se ha convertido en el autor paradigmático de la tragedia griega, y sobre su obra descansa en gran medida nuestra comprensión de este género y de sus implicaciones filosóficas y religiosas. Electra es una de las siete tragedias conservadas de Sófocles, cuya fecha de representación nos es desconocida. Dramatiza un episodio mítico de la saga de los a su regreso a Micenas de la guerra, Agamenón es asesinado por su mujer, Clitemnestra, y su primo, Egisto. El único hijo varón del matrimonio es Orestes, que siendo un niño es enviado al exilio. En el palacio crecen las hijas, Crisótemis, que se resigna a lo ocurrido, y Electra, que alberga resentimiento contra los asesinos de su padre que la llevarán a vivir en perpetuo lamento anhelando el regreso de su hermano como vengador.
Sòfocles (grec antic: Σοφοκλῆς, circa 496 – hivern del 406 o 405 aC) (Greek: Σοφοκλής; German: Sophokles, Russian: Софокл, French: Sophocle, Catalan: Sòfocles) va ser un dels tres grans dramaturgs tràgics de l'antiga Atenes, juntament amb Èsquil i Eurípides. Cronològicament, va viure entre els dos i, segons la Suda romana d'Orient, va ser autor d'unes 123 obres, entre les quals hi ha tragèdies de la importància i influència d'Èdip rei i Antígona. De tota la seva producció literària, només es conserven set tragèdies completes, les quals són d'importància cabdal per al gènere. Sòfocles competí en uns 30 concursos literaris. En va guanyar 24 i potser mai va quedar per sota del segon lloc; en comparació, Èsquil va guanyar 14 competicions i va ser derrotat per Sòfocles algunes vegades, mentre que Eurípides en va guanyar només 4. Va tenir una llarga vida, ja que va morir quan comptava gairebé noranta anys, i la seva existència va coincidir amb el període d'esplendor d'Atenes. Entre els seus amics, figuraven l'historiador Heròdot i l'estadista Pèricles.