En Miquel Baussà, que després de ser expulsat dels Mossos d’Esquadra malviu fent de detectiu privat, rep l’encàrrec d’investigar una mort tant atípica com inversemblant: un suïcidi amb dos trets. La policia no en té cap dubte, però la mare del mort, sí.
Per dur a terme la feina, el detectiu haurà d’aprofundir en la vida del mort: un escriptor mediocre que havia perdut el cap i que, per prescripció mèdica, escrivia un dietari. Però res no serà ni el que sembla, ni el que podria haver estat: la vida aparentment anodina d’un professor de secundària amb aspiracions literàries, les nits hiperbòliques de les bandes de punk rock o una adolescència idealitzada que s’enganxa com el velcro als fantasmes del passat.
Una poeta d'alguna mena de renom i professor a algun lloc en l’Empordà va ser trobat mort amb dos trets. Els Mossos diuen que va ser un suïcidi i tothom qui conèixer-ho pensa el mateix. Però la mare del poeta mort creu que va ser un assassinat i contracta en Miquel Baussà, un home cínic i trencat d’uns trenta anys amb un somni trencat de ser un Mosso i ara anar fent com un detectiu privat, per esbrinar si la història oficial és cert.
Més o menys va començar la cosa. El llibre és escrit en primera persona del punt de vista d'en Miquel Baussà i intercalat amb entrades d’un dietari de la poeta morta. Durant el llibre, l’autor fa una bona feina teixint una trama que t’atrapa i no deixar-te parar de llegir el llibre. La construcció dels personatges és ben fet amb punts grisos a tot arreu que trobo molt realista perquè ningú és cap sant. Té divers gir que em van sorprendre, però soc mal als trencaclosques.
El llibre tracta temes com somnis trencats, expectacions fallats, amor i desig, remordiments, depressió, les frustracions de les persones amb desigs artístics no realitzats, la violència de gènere i la idealització dels anys de joventut entre altres coses. Un tema repetit a través del llibre és també com difícil que pot ser la interpretació dels senyals de tots tipus en diverses situacions, una cosa que faig fatal.
En fi, em va agradar la novel·la i crec que és ben escrit. Aquesta és la tercera novel·la de l'autor que he llegit en una setmana i l’autor pot descansar tranquil perquè no m’han fet cap indigestió.
En Daniel Saurí, poeta i professor, apareix mort amb dos trets. La policia dona per fet que es tracta d'un suïcidi, però la mare del mort ho posa en dubte i contracta el detectiu Miquel Baussà perquè ho investigui. Aquest és el punt de partida d'una història que se'ns presenta amb l'embolcall d'una novel·la negra, però que té molt més de cop de peu als pebrots de la nostàlgia i els anys viscuts. Amb bon ritme i un estil directe, sense floritures, en Jordi Casals barreja la seva pròpia experiència amb una trama entretinguda que ens passeja per ambients literaris, musicals i les aules d'un institut, intercalant la narració del detectiu amb el testimoni en primera persona de la víctima mitjançant entrades del seu dietari pòstum. Un dietari on s'apunten elements clau per entendre la personalitat d'en Saurí, com la mort d'un bon amic o el pas per un grup de música que arriba a gravar un disc, i que, potser amb tota la intenció, fugint de l'autoficció, amb prou feines queden esbossats
** En Miquel Baussà ( no Bauçà com el poeta) volia ser mosso d'Esquadra però després de ser expulsat de l'Escola de Policia acabarà fent d'investigador privat. ( a la seva manera).
Rep l'encàrrec d'investigar o, millor dit, esclarir la mort d'un professor d'institut de qui s'ha trobat el cadàver amb dos trets de bala.
Qui li fa l'encàrrec? La mare del difunt Per què? Perquè no és creu la versió dels Mossos en què es determina que es va tractar d'un suïcidi.
En Baussà pretén conèixer l'entorn del finat, els seus alumnes , els companys de feina i també la viuda. Amb i en tot busca senyals que el duguin a alguna conclusió.
En Dani, el mort, resulta que era un paio força peculiar. Era professor, músic i poeta. I estava escrivint un dietari per prescripció mèdica ja que estava passant per un mal moment...
En Baussà no és que sigui un personatge més corrent. No li agrada parlar d'ell i menys de la seva família. És estrambòtic i divertit. És un paio que cau bé.
Els capítols curts agilitzen la lectura i la sucessió d'esdeveniments i descobriments s'acceleren i agafen embranzida portant-los a un final que no decepciona i en què voldràs saber més.
La lectura ha anat de menys a més a un ritme admirable i la segona part l'he llegit en un obrir i tancar d'ulls. Doncs això, que acabés amb la sensació de voler més 🫣
Les referències literàries i musicals són la cirereta
En Miquel Baussà és un detectiu que rep l'encàrrec d'investigar la mort d'en Daniel. Tot i que els Mossos d'Esquadra estan convençuts que es tracta d'un suïcidi —massa indicis apunten en aquesta direcció—, Baussà decideix acceptar el cas. A mesura que el detectiu avança en la investigació, el lector descobreix la vida d'en Daniel: un professor i escriptor que travessava un moment difícil després de la mort del seu millor amic, fet que va marcar un abans i un després per a ell.
📌 Com va explicar l'autor, no es tracta d'una novel·la d'autoficció, però és evident que ha deixat la seva empremta personal en el llibre. Igual que el protagonista, l'autor també tocava en un grup musical amb un dels seus millors amics, que va morir de càncer.
📌Es nota que en Jordi és professor de llengua i literatura, això es nota en la seva prosa i també en les reflexions interessants sobre escriptors al llarg del llibre, sense fer-se feixuc. Les referències muscials també són un plus, que ajuden a ambientar l'obra. El text conté una bona dosi de dialegs que mantene el ritme de la lectura i que s'adapten al lenguatge juvenil que requereix aquest llibre, personalment és d'agraïr.
📌M'ha agradat especialment el personatge d'en Baussà, un detectiu descarat i amb caràcter. Els capítols curts agilitzen la lectura i en el meu cas l'argument m'ha sorprès en un parell d'ocasions Sens dubte una molt bona lectura.
Un thriller que enganxa i que guanya moltíssim amb els seus personatges cínics, picades d’ullet a la cultura pop i els seus tocs de realisme brut. Es llegeix rapidíssim.
En Baussà és una mica looser: volia ser Mosso i no va passar totes les proves, així que ara és detectiu privat. Solitari, amant de la nit i les drogues, té un despatxet on un dia rep la visita d'una mare desesperada. El seu fill ha mort. De dos trets. Segons la poli, un suïcidi més que clar. La mare no ho veu així.
Aquesta investigació -abocada al fracàs des de l'inici- és el tret de sortida a tot un ventall d'aventuretes on no falta la violència, les mentides, els enganys i les relacions tòxiques. El mort era profe d'insti i poeta, així que no falten els conflictes amb alumnes, altres mestres i la seva parella. I és que si parlem de looser, el mort encara ho és més: depressiu, mediocre i amb ganes de marxar d'aquest món. Això sí, escriu un dietari que serà la clau de moltes coses.
Trobareu una pinzellada de salut mental, de rock, d'escriptors clàssics com Machado i una novel·la totalment gamberra i canalla... amb un final no apte per tafaners. La veritat? He detestat a tots els personatges i això m'ha encantat. Cal destacar també el llenguatge acurat i la maduresa de la trama.
🕵🏻Un detectiu rep l’encàrrec d’investigar una mort estranya, un suïcidi amb dos trets. Seguim tota la investigació per terres empordaneses d’aquest detectiu que diu no saber interpretar els senyals i també llegim el dietari del pressumpte suicida, professor i poeta, i així els anem coneixent a tots dos i a tots els del seu voltant fins a saber la veritat. 📚Per què crec que hauríeu de llegir aquesta novel•la negra? 1. Perquè té una trama tan ben travada que et farà dubtar de tothom. 2. Perquè està molt ben escrita i plena de referències musicals i literàries que et faran xalar. 3. Perquè té un desenllaç inesperat d’aquells que et deixen el bon gust de boca d’una història ben tancada.
🎯 En Miquel Baussà volia ser Mosso d’Esquadra però es va haver de conformar amb ser detectiu privat. Un dia rep l’encàrrec d’una mare que vol que investigui la mort del seu fill per dos trets. Els Mossos tenen clar que va ser un suïcidi, ella no.
🎯 Una narració amb un llenguatge molt àgil i capítols curts plens de violència, drogues i mentides que han fet que em llegís el llibre en un vist i no vist.
🎯 Una trama molt ben lligada que et fa dubtar de tot i de tothom. Amb personatges molt ben construïts, mediocres i amb els que m’ha estat difícil empatitzar, però que li ha donat el toc a la lectura. I què dir del final? Doncs que m’ha deixat amb ganes de saber més 🤣