La diversitat lingüística està disminuint a un ritme vertiginó de les 10.000 llengües que hi havia al segle XV, només en queden la meitat. I el procés de desaparició continua. Hi ha molts idiomes amenaçats i cadascun té una situació pròpia. El llibre que tens a les mans pretén oferir una visió amena i divulgativa de la realitat de més d'una vintena de llengües que, com la nostra, lluiten pel seu futur. Una passejada per a entendre per què hi ha llengües amenaçades o recuperades, desaparegudes o majoritàries.Un assaig divulgatiu per a tots els públics, que aposta per enfortir la consciència lingüística i desemmascarar els prejudicis. El futur de la llengua depén de nosaltres, de la presa de consciència dels parlants. El camí de la diversitat lingüística del món no és el fatalisme ni la desídia, sinó la resistència. Resistir i crear nous parlants, ara i sempre.
Un assaig de sociolingüística comparada amb caràcter divulgatiu. Com expressa l’autor, d’assaigs, n’hi ha molts, però pocs amb aquest tarannà divulgador. Un tast de sociolingüística comparada, com titula el primer apartat. Una tasca, per altra banda, necessària. Permet al lector adentrar-se en altres realitats sociolingüístiques per copsar amenaces, debilitats, fortaleses, oportunitats, estratègies de supervivència i de resistència i, a partir d’ací, extreure conclusions.
Al llarg del llibre s’analitzen distintes situacions de fins una trentena de llengües, agrupades en distints apartats: llengües llunyanes, exemples pròxims; llengües veïnes, camins distints; llengües ressuscitades, el poder de la voluntat; llengües de convivència, models de tolerància; llengües dominants, mitjans de poder. I acaba amb una pregunta “I nosaltres?”, que agrupa uns altres interrogants, als que dóna respostes i avança propostes d’actuació.
Com a conclusió, la llengua tindrà futur si la societat (o un sector d’aquesta) té la voluntat de mantenir-la o recuperar-la. Però no serà suficient, caldrà un procés de normativització, estandardització i normalització que només podrà desenvolupar-se complidament si els poders públics estan per eixa tasca. Que no és el cas del valencià, en els moments actuals. L’estudi comparat resulta alentador i engrescador, veient alguns casos de resistència reeixida. Cal, doncs, anar per feina.
El llibre contribueix al coneixement de les dinàmiques sociolingüistiques, algunes més conegudes que altres, i sobretot ajuda a sistematitzar l’anàlisi i a articular propostes d’actuació. És per això que ha merescut el premi Jesús Tuson atorgat per la Xarxa Vives d’Universitats.