La recerca de l'avi desaparegut durant la revolució del 36.
En plena revolució anarquista, la nit del 10 d'octubre de 1936, al cementiri de la Seu d'Urgell van ser afusellades vint-i-tres persones. No consta que aquella nit funesta hi hagués hagut cap combat a la població, ni cap aixecament militar violent —tot i tenir-hi un regiment en actiu—, ni tampoc cap rebuig armat contra els que des del primer moment es van oposar al cop d'estat de Franco. Quan al cap d'un any es van exhumar els cadàvers —en una actuació promoguda per la Generalitat—, només en van aparèixer vint-i-dos. Faltava el fondista Jaume Sabrià, avi del periodista que signa aquesta investigació.
L'exploració del cas és la base d'un llibre que fa un recorregut atent per la quotidianitat de la Seu durant aquells anys i posa en relleu l'arbitrarietat de la violència, la dificultat de «conviure» amb un familiar desaparegut i el persistent esforç col·lectiu per recuperar la memòria històrica.
Interessant, tot el que sigui aprendre sobre aquests anys al Pirineu català m’ha encantat. Penso que si l’autor no haguès volgut abarcar tant o haguès arribat més al fons i haguès escrit més seria més interessant. Tot i així, felicitats a l’autor per la feina aconseguida.
Segurament el Salvador Sabrià va començar la recerca per trobar la pista del seu avi mort a la Seu d'Urgell el 1936. Però per localitzar les dades del seu avi, es va trobar amb molts arxius, amb algun testimoni, amb gent que l'havia conegut...
I el que havia de ser reconstruir els fets que envoltaven la desaparició de l'avi, es va anar convertint en un treball que retrata tot un poble, l'assassinat de l'avi però també de molts altres, les reaccions d'alguns polítics de l'època i d'altres veïns. El llibre doncs esdevé una investigació de molt més abast i que ara, amb la perspectiva del temps, ens permet entendre com anaven les coses i com la sort de les persones era sovint gairebé una rifa que et podia decantar amb facilitat cap a una banda o una altra.
I ja posat a investigar, també esbrina dades de l'altre avi. Un i altre no es coneixien però amb ambdues històries, l'autor s'explica molts dels silencis dels seus pares, molt dels temes mai tractats obertament. Tres generacions doncs convivint amb el malestar del no saber, amb l'angoixa dels desapareguts.
És un llibre planer, molt ben referenciat, que va més enllà de la recerca familiar.