Cent dies després d’arribar des de les profunditats del planeta, els joves del món fosc tenen l’oportunitat de viatjar a la Ciutat del Cel, una estructura en òrbita a 400 quilòmetres de la superfície de Gaia que es creu que està dominada pels robots. L’Edgar Grim està convençut que allà trobarà la seva mare. Als grans anells que formen l’estructura orbital hi ha selves amb plantes desconegudes i animals sorprenents, franges desèrtiques, regions estepàries i una ciutat on vivien milers de persones. També hi ha les granges on es criaven animals que els servien d’aliment. Però els anells orbitals amaguen altres secrets que els nostres protagonistes no es poden imaginar.
Jordi de Manuel (Barcelona, 1962) és biòleg, professor i escriptor. Ha publicat reculls de contes i relats, així com diverses novel·les com ara El pes de la por (amb Sílvia Vega, 1998), El beuratge (2003), Calcs (2005, Premi Manuel de Pedrolo), El cant de les dunes (2006) i Un niu de formigues (2008). Amb el recull de relats Disseccions (2001), va guanyar el premi El Lector de l'Odissea, l'únic guardó literari amb un jurat de cent lectors.El seu cicle de novel·les protagonitzat per l'inspector Marc Sergiot, batejat per alguns crítics com el Colombo català, compta amb les obres: Tres somnis blaus (2000, premi Valldaura), Cels taronges (2001, premi Ciutat de Mollerussa), Cabells porpres (2003, premi Pere Calders), L'olor de la pluja (2006), El raptor de gnoms (2007) i Mans lliures (2009).
3,5 de fet. Aventura de dos joves i dos adults que juntament amb un robot i un gos, pugen a una estació que volta la Terra per trobar respostes. Trobaran moltes sorpreses i viuran aventures que no s'esperen. Segona part d'una trilogia que comença a les fondàries de la Terra, que anomena Gaia, l'autor, i que ha' d'acabar amb un viatge a la Lluna, si les informacions rebudes són correctes. Aquesta trilogia forma part del cosmos que de Manuel escriu al voltant d'un cometa que va impactar a la Terra, i els humans que van sobreviure, malgrat les moltes situacions que dificulten la vida al planeta, i als seus satèl·lits. En aquesta segona part, es posa en dubte que les IA puguin conviure amb els humans, i també critica obertament els experiments que fem amb altres animals, per treure'n un rendiment que per la nostrada manera d'actuar erròniament, sempre ens acaba portan problemes socials i de sostenibilitat. Sense voler ser un relat alliçonador en cap sentit, tot plegat fa que sigui una lectura agradable i que es pot llegir en un parell de vespres.