What do you think?
Rate this book
Fins a l'última pedra
Un foraster arriba a un llogaret abandonat per trobar-hi respostes. Mentre passeja entre les cases en ruïnes, topa amb una vella esquerpa que sembla que hagi perdut el cap. L’home, confús, vol ajudar-la, però ella l’envia a escoltar les pedres. Aquest és un llibre fet de veus antigues, d’històries que retrunyen pels carrers desballestats del que en altre temps va ser un poble ple de vida. Amb una llengua rica i una capacitat d’evocació extraordinària, l'autora barreja intimitat i llegenda, drames que passen de portes endins i misteris que s’amaguen a les profunditats del bosc, en una novel·la de contes que vol ser memòria i somni d’una de tantes comunitats desaparegudes.
190 pages, Paperback
Published January 17, 2024
5 people are currently reading
93 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 16 of 16 reviews
May 30, 2024
Aquest llibre està meravellosament ben escrit, i m'ha agradat molt trobar-hi referències a la mitologia catalana. Alguns capítols/contes m'han agradat més que d'altres (menció especial a 'la qui deixà de ser' i 'els qui feren història'), però trobo que la forma d'estructurar el conjunt i intercalar els dos "fils narratius" és molt original. Potser en algun moment m'ha faltat algun punt de connexió, però trobo que per ser una primera novel·la hi ha molt de nivell. L'herència, quin gran tema.
[Les esquerdes tenen forma d'arrel, se sent dir. Són arrels que dominen les cases. I les pots tapar i arreglar, però sempre tornen, perquè les arrels només desapareixen si arrenques la planta sencera]
[Les esquerdes tenen forma d'arrel, se sent dir. Són arrels que dominen les cases. I les pots tapar i arreglar, però sempre tornen, perquè les arrels només desapareixen si arrenques la planta sencera]
May 5, 2025
La idea inicial m'agradava però és un llibre que costa molt de seguir. Hi ha relats monis.
Feu cas a les vostres amigues quan us diguin que un llibre costa de seguir.
Feu cas a les vostres amigues quan us diguin que un llibre costa de seguir.
March 3, 2025
Al principi m'ha deixat molt descol·locat, és la història d’un home que torna al seu poble, però de seguida es barregen elements màgics i mons estranyíssims que em feien pensar q no entenia res. Després entens que no és casualitat, que l'autora vol barrejar el relat principal amb un munt de llegendes i històries màgiques dels Països Catalans, creant una mena d'envolcall mitològic que dona al llibre un to molt especial.
L'obra està molt ben escrita i et transmet molt bé aquesta atmosfera onírica. Ara, se m’ha fet una mica dur, aquesta combinació d'història i món màgic m’ha acabat deixant una sensació de distància, no he pogut entrar al llibre, i no m'ha acabat d'agradar.
L'obra està molt ben escrita i et transmet molt bé aquesta atmosfera onírica. Ara, se m’ha fet una mica dur, aquesta combinació d'història i món màgic m’ha acabat deixant una sensació de distància, no he pogut entrar al llibre, i no m'ha acabat d'agradar.
May 8, 2024
Un poco entresijo, pero no ha estado mal. Seguimos aprendiendo en catalán
March 7, 2025
Tot i que la idea d’intercalar històries del passat amb el present m’atreia, està molt poc aconseguit en la meva opinió.
M’ha costat molt seguir el fil i tot i que l’escriptura i alguns relats m’han agradat força, en resum el llibre m’ha deixat igual
M’ha costat molt seguir el fil i tot i que l’escriptura i alguns relats m’han agradat força, en resum el llibre m’ha deixat igual
May 1, 2024
Resenya en català:
https://www.elkraken.com/Ressenyes_Ca...
Reseña en castellano:
https://www.elkraken.com/Esp/F-esp/R-...
https://www.elkraken.com/Ressenyes_Ca...
Reseña en castellano:
https://www.elkraken.com/Esp/F-esp/R-...
December 28, 2024
Un recull de relats entrelligats amb una història màgica al marge, que té en l'oníric i el fantàstic el mateix pes. Un somni, una faula, o tot plegat i alhora. Un llibre escrit sota un gran nivell linguistic, i un gran domini del llenguatge, utilitzant a estones la parla més coloquial i alhora més elevada. Alguns relats m'han arribat al cor, i alguns altres els he passat de costat. Malgrat això, el nivell estilístic no perd pes en cap moment. Per llegir amb calma, sense preses. Cal gaudir cada relat com gaudiries de pintures en una exposició.
August 11, 2025
sense cap ni peus
November 7, 2025
Abandó i silenci és el que troba el visitant quan el GPS indica que ha arribat al seu destí. Arriba al poble on el seu besavi va morir per la picada d'un escorpí mentre segava.
"Sóc la darrera descendent del poble i he de patir la condemna de portar a coll l'herència dels qui van venir abans que jo" , diu ella.
Ella és una vella que tragina cuidadosamente pedres d'un costat a l'altre i té poques ganes de conversa.
Si vols respostes, escolta les pedres, suggereix al foraster.
I és així com sabrem d'històries d'abans, de mites i llegendes, contes i narracions orals de l'any de la picor.
La sensació de no entendre què està passant m'ha acompanyat moltes pàgines. L'estructura temporal i el vaivé de personatges no l'he entès fins ben bé la meitat de l'obra.
Els pobles deshabitats segueixen vius a través de la veu dels qui els habitaren. Traspassar la frontera de l'imaginari i endinsar-te en aquest bosc de realisme màgic és imprescindible per gaudir de la lectura.
Una lectura que requereix atenció.
El vocabulari és ric i treballat. Usa paraules quasi en desús que m'ha agradat llegir.
"I si em converteixi en pedra? I si les arrels de les cases m'atrauen i la pols l'endureix i acabo deixant jo també veus d'altres vides?".
"Sóc la darrera descendent del poble i he de patir la condemna de portar a coll l'herència dels qui van venir abans que jo" , diu ella.
Ella és una vella que tragina cuidadosamente pedres d'un costat a l'altre i té poques ganes de conversa.
Si vols respostes, escolta les pedres, suggereix al foraster.
I és així com sabrem d'històries d'abans, de mites i llegendes, contes i narracions orals de l'any de la picor.
La sensació de no entendre què està passant m'ha acompanyat moltes pàgines. L'estructura temporal i el vaivé de personatges no l'he entès fins ben bé la meitat de l'obra.
Els pobles deshabitats segueixen vius a través de la veu dels qui els habitaren. Traspassar la frontera de l'imaginari i endinsar-te en aquest bosc de realisme màgic és imprescindible per gaudir de la lectura.
Una lectura que requereix atenció.
El vocabulari és ric i treballat. Usa paraules quasi en desús que m'ha agradat llegir.
"I si em converteixi en pedra? I si les arrels de les cases m'atrauen i la pols l'endureix i acabo deixant jo també veus d'altres vides?".
January 10, 2024
«Era ella la qui de debò es mirava els comediants. I no li feien gens de gràcia».
Obertura.
Hi ha llibres que no aconsegueixen escapar del paper i d’altres que et salten a la cara per sorpresa. Hi ha llibres que oblides abans de tancar-los i n’hi ha que se’t pengen a l’esquena i t’acompanyen ja per sempre. Hi ha llibres, també, amb històries que es miren, que es veuen però no s’acaben de percebre amb tots els sentits. Fins a l’última pedra és un llibre que et mira a tu. Que et mira de fit a fit, però també al clatell. Et mira com ho fa un xiuxiueig a cau d’orella. S’escapa del paper, rodola roba avall i t’entra a dins poc a poc, sense pressa. I llavors l’olores com s’olora un crostó de pa a l’habitació del costat. El toques com es toca una manta rugosa i vella, coneguda de fa anys. El perceps com el corrent d’aire fred d’una finestra que no tanca, com la pinya que peta a l’estufa de llenya. O com un cop de pedra al cap.
La Berta Creus mira els comediants i no li fan gràcia. No li fan gràcia perquè viu amb ells, pateix amb ells, es converteix en ells entre runes i pedres i boira. I el lector també ho fa. No és gens fàcil, gens, el que aconsegueix amb cada una de les històries que ens explica. Aquesta simbiosi impecable, tan natural però sempre canviant, sempre diferent, entre les persones (i dic persones perquè totes transcendeixen el personatge) i el que els hi ve a sobre. Quina harmonia de veus. Perquè aquest és un llibre per llegir en veu alta. Per escoltar en silenci. Per llegir i rellegir i gaudir i re-gaudir. I per patir. Perquè, això sí, com pateixen, totes i cadascuna d’aquestes veus!
Gràcies, Berta, per aquest artefacte tan preciós, tan ben aconseguit. Per aquesta narrativa múltiple, poètica i trista, ferma i melangiosa, d’ecos i ressons i d’éssers imaginaris i de petites figures enigmàtiques i sentiments de culpa en habitacions amb bicicletes estàtiques. Per aquesta prosa tan suau i hermètica i tant de regust de cirera entre les dents. Per tots aquests fils perduts que et porten, a quatre grapes i fins sota el llit, a descobrir el cau on s’amaga un altre oceà d’històries que et guardes per tu.
Tancament.
He escoltat les pedres gairebé des del principi. Quan encara no tenien nom. Quan encara podien esquerdar-se, rodolar barranc avall, perdre’s entre els còdols del riu, enfonsar-se als arbustos. He vist desaparèixer algunes veus, n’he vist néixer d’altres. He patit, pobre idiota, tement que l’antiga estructura no s’aguantés dreta, o no assumís amb naturalitat els successius puntals i contraforts suggerits per veus alienes... Però quina mà mestra, l’escriptora que va de cagadubtes. Quin domini. Quina lliçó.
Que sigui el primer de molts, Berta! Els que estimem la literatura estem d’enhorabona.
Obertura.
Hi ha llibres que no aconsegueixen escapar del paper i d’altres que et salten a la cara per sorpresa. Hi ha llibres que oblides abans de tancar-los i n’hi ha que se’t pengen a l’esquena i t’acompanyen ja per sempre. Hi ha llibres, també, amb històries que es miren, que es veuen però no s’acaben de percebre amb tots els sentits. Fins a l’última pedra és un llibre que et mira a tu. Que et mira de fit a fit, però també al clatell. Et mira com ho fa un xiuxiueig a cau d’orella. S’escapa del paper, rodola roba avall i t’entra a dins poc a poc, sense pressa. I llavors l’olores com s’olora un crostó de pa a l’habitació del costat. El toques com es toca una manta rugosa i vella, coneguda de fa anys. El perceps com el corrent d’aire fred d’una finestra que no tanca, com la pinya que peta a l’estufa de llenya. O com un cop de pedra al cap.
La Berta Creus mira els comediants i no li fan gràcia. No li fan gràcia perquè viu amb ells, pateix amb ells, es converteix en ells entre runes i pedres i boira. I el lector també ho fa. No és gens fàcil, gens, el que aconsegueix amb cada una de les històries que ens explica. Aquesta simbiosi impecable, tan natural però sempre canviant, sempre diferent, entre les persones (i dic persones perquè totes transcendeixen el personatge) i el que els hi ve a sobre. Quina harmonia de veus. Perquè aquest és un llibre per llegir en veu alta. Per escoltar en silenci. Per llegir i rellegir i gaudir i re-gaudir. I per patir. Perquè, això sí, com pateixen, totes i cadascuna d’aquestes veus!
Gràcies, Berta, per aquest artefacte tan preciós, tan ben aconseguit. Per aquesta narrativa múltiple, poètica i trista, ferma i melangiosa, d’ecos i ressons i d’éssers imaginaris i de petites figures enigmàtiques i sentiments de culpa en habitacions amb bicicletes estàtiques. Per aquesta prosa tan suau i hermètica i tant de regust de cirera entre les dents. Per tots aquests fils perduts que et porten, a quatre grapes i fins sota el llit, a descobrir el cau on s’amaga un altre oceà d’històries que et guardes per tu.
Tancament.
He escoltat les pedres gairebé des del principi. Quan encara no tenien nom. Quan encara podien esquerdar-se, rodolar barranc avall, perdre’s entre els còdols del riu, enfonsar-se als arbustos. He vist desaparèixer algunes veus, n’he vist néixer d’altres. He patit, pobre idiota, tement que l’antiga estructura no s’aguantés dreta, o no assumís amb naturalitat els successius puntals i contraforts suggerits per veus alienes... Però quina mà mestra, l’escriptora que va de cagadubtes. Quin domini. Quina lliçó.
Que sigui el primer de molts, Berta! Els que estimem la literatura estem d’enhorabona.
January 18, 2024
Obro el llibre amb una mica de por, però amb molta curiositat. Vull que m'agradi, però la voluntat, aquí, no hi té res a veure. La Berta i jo sovint no coincidim en gustos, potser sí en allò essencial, però tenim preferències diferents. Tinc la certesa que estarà ben escrit i que el llenguatge hi serà important. Però més enllà d'això, incertesa.
Conec un home que visita un poble buit, mig enderrocat. Una vella mou pedres amunt i avall. No hi ha ningú més. Abandonament. Però les pedres parlen. Faig salts al passat, tant el de l'home com el de persones antigues, arrelades a una terra, a unes maneres de fer i pensar. Històries, llegendes. Famílies, dones fortes, vida i mort. I, perquè no, follets, bruixes, dones d'aigua; fins i tot la Pesanta.
Què fas, Berta? No t'entenc. Temia això, que el llibre seria enrevessat. Que la forma em superaria, que em portaria més enllà de la meva capacitat de comprensió. Però mica en mica entro en el joc. Hi trobo els punts de contacte, enfoco, connecto. I m'interessa la vida de l'home, i m'agraden les històries antigues amb títols que piquen l'ullet. Viatjo en el temps, quan les pedres encara només escoltaven. I em crec el que llegeixo.
I llavors em tranquil·litzo. Perquè penso que podré dir a una persona que admiro que ha fet una bona feina, que ha sabut explicar amb una veu nova per mi, la de la Berta-escriptora, allò que porta ben endins. Que ha construït una mena de novel·la de contes que reuneix estil i contingut i que reivindica el passat de la terra i la tradició. I voldré que la gent la llegeixi, tot i que no tothom hi connectarà, però jo m'hauré quedat content de ser un dels que sí que ho ha fet. Encara que segur, segur que no he sabut entendre alguna de les pedres del camí.
(SERGI)
Conec un home que visita un poble buit, mig enderrocat. Una vella mou pedres amunt i avall. No hi ha ningú més. Abandonament. Però les pedres parlen. Faig salts al passat, tant el de l'home com el de persones antigues, arrelades a una terra, a unes maneres de fer i pensar. Històries, llegendes. Famílies, dones fortes, vida i mort. I, perquè no, follets, bruixes, dones d'aigua; fins i tot la Pesanta.
Què fas, Berta? No t'entenc. Temia això, que el llibre seria enrevessat. Que la forma em superaria, que em portaria més enllà de la meva capacitat de comprensió. Però mica en mica entro en el joc. Hi trobo els punts de contacte, enfoco, connecto. I m'interessa la vida de l'home, i m'agraden les històries antigues amb títols que piquen l'ullet. Viatjo en el temps, quan les pedres encara només escoltaven. I em crec el que llegeixo.
I llavors em tranquil·litzo. Perquè penso que podré dir a una persona que admiro que ha fet una bona feina, que ha sabut explicar amb una veu nova per mi, la de la Berta-escriptora, allò que porta ben endins. Que ha construït una mena de novel·la de contes que reuneix estil i contingut i que reivindica el passat de la terra i la tradició. I voldré que la gent la llegeixi, tot i que no tothom hi connectarà, però jo m'hauré quedat content de ser un dels que sí que ho ha fet. Encara que segur, segur que no he sabut entendre alguna de les pedres del camí.
(SERGI)
December 31, 2024
"Fins a l'última pedra" és molt original. Una història que transcorre al llarg de tot el llibre passa paral·lelament a altres històries. Com les llegendes, n'hi ha que m'han agradat, n'hi ha que m'han sorprès, n'hi ha que m'han repugnat. He anat trobant lligams entre les diferents històries. Tot plegat, conforma un ambient rural molt ben trobat. Crec que està ple d'estil, de fantasia i d'incomprensió. M'ha sorprès i crec que hauré de continuar llegint Creus!
April 21, 2024
Molt ben escrit i carregat d'històries interessants.
April 22, 2024
M'ha agradat molt. Sobretot les narracions de les pedres, que sembla que siguin petits contes que t'expliquen a la vora del foc. T'absorbeixen.
April 7, 2025
M'ha recordat molt a "Canto jo i la muntanya balla"
July 13, 2024
Ja fa dies que vaig acabar aquesta lectura i tenia pendent pujar la meva ressenya.
És tracta de "Fins a l'última pedra" de la Berta Creus editat per @editorialmalesherbes .
No sé si sabre explicar de què va la novel·la, però sí que us diré tot el que m'ha aportat a mi.
Si busqueu una història lineal, aquesta novel·la no és per vosaltres. Però si busqueu diverses històries breus, que us trasbalsin, que us facin rumiar i que es quedin dins, aquest llibre és per vosaltres.
Si busqueu una lectura fàcil i sense reptes aquest llibre no us encaixarà . Però si us agrada jugar amb les paraules, transitar per móns abandonats, endinsar -vos en la narració poètica, aquesta novel·la us encantarà.
Ens trobem davant d'un recull de relats breus, que lliguen amb un narrador protagonista que poc a poc ens va desvetllant la seva història.
La Berta ha creat un món ben especial, ric en matisos i amb un ventall de personatges i d'històries que mereixen tota una novel·la per si sols.
Amb un estil narratiu propi, amb una estructura original, va dibuixant històries, històries que ens parlen d'amors i desamors, històries realistes i d'altres potser no tan, històries de secrets i de murmuris, històries de sentiments i de patiments, històries diverse com les pedres d'un camí, on totes juntes construeixen un univers molt interessant.
És un bon llibre per llegir amb calma, sense presa, per anar gaudint... Una bona proposta per a relaxar-nos aquest estiu.
Felicitats per aquesta primera novel·la @bertacreus_ , un gran debut sens dubte!
Seguiré atenta a la teva trajectòria 💜
@llibreriaalguerset #llegirautorescatalanes #llegeixoicomparteixo #lectures2024 #llegirencatalà #finsalúltimapedra
És tracta de "Fins a l'última pedra" de la Berta Creus editat per @editorialmalesherbes .
No sé si sabre explicar de què va la novel·la, però sí que us diré tot el que m'ha aportat a mi.
Si busqueu una història lineal, aquesta novel·la no és per vosaltres. Però si busqueu diverses històries breus, que us trasbalsin, que us facin rumiar i que es quedin dins, aquest llibre és per vosaltres.
Si busqueu una lectura fàcil i sense reptes aquest llibre no us encaixarà . Però si us agrada jugar amb les paraules, transitar per móns abandonats, endinsar -vos en la narració poètica, aquesta novel·la us encantarà.
Ens trobem davant d'un recull de relats breus, que lliguen amb un narrador protagonista que poc a poc ens va desvetllant la seva història.
La Berta ha creat un món ben especial, ric en matisos i amb un ventall de personatges i d'històries que mereixen tota una novel·la per si sols.
Amb un estil narratiu propi, amb una estructura original, va dibuixant històries, històries que ens parlen d'amors i desamors, històries realistes i d'altres potser no tan, històries de secrets i de murmuris, històries de sentiments i de patiments, històries diverse com les pedres d'un camí, on totes juntes construeixen un univers molt interessant.
És un bon llibre per llegir amb calma, sense presa, per anar gaudint... Una bona proposta per a relaxar-nos aquest estiu.
Felicitats per aquesta primera novel·la @bertacreus_ , un gran debut sens dubte!
Seguiré atenta a la teva trajectòria 💜
@llibreriaalguerset #llegirautorescatalanes #llegeixoicomparteixo #lectures2024 #llegirencatalà #finsalúltimapedra
Displaying 1 - 16 of 16 reviews