Déu anuncia a Moisès que no podrà alliberar els hebreus d’Egipte si no és fent ús de la força. Partint d’aquest comunicat, i assenyalant la incongruència respecte al manament «No mataràs» que Déu també dona al profeta, el filòsof Bernat Dedéu reflexiona sobre les conseqüències polítiques de l’assassinat. Segons Dedéu, es tractaria d’unes implicacions que trobaríem a la base dels grans pensadors contractualistes occidentals, com són Thomas Hobbes i Jean-Jacques Rousseau.
Només l’home nietzschià, el llibertí i el suïcida s’escaparien del gran pacte que cadascú de nosaltres fa amb l’Estat: cedir-li la capacitat individual de matar per evitar la temptació d’aniquilar-nos els uns als altres. Una anàlisi filosòfica dels orígens de la pau social i d’aquest manament que avui dia gaudeix del màxim consens legal i ètic.
La sèrie Deu Manaments vol repensar els grans temes de la contemporaneïtat seguint el fil conductor del decàleg. Amb una mirada fonda i actual, responent a problemàtiques d’avui, lluny de qualsevol confessionalisme.
Bernat Dedéu i Pastor (Barcelona, 10 d'abril de 1979) és un filòsof i escriptor català. Treballa com a comentarista en diversos mitjans i com a professor a Blanquerna, Universitat Ramon Llull. Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona el 2003, va continuar els seus estudis amb un màster a la New School For Social Research, als Estats Units. Posteriorment, ha col·laborat amb mitjans com BTV, Catalunya Ràdio, Televisió de Catalunya, Rac1, El Punt Avui, entre d'altres. És columnista del digital El Nacional i participa en les tertúlies d'El món a RAC1. Està vinculat a l'Ateneu Barcelonès, on ha estat vocal de la junta i gestor de música durant la presidència de Francesc Cabana.
Molt ben documentat però, si l'intenció de la col·lecció és actualitzar els manaments i reflexionar sobre quina relació tenen amb l'actualitat, No mataràs no és el més ben aconseguit. Ara bé, per a curiosos de la història de les religions, bon llibre.
Interessant reflexió sobre el paper de la mort i la capacitat de matar en el contracte social. En termes generals m'ha agradat, tot i que durant la conducció històrica del fil la tesi m'ha resultat repetitiva i, en canvi, he trobat a faltar més desevolupament sobre la relació amb l'actualitat.