Albert Villaró torna amb la seva primera novel·la per a joves. La Irene és una noia de Sabadell que està a punt de començar l’institut quan els seus pares li anuncien que deixen la ciutat per anar a viure a Llobarca, un petitíssim poble del Pirineu. La Irene està molt contrariada, però no hi ha res a fer. A Llobarca només hi viuen vuitanta persones, amb cases de pedra, vaques i prats, i a ella li sembla un horror. Però al cap de poc temps de mudar-se esclata una terrible pendèmia mortífera i tothom intenta escapar de les grans ciutats. Llobarca queda totalment aïllada i per aquest motiu se salva. La vida al petit poble li reservarà moltes sorpeses, amb la promesa d’una nova vida al final.
Un homenatge modern al clàssic de Pedrolo Mecanoscrit del segon origen, al qual fa referència de manera divertida, com també es remet a la seva anterior novel·la Obaga, ambientada al poble inventat de Llobarca.
Una reflexió molt interessant sobre el món que ens envolta vist des de la perspectiva d’una preadolescent de dotze anys.
Albert Villaró (Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1964) és un escriptor urgellenc, de professió arxiver i arqueòleg, destacat sobretot en el camp de la novel·la històrica. Col·labora en les publicacions Segre i Diari d'Andorra.
Un llibre correcte. El començament és bo, la manera d'escriure és fàcil de seguir i llegir però penso que la idea principal no està del tot ben aconseguida i desarrollada, insulsa.
Qui hi entri buscant una espècie de remake de la novel·la de Pedrolo s'endurà un desencís. El Mecanoscrit del segon origenhi apareix i hi és homenatjat, i fins aquí la relació entre les dues novel·les. Villaró sorprèn amb una novel·la juvenil per a un públic d'institut, fresca, que es llegeix molt bé i que passa sola. El fantasma de la covid la sobrevola durant tota l'estona, tot i que aquí és molt més mortífera i té un nom i un origen diferents. Segurament és una novel·la que funcionarà força bé en adolescents de 13/14 anys, si bé com adult hi ha un parell de cosetes que no m'agraden (la relació d'habitants del poble que hi ha cap a la meitat m'ha fet una mica de nosa, i el final em sembla precipitat en excés), però que no perjudiquen gaire el global de la novel·la.
Relat de la visió infantil/juvenil d'una noia adolescent, i de com viu l'experiència d'un holocaust biològic en una apartada vall pirinenca, amb menys d'un centenar de supervivents. M'ha mancat una mica més de construcció del personatge, i de la societat, dibuixat tot molt per sobre, amb un conflicte general que acabes acceptant com un fet natural. Uns fets que haurien de generar més tensió final, i que finalment no es produeix. Ens descriu informació que no aporta gaire a la història i que t'aboca avançar en diagonal la lectura. Ben escrit, m'ha faltat alguna cosa per fer-la una lectura aconsellable. Algunes anecdotes m'han fet somriure, això sí, i trobo que el final el precipita molt sobtadament. Potser amb menys informació sobrera i afegint més incidència i tensió en com resolt la història hauria estat més emocionant.
Una història juvenil entrentiguda amb tocs d'humor, davant d'una pandèmia mundial. La protagonista és una noia entusiasta i aventurera, amb molts dubtes i pors davant dels canvis que es donen en la seva vida. Interessant com s'organitza el petit poble on viu la protagonista per sobreviure. Important els lligams que es creen entre els habitants del poble. Es fa un homenatge al llibre del Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo. Per reflexionar sobre el que és realment important a la vida.
Novel·la juvenil entretingtuda (2ESO), una família canvia de domicili per anar al Pririneu dps de la Covid i allà els enxampa un altre virus mundial. Amb referències al Mexanoscrit q poden donar peu a q tmb vulguin llegir-lo.