Era el guru d'una secta o simplement el pare d'una família nombrosa?
Vivancos va ser un dels millors ballarins de flamenc dels anys seixanta a Barcelona i va actuar per tot Europa. A principis dels setanta, va obrir una acadèmia de dansa i arts marcials a Sant Cugat, gràcies a la qual va reunir un grup de seguidors fidels i set dones que l’acompanyarien tota la vida i amb qui va tenir quaranta fills. Després d’un viatge misteriós del qual va tornar amb el cap afaitat i un quimono negre, Pedro Vivancos va rebre el sobrenom de «Raschimura» i va obrir una fàbrica de productes macrobiòtics a l’Hospitalet i clíniques i consultoris arreu de Catalunya i Espanya, on proclamava curar malalties com la diabetis o el càncer amb mètodes radicals. Amb tot, el nombre d’adeptes que se li acostaven no parava d’augmentar. El 1983, el cas Raschimura va ocupar els titulars de la premsa: investigat per la mort de diversos pacients a la seva clínica del Vallès i amb la Fiscalia General de l’Estat trepitjant-li els talons, Vivancos, la seva família i els fidels més acèrrims van fugir al Canadà, on van refundar la comunitat. Uns anys després, Vivancos va morir a Amsterdam en circumstàncies poc clares, i va deixar com a llegat la llegenda de la seva família i una gran pregunta: eren membres de la primera secta espanyola o només una família que va decidir viure fora dels esquemes socials de l’època?
Francesc Bellart (Barcelona, 1984) és llicenciat en Filosofia. Ha treballat com a editor i com a professor de secundària. És autor de les novel·les El editor indiscreto (La Esfera de los Libros) i Crònica fabulosa de la Mamà Asya i la seva descendència (La Campana), i del llibre de no-ficció Raschimura (Ediciones B/La Campana).
***
Francesc Bellart (Barcelona, 1984) es licenciado en Filosofía. Ha trabajado como editor y como profesor de secundaria. Es autor de las novelas El editor indiscreto (La Esfera de los Libros) y de Crònica fabulosa de la Mamà Asya i la seva descendència (La Campana), y del libro de no ficción Raschimura (Ediciones B/La Campana).
Muy profundo y inspirador, me canvia la percepción de la realidad. También me gusta el hecho de que el autor no se ha inventado nada y se ha tomado el tiempo de entrevistar a los miembros de la familia/secta. FABULOSO!