“D’acord, seràs més cèlebre que Gógol, que Puixkin, que Shakespeare, que Molière, que tots els escriptors del món... ¿I què?” Després de publicar Anna Karénina, Tolstoi travessa una crisi profunda i renuncia a la literatura. Comença una etapa dedicada a organitzar el seu pensament en un conjunt d’assaigs; la crítica social pren el lloc que ocupava la fabulació creadora. Però si ell decideix abandonar les lletres, la seva imaginació és massa fèrtil per aturar-se de concebre. En aquells anys girats d’esquena a la ficció, li neixen tres obres "Mort d’Ivan Ilitx", "La sonata Kreutzer" i "Hadjí Murat". Les cavil·lacions de les grans novel·les ―l’amor, la vanitat i la guerra― hi són condensades en tres exercicis magistrals d’introspecció. Són l’estrella del pastor per als grans escriptors de totes les tradicions literàries.
Lev Nikolayevich Tolstoy (Russian: Лев Николаевич Толстой; most appropriately used Liev Tolstoy; commonly Leo Tolstoy in Anglophone countries) was a Russian writer who primarily wrote novels and short stories. Later in life, he also wrote plays and essays. His two most famous works, the novels War and Peace and Anna Karenina, are acknowledged as two of the greatest novels of all time and a pinnacle of realist fiction. Many consider Tolstoy to have been one of the world's greatest novelists. Tolstoy is equally known for his complicated and paradoxical persona and for his extreme moralistic and ascetic views, which he adopted after a moral crisis and spiritual awakening in the 1870s, after which he also became noted as a moral thinker and social reformer.
His literal interpretation of the ethical teachings of Jesus, centering on the Sermon on the Mount, caused him in later life to become a fervent Christian anarchist and anarcho-pacifist. His ideas on nonviolent resistance, expressed in such works as The Kingdom of God Is Within You, were to have a profound impact on such pivotal twentieth-century figures as Mohandas Gandhi and Martin Luther King, Jr.
Les tres novel·les són boníssimes. Ivan Ílitx un desgraciat molt més present que quan el vaig llegir en castellà. I Hadjí Murat un goig del caucas. Crec que La Sonata Kreutzer va ser el llibre que més vaig recomanar l'any passat (poca gent em va fer cas).
Sí! Després de 19 dies he acabat aquest llibraco. A veure, són tres novel·les "breus" (entre cometes perquè de breus no tenen res) de Tolstoi. La cosa pintava bé: un autor rus escrivint durant un període de crisi existencial, què més es pot demanar? La primera tracta sobre un home que es mor d'una malaltia que el turmenta a base de bé. Em va agradar, probablement la que més de les tres. La segona és que va sobre un home que mata la seva dona per un odi molt profund que li sent. Vaig haver de deixar-la a mitges perquè hi va haver un punt que ja no podia llegir més sobre un home enfadat amb la seva dona. L'última va sobre un guerrer txetxè de nom Hadjí Murat, que és la novel·la amb més acció i menys reflexió de les tres. Buff, la relació amb els russos continua sent complicada, i crec que amb Tolstoi especialment. Són tan complicats, aquests homes, que crec que mai arribaré a entendre'ls del tot. Deu ser el fred que els afecta (o el vodka). Igualment, m'encanten, i ara puc dir que he llegit una mica més de Tolstoi, que sempre queda bé i fa semblar intel·lectual.
PS: l'entrada és molt llarga (massa!) perquè estic escrivint-la amb l'ordinador.
Les tres novel·les m’han agradat. Sorprenentment he gaudit força de Hadjí Murat, que per tenir un caràcter més bèl·lic pensava que se’m faria més pesada.
En destacaria que tot i ser novel·les, destil·len crítica i posicionaments de Tolstoi. Tant amb les contradiccions del protagonista de la Sonata Kreuzer, qui tot i ser misògin en critica les causes en la socialització a què s’aboca a les dones; així com amb les descripcions del tracte i personalitats de Hadjí Murat. Pel que he llegit seu, sento que en aquestes obres més que en altres relats, sembla que la manera com narra les històries hi imposa una òptica ètica, que qüestiona, interpel·la i remou. Si més no, m’ha agradat més que sigui així que molts altres escriptors russos que tot i escriure increïblement bé, sembla que expliquin contes sense que els afectin ni empatitzin amb allò narrat.
Primera vegada que llegeixo Tolstoi més enllà de les seves dues grans obres. I mare meva, no cal anar a llibres de 1.000 pàgines per llegir literatura d’alt nivell. MORT D’IVAN ILITX: Com és el procés físic i psicològic que porta cap a la mort? Una idea i un gran personatge. Tolstoi no necessita més per escriure una història breu però que colpeja fort. LA SONATA KREUTZER: Una historieta d’amor, misogínia i gelosia cuinada a foc lent, força psicològica i amb resultats dramàtics. S’entén que la novel·la impactés tant a la societat russa de finals del sXIX… HADJÍ MURAT: Una història de guerra i traïcions en el context de les revoltes a Rússia, una mica sensació de bluf (segurament injust) després de llegir Miquel Strogoff.
Boníssima traducció d'Arnau Barios que permet copsar la prosa de Tolstoi amb tot el seu esplendor, amb un català proper i alhora recuperant mots que feia temps que no escoltava. Pel que fa a les tres novel·les, la millor LA sonata a kreutzer. Puc dir sense por que la mort d'Ivan o bé no l'he entës o bé no m'ha agradat. Però ja està bé així. Amb Tolstoi em sol passar que la seva lectura em sembla tan terapèutica que es més important la sensacióque em produeix llegir-lo que no l'efecte que em provoca la trama que llegeixo.
Hadjí Murat és un relat exemplar i pur on l'amplitud de Tolstoi es replega i reconcentra sense perdre's. Un relat breu, però coral, on pràcticament cada personatge és persona, i on la trama bèl·lica del Caucas no lleva el retrat microscòpic dels estralls de la guerra i de les afinitats i fins i tots amistats o amors que, en una terra així de negra, hi floreixen com el card tàrtar que esperona el narrador a explicar-nos aquesta història. Des d'un present enfosquit per guerres i coses pitjors, és ben curiós trobar recer en un relat així i fantasiar, mentre les pàgines encara no s'esgoten, que la guerra és una cosa del passat i que per conèixer-la hem de recórrer a llegir les peripècies, la sort i la dissort, d'algun protagonista com el que aquí acompanyem. Adormissats com el borinot al card del meravellós primer capítol, tornem en si per veure'l arrencat i volar cap a una altra història, qui sap si només per fugir del món o si també per una mena de confiança en la paraula o en la literatura i en la seva força per fer del món un lloc menys eixorc, o per fer que la seva bellesa opaqui la seva lletjor, igual que a Les mil i una nits conjurava la mort.