Phrixos le fou

El jardí dels set crepuscles #1

by Miquel de Palol i Muntanyola, François-Michel Durazzo (Translator)

Une guerre nucléaire a eu lieu. Le narrateur, jeune membre de la classe dirigeante, s’enfuit de Barcelone, tombée comme le reste du monde dans l’anarchie, pour gagner une forteresse cachée dans le repli de hautes montagnes. C’est dans le luxe insensé de cette demeure qu’il va trouver refuge avec une poignée d’élus.
Cette petite société se livrera, lors de trois journées mémorables qui sont autant de fractions de ce roman-gigogne, au plaisir délectable et retors de raconter et d’écouter des histoires, chacun sous un angle qui lui est propre. À partir de l’histoire du banquier Mir et de son héritière improbable, une intrigue se tresse jusqu’à des seuils vertigineux d’imaginaire, vers un dénouement sans cesse escamoté, chaque histoire nous rapprochant du noyau d’un mystère en fusion.

326 pages, Paperback

First published January 1, 1989

About the author

Miquel de Palol i Muntanyola va néixer a Barcelona el dia 2 d'abril de l'any 1953, en una casa del carrer Aragó, tot i que visqué a Valladolid fins als 17 anys, on el seu pare, Pere de Palol i Salellas, era catedràtic d'arqueologia i prehistòria a la universitat de la mateixa ciutat. Miquel de Palol tornà a la seva ciutat natal per estudiar arquitectura. Als 19 anys inicià la seva carrera literària com a poeta. En aquest camp, destaca El porxo de les mirades, obra amb la qual obtingué el premi Carles Riba 1982 i el premi Crítica de Serra d'Or.[2]

L'any 1989, Miquel de Palol s'estrenà com a narrador i publicà la seva primera novel·la: El jardí dels set crepuscles, obra amb la qual guanyà cinc premis: Crexells 1989, Premi Crítica Serra d'Or 1990, Premio Nacional de Crítica 1990, Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya 1990, Premio Ojo Crítico II Milenio de Radio de España. Segons l'autor, El porxo de les mirades i Indiferència són els antecedents naturals d'El jardí dels set crepuscles. El jardí dels set crepuscles està traduït a l'italià, l'alemany, l'holandès i el castellà.

L'any 1994, guanyà el premi Ciutat de Barcelona amb la novel·la Ígur Neblí. L'any 1997, gràcies a El Legislador, obtingué el premi Josep Pla. L'any 1998, guanyà el premi Sant Jordi amb El Quincorn: una història romàntica. El 2006, Palol fou guardonat amb el Premi Joanot Martorell per la novel·la Un home vulgar. L'any 2008 guanya el Premi Mallorca de Narrativa per la novel·la El Testament d'Alcestis i és nomenat Premi Nacional de Literatura el 2010 per la mateixa obra.

L'any 1991, Miquel de Palol deixà de fer d'arquitecte per dedicar-se exclusivament a la literatura i la poesia. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació i revistes científiques i culturals com Tarotdequinze, Serra d'Or, El Pont, Avui, El Triangle, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, El País, ABC, El Mundo, Interviú, El Urogallo, entre d'altres. És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i del PEN català.