Els vençuts

by Xavier Benguerel

Xavier Benguerel va néixer el 1905 a la barriada barcelonina del Poblenou i va viure la guerra civil del primer a l’últim dia. Li va tocar sortir cap a la frontera amb l’allau de fugitius, camí de França. De Barcelona a Girona, de Girona a Agullana, d’Agullana a les Illes, pel coll de Manrella. De les Illes al Voló, a Perpinyà, a Tolosa… i així fins a Marsella. Després cap a Amèrica, l’Argentina, Xile… Va viure a l’exili durant setze anys.

En aquest llibre ens explica la tràgica aven­tura dels pocs que van poder esquivar els camps de concentra­ció un cop arribats a França i dels molts que per desgràcia hi van anar a parar. Uns episodis dels quals mai en sabrem prou. En la nostra literatura falten encara documents sobre un dels capítols més impressionants de la nostra història. I aquest n’és el més emblemàtic

La guerra civil espanyola, coneguda i seguida dia a dia arreu del món, deixa de ser notícia un cop triomfa la rebel·lió militar-feixista. Les expectatives que havia generat la defensa de la República queden estroncades, i fatalment les desenes de milers de fugitius es converteixen en una càrrega que no vol ningú. «Ai dels vençuts!», diu la dita clàssica. Aquest llibre parla d’ells.

222 pages, Hardcover

First published January 1, 1969

About the author

Xavier Benguerel (Barcelona, 1905-1990), escriptor i traductor. Resideix al barri del Poblenou de Barcelona fins als 33 anys. L'any 1929 s'incorpora a la novel·la catalana amb Pàgines d'un adolescent. Des d'aleshores escriu més de vint novel·les, un recull de poemes, tres obres de teatre, quatre reculls de narracions i dos llibres de memòries. Abans de la guerra civil espanyola ja havia publicat la novel·la Suburbi (1936), ambientada al barri obrer del Poblenou, ara pràcticament desaparegut per la transformació dels Jocs Olímpics del 1992. En acabar la guerra, s'exilia a Xile fins al 1954. En tornar a Catalunya, reprèn la publicació de novel·les de fons autobiogràfic com El testament i la sèrie de novel·les d'Els vençuts, sobre l'exili. Guanya el premi Planeta 1974 amb la novel·la Icària, Icària... (1974), que recrea l'efervescència anarquista del seu barri de joventut. I el 1978 obté el premi Crítica Serra d'Or amb Llibre del retorn (1977). Com a traductor ha treballat amb obres de Poe, Mallarmé, Rimbaud i Neruda, però la seva tasca en aquest camp és especialment reconeguda per la traducció íntegra, per primera vegada en català, dels dotze llibres de les Faules de La Fontaine, i Les flors del mal, de Baudelaire, versions elogiades per la crítica. El 1988 li rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Photo credit © ANC

Reviews

[Toni Padilla · Rating 5 out of 5]

L’inici de l’exili. El final de la guerra, la por i la derrota. I els patiments als camps francesos. Benguerel va ampliar i modificar el seu llibre ‘Els fugitius’ del 1955 per explicar millor el que havien viscut molts catalans al creuar la frontera francesa.

[Marga · Rating 5 out of 5]

Terribles histories dels que van haver de fugir despres de la guerra civil espanyola. Hi han que van poder evitar els camps de concentració, però d’altres el van viure. El relat del camp de concentració de Sant Cyprien, és molt dur, però necessari de conèixer. Mes aquests dies que estem veient la fam, assessinats i genocidi de Gaza. Esfereïdor.

[LaLópezIborra · Rating 4 out of 5]

He d'agrair al club de lectura de novel·la històrica de la biblioteca de Nou Barris l'oportunitat de llegir aquest libre, que d'una altra manera mai hauria conegut.

Xavier Benguerel explica dues visions del terrible exili a través de la frontera francesa en el moment de la caiguda de Barcelona a mans de les tropes franquistes l'hivern de 1939. En una primera part veiem com va ser la fugida d'un grup d'intel·lectuals i la seva arribada, amb moltes dificultats, a Perpinyà, basada en la pròpia experiència de l'autor. Aquests quatre escriptors se senten culpables per haver pogut eludir el front de batalla i per tenir certs privilegis en comparació amb els milers de persones que moren de fam, fred i cansament en l'èxode per les carreteres. En la segona part, escrita anys després, veiem com era la vida en el terrible camp de concentració de Saint-Cyprien a través de l'experiència de tres homes joves; allà dins la supervivència és gairebé un miracle i se'ns presenten unes situacions inhumanes tan cruels que fan difícil continuar la lectura.

Benguerel és un mestre de la narrativa que aconsegueix fer palès l'horror, el dolor i la consciència dels personatges i que pot compensar la tragèdia que es va viure amb unes pinzellades de paisatge plenes de delicadesa. Sentim el fred terrible en la platja, la fam sense límit i la impotència infinita dels vençuts; veiem els bombardejos, els ulls dels morts, el caos que provoca la guerra. Per a mi, la segona part del llibre és molt més colpidora i reeixida, però és veritat que les dues es complementen i ens permeten conèixer les diferents circumstàncies d'exili i de pèrdua dels vençuts.

[Alain Garrido · Rating 5 out of 5]

Uno de los grandes libros de la literatura catalana y desgraciadamente poco conocido.

[Pilar Gil C. · Rating 3 out of 5]

Document del que van patir intel·lectuals catalns en passar la frontera buscant una vida millor que no va arribar.
Dur i trist. Memòria històrica que mai hem d'oblidar

[Perej · Rating 5 out of 5]

Una gran crònica novel•lada, basada en fets reals, dels primers mesos d'exili d'un conjunt de catalans que es veuen arrossegats en diferents i duríssims escenaris vitals, entre els quals destaquen els camps de concentració situats al la Catalunya Nord.