Va ploure tot el dia és la història íntima d'una resposta en el fons inexpressable i sempre posposada: per què i com es torna de l'exili? Estructurada a partir del pretext argumental d'un interogatori en un dia de pluja, la novel·la és l'exposició dels motius que van forjar el retorn al seu país d'una dona que -com Teresa Pàmies- va passar quaranta anys a l'exili.
She published novels, diary prose, narrative and articles. Always active in politics, from 1939 to 1971 she had been exiled in South America, Czechoslovakia and France. Her work is a living witness of the Spanish Civil war and the republican's exile. She collaborated in radio and press and also in scientific and cultural magazines, like Avui, Xarxa, El Temps, Catalunta Ràdio among others. Together with her father, he wrote Testament a Praga (1971), awarded the Josep Pla in 1970 and the Crítica Serra d'Or in 1972. She continued her production with titles such Quan érem capitans (1974), Va ploure tot el dia (1975), Memòria dels morts (1981), Cartes al fill recluta (1984), Jardí enfonsat (1995), awarded with the Institució de les Lletres Catalanes de prosa no de ficció in 1995, or Cròniques de comiat (2000), among many others. Her work has been translated into Spanish, Galician and Slovene.
She was honoured with the Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya in 1984, the Medalla d'Or al mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona in 2000 and the Premi d'Honor de les Lletres Catalanes in 2001.
She is the mother of another famous Catalan writer, Sergi Pàmies.
Una dona de 50 anys torna voluntàriament a Barcelona després d’un llarg exili. Ja instal·lada a casa seu, és detinguda un dia plujós per la policia, que vol indagar en els motius del seu retorn. L’interrogatori al qual la sotmeten li serveix a la Pàmies per construir un relat dur però (auto)conciliador de tants anys d’enyorament forçat. M’han semblat molt hàbils els salts constants entre passat i present, i la manera de lligar-los argumentalment. 3,5/5