Havíem estat junts prop de tres anys i havíem tingut temporades realment bones. Ens vàrem estimar amb un amor de vegades tranquil, de vegades foll, amb moments de gelosia i moments d'indiferència, amb tendresa i amistat i orgull i sense fidelitat. Suposo que el nostre amor va ser com el de tantes altres parelles, heterosexuals o homosexuals, però per a nosaltres era un amor únic, superior, magnífic, diferent; i per a mi va ser una troballa, un desbatanament del cos i del cervell, tot alhora, que em va fer sentir lliure per primer cop a la vida. I feliç.
Maria Antònia Oliver Cabrer fou una destacada escriptora mallorquina en llengua catalana, resident a Barcelona des del 1969. Éra principalment coneguda per la producció novel·lística i de narrativa breu, però també conreà la traducció (al català i castellà), l'assaig literari, la literatura infantil, la dramatúrgia i el guió. El 2016, quan ja tenia 46 anys de publicacions i un nombre de premis que n'avalaven la trajectòria, guanyà el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Una novel.la sobre la sida, l'amor i la mort. Tres maneres d'encarar la malaltia. Un protagonista bastant insuportable. I quatre personatges femenins en segon pla que, malgrat el cert menyspreu que pateixen, esdevenen imprescindibles.