What do you think?
Rate this book
Solastàlgia
«Entreveig finals, grandiloqüents o esllanguits, però sempre inevitables. L’únic que no en sé calibrar és l’abast. Soc jo sola qui s’ofega? O és només la nostra família? O és tota l’espècie humana? O és el planeta Terra?»
La Sara és una Quixot empatxada de lectures apocalíptiques i, arran d’unes inundacions extremes a Barcelona, decideix fugir cap a l’Empordà. A l’expedició l’acompanyen un marit que exporta pollastres al Brasil, una filla adolescent que vol un gos i una tieta excèntrica que no hi toca gaire. L’objectiu és refundar l’edat mitjana amb tecnologia del segle XXI. En contacte amb la natura, la Sara aprendrà a pactar amb l’amenaça, però primer haurà de superar un remordiment profund, la sobredosi filosòfica, les baralles amb la filla i la solastàlgia*. L’amor i assumir la pròpia fragilitat seran les úniques sortides per sobreviure i recuperar el lligam amb els altres.
*La solastàlgia és un terme híbrid (consol + dolor) ideat per l’activista australià Glenn Albrecht. Designa la tristesa causada per la destrucció del nostre entorn i, de retruc, de tot el planeta Terra.
La Sara és una Quixot empatxada de lectures apocalíptiques i, arran d’unes inundacions extremes a Barcelona, decideix fugir cap a l’Empordà. A l’expedició l’acompanyen un marit que exporta pollastres al Brasil, una filla adolescent que vol un gos i una tieta excèntrica que no hi toca gaire. L’objectiu és refundar l’edat mitjana amb tecnologia del segle XXI. En contacte amb la natura, la Sara aprendrà a pactar amb l’amenaça, però primer haurà de superar un remordiment profund, la sobredosi filosòfica, les baralles amb la filla i la solastàlgia*. L’amor i assumir la pròpia fragilitat seran les úniques sortides per sobreviure i recuperar el lligam amb els altres.
*La solastàlgia és un terme híbrid (consol + dolor) ideat per l’activista australià Glenn Albrecht. Designa la tristesa causada per la destrucció del nostre entorn i, de retruc, de tot el planeta Terra.
208 pages, Rústica amb solapes
Published February 15, 2023
2 people are currently reading
56 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 12 of 12 reviews
March 15, 2023
El canvi climàtic cada vegada es fa més evident, hi ha persones que es senten terriblement afectades per aquest fet, i no fa massa he descobert que d’això se’n diu “Solastàlgia”. La solastàlgia és un terme ideat per l’activista australià Glenn Albrech que designa la tristesa causada per la destrucció del nostre entorn i, de retruc, de tot el planeta Terra. D’això i del molt més, ens parla el següent llibre.
Es tracta de “Solastàlgia” de l’Ada Castells i editat per l’Altra editorial. Ens narra la història de la Sara, una escriptora apassionada per les lectures apocalíptiques i bloquejada en el seu procés creatiu per un trauma del passat, que fuig de les pluges torrencials que estan inundant la ciutat de Barcelona cap a l’Empordà. En aquesta fugida, viatjarà amb la seva filla adolescent, un marit emprenedor que exporta pollastres al Brasil, i una tieta excèntrica que tot ho veu en positiu.
Allí, l"entorn ajudarà a la Sara a enfrontar-se a un remordiment profund que no la deixa seguir endavant. Haurà d’aprendre a connectar amb a la seva filla, pair totes les seves cabòries filosòfiques, escriure una novel·la sobre la figura de la Mary Mallon, conviure amb la solastàlgia i sobretot, seguir endavant.
Narrada en primera persona i amb un domini del llenguatge excel·lent que impacta i que t’atrapa, la novel·la t’endinsa en la ment i els pensaments de la Sara, connectant totalment amb ella i la seva preocupació. Malgrat ser un llibre dur i una mica trist, també té un punt d’humor que s’agraeix, i que sorgeix com a defensa al pànic generat per la situació apocalíptica que viuen els protagonistes.
La novel·la beu de la pandèmia que tots hem viscut no fa tant, i que va traslladar la incertesa en el nostre dia a dia i també un sentiment apocalíptic generalitzat, però fa una crítica a aquest missatge pessimista que s’ha estès.
“Solàstalgia” ens parla del canvi climàtic, de com canvia la nostra societat tal i com la coneixem, de la fragilitat de les persones, de la cura als més grans, de la soledat, de la salut mental, de la importància de cuidar-se i d’envoltar-se de l’amor necessari per superar als entrebancs però sobretot, de la importància de la comunitat enfront a l’individu per fer front al futur incert que ens espera.
Es tracta de “Solastàlgia” de l’Ada Castells i editat per l’Altra editorial. Ens narra la història de la Sara, una escriptora apassionada per les lectures apocalíptiques i bloquejada en el seu procés creatiu per un trauma del passat, que fuig de les pluges torrencials que estan inundant la ciutat de Barcelona cap a l’Empordà. En aquesta fugida, viatjarà amb la seva filla adolescent, un marit emprenedor que exporta pollastres al Brasil, i una tieta excèntrica que tot ho veu en positiu.
Allí, l"entorn ajudarà a la Sara a enfrontar-se a un remordiment profund que no la deixa seguir endavant. Haurà d’aprendre a connectar amb a la seva filla, pair totes les seves cabòries filosòfiques, escriure una novel·la sobre la figura de la Mary Mallon, conviure amb la solastàlgia i sobretot, seguir endavant.
Narrada en primera persona i amb un domini del llenguatge excel·lent que impacta i que t’atrapa, la novel·la t’endinsa en la ment i els pensaments de la Sara, connectant totalment amb ella i la seva preocupació. Malgrat ser un llibre dur i una mica trist, també té un punt d’humor que s’agraeix, i que sorgeix com a defensa al pànic generat per la situació apocalíptica que viuen els protagonistes.
La novel·la beu de la pandèmia que tots hem viscut no fa tant, i que va traslladar la incertesa en el nostre dia a dia i també un sentiment apocalíptic generalitzat, però fa una crítica a aquest missatge pessimista que s’ha estès.
“Solàstalgia” ens parla del canvi climàtic, de com canvia la nostra societat tal i com la coneixem, de la fragilitat de les persones, de la cura als més grans, de la soledat, de la salut mental, de la importància de cuidar-se i d’envoltar-se de l’amor necessari per superar als entrebancs però sobretot, de la importància de la comunitat enfront a l’individu per fer front al futur incert que ens espera.
May 5, 2023
Potser és que n'esperava una altra cosa (després d'assistir a una presentació del llibre), però no m'ha acabat de fer el pes. Els dilemes que planteja em semblen interessants (i ens afecten molt directament), però se m'ha fet llarg i no he acabat de connectar amb la manera de narrar de l'autora. A part, que s'hi parli del confinament i el covid m'ha tallat bastant el rotllo. Em sembla que s'hauria pogut explicar la mateixa història sense fer referència a un episodi encara molt recent i del qual potser encara no ens ve de gust llegir-ne ficció (o almenys a mi).
March 12, 2023
He de reconeixer que les primeres pàgines del llibre no em van agradar, ho em va donar la sensació que no era un llibre per mi. Però per alguna raó no he pogut deixar de llegir-lo, m’ha atrapat.
He gaudit la lectura, encara que no m’he sentit propera a cap personatge. Es un llibre ben escrit, diferent, val la pena llegir-lo.
He gaudit la lectura, encara que no m’he sentit propera a cap personatge. Es un llibre ben escrit, diferent, val la pena llegir-lo.
May 5, 2024
--- "No és que caigués un imperi, és que se'n van desprendre perquè se'ls feia feixuc. A Roma ja no s'hi estava a gust: massa gent, massa violència i soroll. Van preferir reciclar el que tenien i fer una vida més austera. Ara mirem els vestigis de la caiguda de l'imperi i ho interpretem com una decadència. I si va ser un triomf? Una reconciliació amb la Terra? Un retorn conscient a la justa mesura? A la riba dreta del Tíber, encara sobresurt el Testaccio, un turó fet de cinquanta-tres milions d'àmfores utilitzades per portar l'oli d'Hispània al centre de l'imperi. Alguns es van adonar que el munt de deixalles els acabaria engolint. Van foragitar glòries passades, van abandonar palaus ostentosos, van riure's de les gestes de Cèsar." (Castells: 151)
This novel explains the life of a woman who runs away with her family from Barcelona after a natural disaster. I wish the novel had been more apocalyptic than it actually is. I wasn't sure whether or not the novel was making fun of environmentalists but as soon as I reached the end I realised it was indeed. That I didn't like it at all and it is why I wouldn't recommend it being translated into English.
This novel explains the life of a woman who runs away with her family from Barcelona after a natural disaster. I wish the novel had been more apocalyptic than it actually is. I wasn't sure whether or not the novel was making fun of environmentalists but as soon as I reached the end I realised it was indeed. That I didn't like it at all and it is why I wouldn't recommend it being translated into English.
May 1, 2025
He de dir que després de llegir les ressenyes del Goodreads, el llibre m'ha sorprès molt en positiu. Ambientada a una Catalunya que reconeixem perfectament, amb el confinament de la Covid, Ada Castells hi ambienta l'inici del final: una fi del món molt quotidiana. De fet, sembla que de manera visionària, hi ha escenes que recorden a les inundacions al País Valencià de finals de 2024 i a l'apagada de l'abril de 2025 que precisament ha tingut lloc mentre jo llegia aquest llibre. M'ha agradat la lucidesa de la protagonista, que ens narra aquesta fi del món des d'una situació de patiment mental. Serà que planteja dubtes i debats que jo mateixa he tingut sobre el futur que ens espera, però m'he sentit prou identificada, tant en la solastàlgia que expressa, com amb els petits missatges d'esperança que també transmeten altres personatges.
April 16, 2023
Solastàlgia va ser un llibre entretingut, però del que esperava alguna cosa més. Pel títol pensava que se centraria més en l'emergència climàtica, però en canvi planteja un afegit una mica inversemblant. Pel meu gust crec que la realitat que vivim ja és suficient per parlar i patir solastàlgia i per això em va costar entrar al món que planteja Ada Castells, malauradament.
A part d'això, els personatges em van encantar. La tia Emily, per descomptat, la meva preferida i també em va agradar molt l'amistat entre la protagonista i la Rosa. Descobrir la història de la Mary Malon va ser molt interessant.
A part d'això, els personatges em van encantar. La tia Emily, per descomptat, la meva preferida i també em va agradar molt l'amistat entre la protagonista i la Rosa. Descobrir la història de la Mary Malon va ser molt interessant.
May 20, 2023
En la meva opinió la història narrada és una cortina de fons per posar sobre la taula diversos conflictes actuals i així mateix una postura existencialista com a late motive de la protagonista. M’ha agradat entreveure la crítica a la societat actual present en diversos capítols però el ritme de l’obra se m’ha fet una mica feixuc.
October 29, 2023
He connectat deseguida amb la narradora protagonista. M’agrada la reflexió que ens planteja sobre el canvi climàtic i el futur que ens espera, amb ironia i tendresa a l’hora. Està molt bé com mostra la relació entre la mare i la filla, molt versemblant. La recomano!
February 15, 2024
Des del començament em va agradar. Vaig trobar un personatge, el principal, prou interessant sobretot psicològicament. Però, a meitat del llibre el vaig trobar que s'aturava, que anava aspaiet. I el final en general bé.
June 2, 2024
Intens. Molt ben escrit, amb una història de salut mental molt interessant
March 2, 2026
Me l’han fet llegir per la uni, tot i tenir una temàtica prou actual que arriba a enganxar, em va faltar poder sentir-me identificat amb la protagonista, que és molt més gran que jo.
April 17, 2024
És una història que parla d’amor, de la fragilitat de l’ésser humà. L’argument és original i l’escriptura de l’autora no m’ha desagradat. Tot i així, no he aconseguit connectar amb l’obra ni amb els personatges. Des de l’inici, es contextualitza en l’època del confinament pel Covid-19. Això m’ha fet remoure, per mi massa aviat encara, sensacions d’aquella situació que tenia aparcades.
M’ha sabut greu perquè hi ha fragments i frases molt interessants però, el fet de no sentir-me immersa en la història, ha fet que fos una lectura feixuga.
M’ha sabut greu perquè hi ha fragments i frases molt interessants però, el fet de no sentir-me immersa en la història, ha fet que fos una lectura feixuga.
Displaying 1 - 12 of 12 reviews