FINS A QUIN PUNT LLUITARIES PER ALLÒ QUE MÉS ESTIMES?
El torn dels innocents parla de l'experiència vital d'una dona inconformista que es rebel·la contra les injustícies de l'època en què li ha tocat viure.
L’escenari de la trama transcorre entre l'ambient burgès i dels baixos fons dels pinxos i la prostitució, i el moviment anarquista que hi havia a la Barcelona dels volts de la 1a Exposició Universal de 1888, alternant amb les passions i traïcions de la Cuba revolucionària de finals del segle XIX. La història parteix d'un acte d'amor cruel perquè l'Elvira, la protagonista, es veu obligada a abandonar la filla per salvar-la. A partir d’aquí sabrem de la relació amorosa que viurà amb l’Enric, i coneixerem la Lola, una prostituta que la portarà al mateix infern, però que després es convertirà en amiga i confident.
La novel·la, dura i dramàtica, encara que també optimista i positiva, parla de l’amistat i la lleialtat de dues dones resilients, i de l'amor en el sentit més ampli de la paraula, ja que es presenta com la gran aspiració humana d'unes heroïnes que no deixaran de lluitar per allò que estimen, encara que els faci enfrontar-se als prejudicis de la societat imperant.
Es tracta d'una novel·la amb tocs dickensians —i de Víctor Hugo—, però amb un tarannà molt de la terra, en tant que serveix per recuperar la visió d'un determinat període de la nostra història. Està narrada amb un ritme àgil, una prosa entenedora i càlida i unes escenes ben ambientades i carregades d’emoció i suspens que et transportaran a la Barcelona bulliciosa i avantguardista de l’època.
L’Enric i l’Elvira s’enamoren, però -en la Barcelona de finals del segle XIX- els seus diferents orígens impedeixen que la relació prosperi. Els orígens i la delació d’una persona. Aquest detall de la trama m’ha recordat en algun moment la de “Malena es un nombre de tango”, de l’Almudena Grandes, on també es trunca una historia d’amor per la traïció d’una germana.
El que succeeix després en “El torn dels innocents” ens dona la clau del títol: l’Elvira deixa la filla dels dos en el torn que les monges posaven en les parets dels convents a disposició de les mares solteres, tant prostitutes com noies de famílies riques que volien amagar aquell deshonor.
“El torn dels innocents” és una novel.la molt ben documentada i amb descripcions tan detallades que tenen en el lector un efecte cinematogràfic. Un realisme al qual contribueixen l’ús dels refranys i les dites que es feien servir en aquella època.
El Jordi Bonet també s’atreveix amb escenes d’encontres sexuals, un exercici d’escriptura difícil al que molts escriptors es neguen. D’altra banda, en l’argument de la novel.la subjeu tot un posicionament feminista, anti esclavista i de rebuig cap a la hipocresia d’alguns religiosos poderosos d’aquell moment.
“El torn dels innocents” ens presenta un formidable retrat de les relacions socials del segle XIX a Barcelona, des de l’autoritarisme d’alguns pares fins a la brutalitat dels baixos fons, passant per les interaccions entre les persones de diferents estrats socials. I això últim ho fa mostrant-nos la seva manera d’expressar-se, d’evitar-se, tot el que estava regulat (que era molt).
M’ha cridat especialment l’atenció la innocència de les noies “de casa bona”, com la protagonista -l’Elvira-, a qui no es permetia conèixer ni tan sols el seu entorn immediat. Això l’Elvira ho paga ben car però no ho explicaré per no fer espòiler. D’altra banda, aquesta ignorància imprimia a les joves una candidesa que ara pot resultar fins i tot tendra.
Els temes que s’aborden, el llenguatge tan cuidat, la humanitat dels personatges, tot això em sembla el gran atractiu d’ ”El torn dels innocents”, aquesta novel.la tan ben escrita.
#ElTornDelsInnocents és un emotiu viatge literari a la Barcelona de finals del s. XIX i principis del XX. Amb un estil net i una narrativa envoltant, en @bonet_jordi entrellaça històries d'amor i drama familiar amb la Història vibrant de la ciutat: l'Exposició Universal de 1888, l'atemptat del Liceu i els conflictes colonials a Cuba, entre d'altres. Una lectura que encantarà als amants del drama històric.
M’ha sorprès molt aquesta novel·la. M’agrada que sigui històrica, però no d’una manera “pesada” i que ens faci viatjar a una Barcelona del segle XIX. És un llibre que et dona ganes de seguir llegint per veure que passa i tots la novel·la està molt bé.