Madre

by Ada Castells Ferrer

Tras la muerte de su madre, en las manos de Sara cae una libreta dorada con un título Confecciones Vidal. Son las memorias de los dos últimos años de la excéntrica difunta. No difieren demasiado del resto de vida de un ir y venir de fiestas, joyas y bailes, con apenas unos obstáculos que nunca supo tratar, sus tres hijas. Madre es la confrontación entre los recuerdos de dos mujeres, de cómo la relectura convida a un reencuentro y convierte el primer impulso de venganza en una reconciliación.

192 pages, Paperback

Published January 1, 1900

Reviews

[Maite Mateos]

Novela de corte autobiográfico, según las palabras de la propia autora en lengua catalana, que aborda la compleja relación entre una madre y una hija, donde lo de menos es saber en que punto acaba el personaje real que lo inspira y comienza el de ficción, ya sea el de la madre, Raquel, o el de la hija, Sara.
La historia, narrada desde el punto de vista de la hija, una hija que se siente atrapada entre el recuerdo de una madre mayor y tiránica, una hija quinceañera absorbente y dos hermanas con diferentes perspectivas de ese mismo recuerdo maternal, es un intento de entender a la madre, una madre peculiar, excéntrica, ostentosa, egoísta, frívola, altiva, con mucho genio, exigente, protectora y al mismo tiempo desapegada, divertida, creativa…
Es una historia narrada desde un tono preñado de ironía en un intento de huir del sentimentalismo, del endulzamiento y la idealización con el que se suele envolver el tema de la maternidad. Pero al margen de la posible dureza en el tratamiento del tema, en el fondo es una historia centrada en las relaciones y el entendimiento, que busca interiorizar la idea de que las madres son ante todo personas, con sus imperfecciones y equivocaciones y no esa figura arquetípica, perfecta y siempre entregada que hace siglos se nos viene imponiendo desde el patriarcado.

[Francesc Cortès Cid]

3,5/5
La meva valoració d'aquest llibre està feta tenint en compte una lectura des del punt de vista d'un escriptor que pretén aprendre técnica i estil. No és una gran història, gens del meu gust habitual, però si que transmet molt be les emocions i tot el que fa que entenguis tant la protagonista com la seva mare. En algun punt m'ha semblat repetitiu. L''estratègia usada per l'escriptora a nivell estructural és arriscada, però funciona molt bé. L'obra té un estil curós, adient, fins i tot diria exquisit. El darrer capítol, tan magistralment escrit com demolidor. Em sembla una gran feina de barrejar realitat i ficció.

[Elionor Sellés]

L'autora narra la trajectòria d'una mare insufrible, egòlatra i ratllant el maltracte i el de la filla que se sent molt diferent i acaba descobrint que, malgrat tot, estimava la mare i que potser, per a la seva pròpia filla, s'està convertint en una mare similar. El plantejament és interessant, però m'ha costat d'empatitzar perquè hi he vist un traç gruixut més que el retrat de les dificultats del tracte mare-filla immers en el munt de contradiccions que la vida comporta.

[Andrea Vides]

L'autora aconsegueix retallar la distància amb la seva mare ja morta en un exercici de relat autobiogràfic que m'ha impressionat. En la novel·la, la lectura de les memòries de la mare porta a la protagonista a obrir-se al rancor, l'odi, la comprensió i l'amor cap a una mare dolenta.

[Marian Marian]

Es un llibre diferent. Narrat en 1a persona, relata la relació d’una mare amb la seva filla. Es repetitiu, acabes dubtant si si la tòxica es la mare o la visió que en te la filla d’ella, però t’acaba enganxant.

[Núria]

Història de perdó i retrobament

[alicia]

muy buen libro! ese último párrafo... auch

[Magda Minguet]

Una visió diferent de la maternitat. Si la teva mare és altiva, freda, un pèl tòxica i consentida, és diu i punt. Un darrer paràgaf demolidor.

[Raquel Coquard]

Relat brillant i dur de les relacions mare-filla. Molt emotiu, reflexiu i creïble, que transmet en tot moment com si fos autobiogràfic.

[Esther]

Mi opinión: https://bit.ly/3rbsYhh