Aigua bruta

by Pau Vidal Gavilán

Un detectiu que no és detectiu, un lingüista que no fa de lingüista, un riu, com diria el cantautor, que ja no és un riu... A Aigua bruta res és el que sembla i tot fa pudor de socarrim. O de contaminació. En Camil, que tampoc es diu ben bé Camil, treballa recollint argot per a l'Acadèmia d'Estudis Catalans, però té un projecte actualitzar el magne Diccionari etimològic del filòleg Joan Coromines. A cavall de la seva moto recorre els pobles mogut per la seva vocació, la caça del mot, fins que l'atzar el planta bruscament davant del un excursionista mort, un riu contaminat, un científic desaparegut, una empresa farmacèutica poc transparent... Al ritme d'una investigació involuntària però frenètica, Aigua bruta transporta el lector a través d'allò que els biòlegs anomenen ?el cicle de l'aigua': del Pirineu al delta del Llobregat, passant per aqüífers, fonts i abocaments. Un cicle ple de culpables, incloses grans empreses públiques de subministrament d'aigua, amb la intenció poc secreta de denunciar l'últim crit en matèria de contaminació els residus medicinals.

192 pages, Paperback

First published January 19, 2007

About the author

or Pau Vidal i Gavilán

Reviews

[Alanís · Rating 3 out of 5]

Passable, el protagonista no se'm podria fer més odiós: Un matxi de categoria amb tocs cunyat boomer que fan la lectura difícil (perquè no el vull acompanyar en les seves peripècies). La història bé, tot i que predictible no es fa pesada. El toc etimològic i friqui DIEC està guai però a vegades (si no sempre) resulta pedant.
P.D.: Fan de la Juli

[Lara Cornellà · Rating 2 out of 5]

No me l'he acabat, ni crec q ho faci mai.

[Xavier Lasauca i Cisa · Rating 3 out of 5]

A cavall entre la novel·la negra i la científica, aquesta obra encisarà tant filòlegs i lingüistes —per la multiplicitat de registres, la riquesa dialectal i la utilització de l’argot juvenil— com biòlegs amants de l’estudi del cicle de l’aigua.

El protagonista principal d’Aigua bruta, en Camil —malgrat que aquest no és exactament el seu nom—, es dedica a compilar argot per a l’Acadèmia d’Estudis Catalans. En Camil té com a aspiració secreta actualitzar el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, del prestigiós filòleg Joan Coromines, sobre la base de les converses que escolta dissimuladament tot parant l’orella quan els vells conversen al bar, en un viatge de poble en poble amb la seva moto per captar nous vocables.

Un seguit de circumstàncies concatenades (un excursionista mort, l’incendi de la moto del protagonista, un riu contaminat, un científic desaparegut, una empresa farmacèutica de la qual no es treu l’aigua clara…) provocaran que en Camil, autèntic prototip d’antiheroi, se situï al bell mig d’una trama policíaca de caràcter mediambiental. Haurà de desplaçar-se des del delta del Llobregat fins al Pirineu en una travessa que el portarà per aqüífers, fonts i punts d’abocament de Catalunya i que el convertirà en un detectiu que té per objectiu la resolució d’un crim ecològic. Les empreses farmacèutiques, amb els seus residus medicinals, i les grans empreses públiques de subministrament d’aigua esdevindran protagonistes destacades d’aquest relat.

Els personatges secundaris, com ara l’entranyable padrina de 108 anys del protagonista (que parla en mallorquí i és addicta a les novel·les de lladres i serenos), la seva cap (Teresa, la bruixa), un dels seus millors amics (que és guàrdia urbà i es diu Richi, i que fa hores extres fent de vigilant de seguretat en naus industrials) i la Juli, la hiperactiva estudiant de filologia i becària «sense paga» que ajuda en Camil a arxivar els mots que ell encalça, teixeixen una trama ben construïda i salpebrada amb reflexions lingüístiques, que, enmig de moments de tensió i intriga, regala al lector moments surrealistes i hilarants. L’obra va ser guardonada amb l’XI Premi de Literatura Científica 2006, atorgat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació.

[Anna · Rating 2 out of 5]

D'Aigua Bruta n'he gaudit de la història i de certs monòlegs enginyosos però no m’ha atrapat. Tota la meva opinió aquí