Las lunas: El refugio de la memoria

by Eugenio Carutti

Eugenio Carutti –antropólogo y catedrático universitario, fundador de Casa XI– expone en estas páginas el fruto de una exhaustiva búsqueda acerca de la función lunar dentro de la carta natal. Afirma Carutti que, en astrología, cada símbolo correlaciona distintos tipos de realidades, desde las más abstractas hasta las más concretas. Cada planeta puede ser comprendido como parte de un sistema, teniendo una función específica en él.Para la astrología, el Sistema Solar es un paradigma funcional presente en toda realidad, tanto “interna” (psíquica) como “externa” (mundo). En astrología, la Luna no puede definirse –al igual que ningún otro planeta o signo– con total independencia de los demás elementos de la matriz a la que pertenece. En esta obra fundamental Carutti aborda un análisis de la Luna en cada signo, precedido de un estudio en el que se ocupa de temas tales “El Sistema Solar como paradigma funcional”; “La astrología como lenguaje sagrado”; “La función lunar”; “La Luna y la memoria” y otros tópicos que convierten a esta obra en un clásico dentro de su género.

Genres: Astrology

239 pages, Paperback

First published June 30, 2005

Reviews

[PepeLagarto]

La astrología que abunda en el sentido común, reducida a esteriotipos y pre-juicios, siempre me ha parecido un poco peligrosa en tanto nos predispone a "ser de cierta forma" y por eso, agradezco al autor cuando toma precauciones al escribir sobre estos temas. Deja en claro que es un método de autoconocimiento que excede al lenguaje y al entendimiento humano y que por eso, nada de lo que está ahí escrito es absoluto, ni generalizable, ni individual.

quizá la lectura si se volvería pesada para quien no frecuenta lecturas con mucha información porque si, condensa harto.

Agradezco toparme con esto, y lo recomiendo para quienes quieran conocerse y de a poco, sanar.

[Sergi Morraja · Rating 5 out of 5]

El llibre costa de llegir per la manera com s'explica l'autor però el missatge és molt interessant.


Un breu resum (amb les idees que m'han semblat més rellevants):

La Luna: Introducción
En general, tot allò en el que la mare diposita el seu afecte, on s'incloeixen les persones estimades per ella amb les seves característiques, forma part del patró lunar.
El punt de partida de l'astrologia és que som diferenciacions de una unitat, i en conseqüència estem profundament inbrimcats amb el que succeeix "fora" de nosaltres.
Si el diàleg amb una altra persona sobre astrologia es fa sobre l'enteniment del llenguatge sagrat que estem usant per comunicar-nos, allà sorgirà una altra qualitat i la interacció serà molt més fructífera.
La transformació de la Lluna del nen és la transformació del seu camp afectiu. Com a mare haig de comprendre que sóc el destí del meu fill, és a dir, que només les meves transformacions profundes poden permetre al meu fill un escenari infantil menys dissociat, que propicii la síntesis del que li correspon viure en la xarxa vincular que conformem.
El treball amb la astrologia significa aprendre a mirar lo de "fora" com un mirall de lo de "dins". En general, aquesta és la manera d'enterar-nos de les estructures contradictòries dels nostres camps energètics.
Llegir cartas natals és llegir al mateix temps el que demana la energia i la resistència psicològica a aquesta energia. Lo central és registrar com ens refugiem en certes zones de la nostra energia per defensar-nos d'altres zones d'aquest mateix camp... El tema és com, a partir de registra-lo, podem anar obrint aquesta zona defensiva al resta de l'estructura que ens constitueix.
Una creencia no cuestionada
Explica que cal distingir el llenguatge habitual amb la seva gramàtica que defineix les coses individualment separant les unes de les altres, amb el llenguatge de l'astrologia que no pot fer aquesta separació. Tots els elements están lligats als altres i no poden definir correctament un element de forma aillada perquè no existeix en el buit.
Astrología como lenguaje sagrado
El llenguatge de l'astrologia és anterior a la moderna diferenciació entre ciència, art, màgia, medicina, religió, psicologia o cosmologia. No és fàcil no perdre-s'hi. Tot i això és posible avanzar prudentment guardant les premisses que fan que l'astrologia sigui efectiva.
La més gran fluidesa de l'energia de la carta del nen depèn decisivament de que els seus pares es comprenguin a sí mateixos i comprenguin la estructura familiar, de destí, que conformen.
Sistema Luna-Sol-Saturno
Tota manifestació és l'emergència d'un equilibri relatiu de les funciones mencionades, això és, d'una proporció hologràfica (l'equilibri relatiu de funcions dins d'un sistema).
La diferència bàsica entre la Lluna i el Sol és que en el Sol irradiem energia generadora de condicions en les que es pot expressar la nostra naturalesa profunda, mentre que en la Lluna donem per fet la seva existència (la naturalesa profunda) i ens movem amb la ilusió que està present, exterioritzant els gestos i actituts que li són congruents.
En la Lluna, una vegada comprès el mecanisme, hi ha un coneixement o, almenys, una familiaritat amb la energia corresponent encara més profunda que en el cas del Sol o del Ascendent.
La función lunar
Suministrar substància per què prengui una forma determinada
A tots els nivells: físic, biològic, psíquic, social, mental.
Relativa indiferenciació que permet successives transformacions.
Plasticitat i receptivitat.
Alta vitalitat que fa que es reprodueixi constantment a sí mateixa (la substància).
Capacitat de renovació a una ordre determinada.
Construir un hàmbit protector on es pugui desenvolupar aquesta nova substància.
Espejo y reflejo
La Lluna sempre depèn d'un impuls extern a ella per realitzar la seva funció.
A l'inversa, no existeix procés sense el concurs de la Lluna, on sigui que hi hagi substància.
La repetició és impressindible, i això es veu molt clar en lo biològic. No obstant, quan s'intenta comprendre la Lluna en relació amb la resta del sistema, sobretot en el pla psicològic, la seva tendència a la repetició representa una de les dificultats més grans.
La Luna y la memoria
(mentre llegia l'apartat se m'ha fet present la imatge real de la Lluna i tota aquesta explicació es pot aplicar a la seva imatge física)

La Luna atresora tot allò que s'imprimeix en ella i es configura al seu voltant, seguint la pauta marcada.
La Lluna és el nadó, lo intocat i també la indentificació plena amb els experiències anteriors i la incapacitat per donar respostes noves per excés d'acumulació: és al mateix temps l'envelliment i la senilitat.
Tota reflexió sobre la Lluna està inevitablement atravessada per l'arquetip de les seves dues cares: la lluminosa i visible, i la fosca i invisible. Un qualitat es transforma de cop en la seva contraria, o una limitació o carència es revela com a potencia i vitalitat. Es la consciència, incapaç d'abarcar-lo, que divideix el procés y experimenta com a tensió la coexistència de lo bà i lo dolent en un mateix objecte. En el pla psíquic, l'articulació de la Lluna amb la resta del sistema dependrà de la capacitat de la consciència per realitzar aquesta distinció.
Niña y anciana
Recent nascuda i tan mateix cargada pels solcs del temps
Aquesta vella porta tota la sabiduria de les experiències i els tresors de la memoria, pero al mateix temps porta la amb ella la rigidez del passat i les seves cristalitzacions, perdent tota la capacitat de resposta als estímuls del present.
La función protectora
No existeix protecció sense un costat suficientment dur i excloient com per aïllar lo protegit del medi hostil.
Aquest duresa lunar pot ser la furia de la lleona quan els seus cadells es veuen amenaçats.
La funció singularitzant (Sol), en el sistema Lluna-Saturn
Quan el creixement arriba al límit imposat per Saturn, la seva singularitat (el sol) fa trencar el límit i aparèixer en un espai més gran que també té el seu propi límit. Per exemple, quan el pollet surt de l'ou o el nadó surt de la panxa de la mare.
L'èxit de la funció solar radica en poder manifestar plenament la forma que el distingeix en tant que individu.
límit -> substància -> singularització -> transfiguració -> nou cicle
La Lluna, el Sol i Saturn es transformen el un a l'altre cíclicament.
El nostre moviment cerebral fragmentari en relació a la inteligència de l'ordre còsmic, constitueix una nova substància lunar i un nou cercle infranquejable en el que es desenvolupa el següent treball de síntesis i transfiguració.
Temor e intimidad
Tan el reconeixement de que és necessari tancar-se, com el fet de mantenir-se tancat i la capacitat de manisfestar intimitat, són funcions de la Lluna.
Al contrari, la possibilitat d'obrir-se al que és desconegut no forma part de la funció lunar (i sí en forma part de les funcions de Venus i Júpiter).
El hechizo de la Luna
La fantasia sobre l'existència del que és complet en sí mateix, del que és absolut i no te necessitats i que no requereix articular-se amb el que és diferent a ell, es produeix naturalment al interior de la Lluna.
Entrega la Lluna tota la seva potència a allò que va créixer en ella, per a que continui exitosament el seu destí? O ho encanta, privant-lo de la força i incapacitant-lo per crèixer en els nous estadis? Aquest anhel d'identificar el que és benèfic o malèfic amb una part, evitant l'aprenentatge complex de la veritable dinàmica de la totalitat, és precisament allò que denominem encantament lunar.
La Luna llena
És el relació plena entre la Lluna i el Sol, que inclou la Terra. La plenitut d'una relació no absolutitza cap de les seves parts, però per apreciar això, la consciència ha de ser capaç de contemplar la totalitat del procés, sense deixar-se absorvir pels fragments.
El mecanismo Lunar
La Lluna de naixement és la nostra energia mare, l'energia més familiar per a cada un de nosaltres, que es desplega automàticament amb la seva qualitat particular, a fi de constituir l'entorn que ens rodeja al néixer.
És a dir, naixem associats a una qualitat bàsica amb certes característiques i patrons (per signe, casa, aspecte, etc.) que ens envolta com si fos un capullo o niu energètic; aquest haurà de predominar el temps suficient fins que compleixi la seva funció que consisteix en donar-nos la substància bàsica que ens permeti adquirir la nostra primera forma i identitat, nutrir-nos, protegir-nos i limitar-nos amb aquest objectiu.
Cada mandala natal expressa no només una estructura hologràfica -en el qual l'ordre del sistema solar es reprodueix en cada u de nosaltres amb diferents proporcions- sinó la manera i els temps en el que els demés sers humans apareixen en la trama de la nostra vida.
Naixem en el moment, lloc i contexte vincular apropiats, com perquè es facin matemàticament efectives las relacions previstes en l'instant del nostre naixement i en el dels demés.
En tota estructura lunar, la ausència de les condicions que la Lluna ha fixat s'experimenta com un buit emocional i genera temor.
El despliegue de la carta natal
En forma simètrica a la importància de la mare i la familia en els primers anys, la qualitat lunar s'imposarà a la consciència, que dependrà per a la seva sensació de seguretat de la presencia dels seus atributs: l'acció per a Aries, l'excepcionalitat per al Lleó o l'odre per a Verge. Allà es fixa una memòria afectiva que rebutja o fuig de les experiències que contradiuen a la qualitat lunar, generant un circuit que reforça la identificació. El nucli aïllant de Capricorn per exemple, no podrà reconèixer-se en les experiències associatives d'un Ascendent en Gèminis i inclús inhibirà durant molt de temps la sensibilitat de un Sol en Piscis, donat que ambdues qualitats són extremadament obertes, en termes energètics, i posen en perill la modalitat afectiva de capricorniana.
D'aquesta identitat fragmentària sorgirà l'anhel de repetició, que hem de diferenciar de la matriu energética lunar. Distingir entre la projecció psicològica d'una memòria emocional i l'objectivació d'un patró energètic, és el treball fundamental en l'anàlisis de les llunes.
Entendrem lo psicològic com una reacció, una resposta condicionada, a lo energètic. Lo energètic, i la seva simbolització que és la carta astral, és quelcom que ve donat. En aquest sentit, la qualitat de la Lluna en un signe és una presencia constant perquè forma part d'aquell sistema; el que pot variar és la manera com la consciència respon a la repetició energètica.
Una altra qüestió serà la adherència i fixació de la consciència a aquella energia. La nostra mirada astrològica es fixa en els diferents nuclis o modalitats energètiques que una carta presenta. Es tracta de distingir en els nuclis, diferents nivells de vibració per descobrir en quin d'ells ha quedat fixada la consciència. Si queda adherida i no pot desindentificar-se de certa vibració o qualitat, deixa de percebre la existència dels altres nivell possibles per aquell mateix nucli.
El refugio de la memoria o mecanismo lunar.
Això és el que anomenem mecanisme lunar i es indispensable que el distingim de la qualitat lunar i els seus talents. El mecanisme lunar és la repetició regressiva d'una matriu imaginària de seguretat.
És tot un aprenentatge dissoldre la autonomia de la memòria lunar que es projecta inconscientment sobre el mon, per poder viure en forma integrada les qualitats de la nostra Lluna.
Un dels patrons de resposta més importants és el mecanisme lunar; comprendre'l és fonamental, per diferenciar entre allò que la matriu energètica expressa i la manera en que la consciència queda atrapada en una trama de reaccions i projeccions.
És molt difícil, en general per qualsevol Lluna, comprendre els missatges afectius diferents als que es van organitzar a través del mecanisme lunar.
El problema del mecanisme lunar és que inhibeix el desenvolupament de les funcions de registre i contacte en el present: aquestes queden anulades per la activació automàtica d'un contexte del passat. En el mecanisme de la Lluna estem en el regne de la memòria.
El mecanisme lunar sempre frena la trobada amb el que és essencial en cada u. La seva modalitat afectiva, diferent en cada cas, és funcional en la infància, però en la vida adulta no és altra cosa que un imaginari.
La clau, a judici meu, consisteix en donar-se compte del mecanisme lunar sense intentar cambiar-lo. Només el fet de "veure'l", d'assitir llúcidament a ell en el moment en que aquest es manifesta, fa que es presentin simultàniament els nivells i funcions que fins aquell moment s'excloïen.
Advertir que un ha sigut capturat pel mecanisme lunar es bastant dolorós, perquè implica donar-se conte de:
Que una resposta que sorgeix d'una cosa considerada com un talent, una capacitat natural i apreciada, es revela en canvi com un comportament totalment inadequat i ineficaç.
Que es projecta un imaginari sobre la situació real, distorsionant-la per complet.
Que aquest imaginari sorgeix del temor que produeix la situació. En realitat la persona es sent insegura i el seu inconscient busca una conducta asociada a la presència de la mare. Aquesta és la garantia que aquest nivell bàsic necessita, per sentir que res dolent li pot passar.
Hem d'aprendre a registrar i evaluar les distàncies internes que genera en una persona la identificació amb la Lluna, així com les ilusions sobre sí mateixa i sobre la realitat, pròpies del seu mecanisme. El que ha de ser entès és el circuit, la distància interna entre aquestes dues dimensions existents en la persona. En el cas de Lluna, es tracta de discriminar entre les veritables necessitats de seguretat y la distorció perceptiva que genera el mecanisme.
La funció de la Lluna es protegir-nos de les energies de la nostra carta en les etapes primeres de la vida. Fins que arriba el moment de "trencar la closca del ou". El problema és que ens fa por sortir del ou i ho retardem excessivament aquest moment. Tot i ser fora de l'ou si es presenta una situació que sobrepasa cert umbral emocional lligat al temor, la consciència torna a submergir-se en el refugi lunar i segueix fent les coses des d'allà. Però, si tinc consciència d'estar espantat el mecanisme no s'activa i queda madurament inhibit per la presència de altres qualitats del sistema, permeten que aflorin els temors ocults que enmascarava.
El mecanisme lunar és la part més regressiva d'un mateix, la part més incontrolable, i que de cop, actua a pesar nostre.
La estructura de este libro
Es centrarà en la comprensió de mecanisme lunar.
Recomana llegir el llibre al complet. Les descripcions de les primeres llunes seran més senzilles i s'aniran afegint detalls a mesura que s'avança en el Zodíac.
Segona part
Luna en Aries
El món que rodeja aquestes persones durant la seva infància acostuma a estar impregnat d'activitat, desplegament corporal, agressivitat i, en molts casos, de violència verbal i inclús física.
Aquesta Lluna és el "bonsai" o el desig retallat. Perquè ha exercitat és la resistència al desig dels altres i això, la majoria de les vegades, queda després confós amb el propi desig.
Aquest fort component reactiu farà de ser portat a la llum.
És una persona amb un carga acumulada, un resentiment que aquestes persones han acumulat des de la infància.
Luna en Tauro
La energia bàsica d'aquesta Lluna és sólida, lenta, lligada a la matèria i al cos, amb una gran inèrcia i molt alta sensibilitat sensorial.
Es diu que en Taure la Lluna està en exaltació, perquè ells dos tenen nivells de resonància mútua molt forts. Tot això inclina a mantenir-se identificat a ella per sempre. (p41 dalt)
El més complexe d'aquesta Lluna és la gran dificultat per el canvi.
Els talents d'aquesta Lluna (p44-45).
Luna en Géminis
Gèminis és una energia que s'autoescindeix i torna a trobar-se a sí mateixa en el camp de les interaccions contínues els trets més rellevants dels quals són lo associatiu, lo vincular, la mutiplicitat i la comunicació d'allò que es separa. Es tracta d'una energia en incessant moviment d'atracció i repulsió entre diferències, en la que res queda exclòs.
Escindir tota situació en dos pols i tornar a reunir-los serà el seu moviment natural, una manera espontània de respondre als aconteixements.
Les sensacions de protecció i afecte estaran aquí associades al moviment, a les múltiples possibilitats, a la simultanietat, la paraula, el joc, l'explicació.
En principi, tota Lluna en aire (Gèminis, Libra i Aquari) parla de persones que els costa molt suportar la intensitat del contacte emocional i per això l'interrompen o el dissocien, cada una amb la seva modalitat.
La manera bàsica de dividir l'energia, en aquestes llunes, és portant-la al pla mental, al pla de les representacions. Allà es "veu" el que està succeint, però en realitat no se sent ni s'estableix un contacte ple amb allò. Ho fa perquè el tranquilitza a nivell emocional.
Aquestes llunes, i en Sagitari, aprenen ràpidament però per reflexa, imitativament, sense fer realment una síntesis personal
Luna en Cáncer
Tota Lluna en un signe d'aigua construeix un món interior inaccessible als altres. Però allà no sent soledat sinó que experimenta un món ple de sensacions, en les quals està present la "mare" en un contacte directe i preverbal.
Aquesta energia de Cranc genera una forta dependència però ho fa a través d'un afecte genuí.
En general a aquestes persones no els resulta fàcil exterioritzar les seves emocions plenes de tendresa, calidesa i vulnerabilitat. Fora del seu hàmbìt social íntim, es solen comportar com un cargol i mostrin un costat més dur i defensiu, sobretot en el cas dels homes.
El veritable problema d'aquestes persones és conèixer's a sí mateixa. Perquè sent que aquesta tasca difícil no es necessària, ja que pensa que ja és conegut totalment per la "mare", quan no és cert.
Aquestes persones profundament afectives tenen un gran capacitat per connectar-se amb les necessitats reals emocionals dels altres. Aquest és el seu talent. Produir una forta integració en grups i institucions.
Luna en Leo
Aquesta Lluna dona una energia de ser especial i admirat pel sol fet d'haver nascut.
Això provocarà de gran un factor de desubicació i patiment per el conjunt del sistema, ja que aquesta experiència de valoració incondicional no es provable que es mantingui indefinidament.
En el seu món imaginari no és possible veure's obligada ha desmostar res; els demés haurien de saber de què es capaç, sense demanar-li cap prova.
El seu talent autèntic és la capacitat d'expressar-se des del fons del cor, contagiant el demés amb el seu entusiasme i vitalitat.
Són com algú que està atrapat en una trampa invisible, el mecanisme lunar separa a aquestes persones de les demés quan més les necessiten.

[Lonely Witch · Rating 5 out of 5]

Puntuación: ♡♡♡♡♡
Motivo de lectura: Autoconocimiento
Lectura/Reelectura: Lectura
Edición: Digital

Es un libro fantástico y esclarecedor. El autor remarca en cada oportunidad la importancia de no adjudicarnos una etiqueta, sino de ver a la astrología como una herramienta de nuestra experiencia terrenal con su matices y contradicciones. Me fascinó toda la introducción que construyó para entender la función de la luna, así como del sol y saturno. Ademas, la manera de dar la información sobre una de las lunas es objetiva y funcional.

Como buena aspirante del conocimiento, desde que comencé a volcarme en temas de esta índole he pedido a familiares y amigos a que me permitan conocer su mandala astrológica, a lo que toda persona ha aceptado sin coerciones de ningún tipo. Por tanto, pude relacionar perfectamente lo abordado en libro con lo que me permiten vislumbrar de ellas. No obstante, la más complicada de entender fue la mía, empero, comprendo que puede tratarse de una absoluta negación inconsciente.

Recuerdo que cuando llegue a la luna en libra me quedé consternada, no podía creer todo lo que era y lo terrorífica que me parecía, lo único que pensaba era: ¡Yo jamás podría hacer eso, jamás! A mitad de esa lectura me puse a hacerme de cenar y no paraba de darle vueltas, así que me pregunté: ¿cuál es su signo opuesto? No miento, dejé el cuchillo de lado y me puse a reír cuando a mi mente llegó la respuesta. Pues claro, mi luna en aries se muere como yo le hiciera algo así, es inconcebible. Es un ejemplo burdo, pero me ayudó a comprender que efectivamente en mí habitaba esa parte que no quise entender en la lectura, cuando algo me impactó pude observé cómo se manifestó mi emocionalidad. Es decir, entiendo que libra también habita en mí y debo aprender de su energía, pero verlo desde mi luna fue absolutamente enternecedor.

Con el tiempo me ha tocado aprender lo que el autor tanto menciona: no se trata de adjudicarte o definirte de acuerdo a la astrología, sino de entender cómo se manifiesta la energía y qué es lo que podemos hacer con ella una vez la entendamos. Siempre he estado muy enojada con ciertas posiciones en mi mandala, pero sé que son un regalo.

Es un libro precioso para ahondar en esta bella herramienta de autoconocimiento, aunque me atrevo a decir que no lo recomiendo a gente novicia que apenas comienza a buscar respuestas. No tanto por el lenguaje, porque es bastante ameno y comprensible, sino porque puede resultar muy pesado por la cantidad de teminología que se utiliza, así como la comprensión que ya se debe tener de la energía de cada signo y, por qué no, también el trabajo interno que una debe hacer para quitarse los estigmas sobre esta clase de herramientas.

Tal vez alguien pensará que es un terrible consejo, pero recomiendo primero aprender mucha de esto a través de tiktok o youtube, siempre con la consciencia de que la información debe ser comparada. También es válido que alguien quiera versarse sobre esto de buenas a primeras, sin embargo, llevo aprendiendo al menos desde hace tres años y si hubiese comenzado con algo así, fácilmente le hubiese abandonado.

Pd. Me es irrisorio que los libros de la escuela me den tanto hastío (aunque ciertamente termino aprendiendo) y estos, que conllevan un lenguaje y composición bastante parecidos, pueda disfrutarlos sin reparos y sin condicionantes como una calificación. La literatura es asombrosa.

[Arian · Rating 5 out of 5]

El antecedente de Carutti como antropólogo le da una enorme riqueza de semántica y de concepto para explicar el fenómeno de la astrología desde el posicionamiento de la luna.

La introducción es verdaderamente desafiante, muy teórica, pero una vez superado, cada capítulo aporta muchísima riqueza. Me gusta que no se detiene solamente en cada signo lunar, sino que profundiza aún más en la teoría general y lo encadena con la concepción de la astrología como lenguaje simbólico.

Aporta también una buena cantidad de ejemplos, así que no es una lectura que se quede solamente en lo mental. Muy recomendado para astrólogos y estudiantes dedicados, con gran energía mercurial.

[Ingrid Leber · Rating 3 out of 5]

El libro es bueno aunque un poco rebuscado para describir puntualmente cada luna. Hay dos cosas que deben resaltarse: la primera, es el uso de vocablos que seguramente acuñó el propio Eugenio, tales como afectivizacion, efectivice, arquetipiza, etc., y la desgracia de llegar a la página 256 para encontarte con que se salta hasta la 273; es decir; tiene un faltante de 17 páginas de la luna en acuario, por lo menor en su segunda edición.

[Sol Cusmano · Rating 5 out of 5]

Excelente analisis de las lunes. La intro es un poco compleja para arrancar, esta bueno volver a leerla una vez finalizado el libro. Es una estructura bastante psicológica y por eso no lo recomiendo para quien no sepa mucho de astrologia

[Vic · Rating 4 out of 5]

El mejor libro para adentrarse completamente en lo que son las lunas. El libro da grandes descripciones y hace que uno pueda resentir, y así comprender enteramente a cada luna. Muy recomendado, aunque es bastante pesado para leer de corrido.

[Pato Bello · Rating 2 out of 5]

Me está re costando esta lectura… siento que tengo que experimentar mucho más de astrología para poder seguirle el ritmo a estos conceptos.
Me gusta la forma que está escrito, las metáforas y las preguntas. Cuando lo termine de leer lo podré calificar mejor

[Carolina Goregliad · Rating 5 out of 5]

Me encantó, es un libro básico de astrología que te permite conocer las lunas y su mecanismo, da algunos ejemplos de cómo estas lunas se expresan. Súper recomendado para estudiantes de astrología que desean consolidar sus conocimientos sobre las lunas.

[Simón Núñez · Rating 5 out of 5]

Libro genial.

[Mónica Salamanqués · Rating 5 out of 5]

Buenísimo!

[Mabelle · Rating 5 out of 5]

Para los apasionados por la astrología, un libro esencial para tener siempre a mano como libro de consulta.

[Iralyn Valera · Rating 5 out of 5]

recomendable para todo aquel que quiera aprender sobre la luna

Súper completo y revelador. Lo amé. Lo recomiendo para todo aquel que quiera aprender o expandir su conocimiento sobre el mecanismo lunar en la astrología