Com la bogeria em va explicar el món

by Dita Zipfel, Rán Flygenring (Illustrator), Cristina Sala Pujol (Translator)

La Lucie té tretze anys i ja no pot més. No suporta viure un dia més a casa seva amb en Michi, el nou nòvio de la seva mare que ha capgirat el fràgil equilibri familiar amb les seves notetes d’autoajuda tretes d’internet i els seus monòlegs interminables. El seu germà Janni està raríssim i, per postres, la mare li ha demanat que li cedeixi l’habitació a en Michi. Està vol independitzar-se i anar-se’n a Berlin a viure amb la Bernie, l’única parella de la seva mare que realment valia la pena. Ara només li falta reunir els diners, i quan veu un anunci de feina molt ben pagada com a passejadora de gossos sent que li ha tocat la loteria. Però resultarà que l’anunci no és el que sembla, i la Lucie viurà una aventura espectacular que li farà veure la fina línia que separa la realitat de la bogeria absoluta. La Lucie és una heroïna meravellosa i inoblidable, desacomplexada, valenta i amb tot el coratge que cal per atrevir-se a ser diferent.

208 pages, Paperback

Published October 19, 2022

Reviews

[Bloom · Rating 5 out of 5]

M'ha agradat molt i molt. Una història que comença punyent amb la Lucie, una noia de tretze anys enfadada, amb una veu dura i directe. Per sort, coneix a Klinge, qui (encara que molta gent afirmaria que ha perdut la xaveta) li explica històries de fantasia que l'ajuden a entendre el món. Els personatges són tant genials com complexos, l'adolescència no es construeix sobre un clitxé constant. És entretinguda i s'expliquen coses interessants. Com es diria en castellà, és un llibre con muchos cabos sueltos. Un reguitzell d'incògnites, però que es resol perfectament veient l'evolució la seva protagonista. Com podria dir Michi: "més que la meta, és important gaudir del camí".

[Carlos Ortiz · Rating 2 out of 5]

Títol que et recorda al teu "jo" de 8 anys. Recordes quan et preguntaven que volies ser de gran i deies coses tan dispars com futbolista, astronauta, veterinari, cantant i actor? Doncs aquest llibre no sap què és. No sap si és una novel·la negra, un llibre realista sobre l'alzheimer, un llibre d'amor que neix arran d'una poció per fer enamorar...

M'ha semblat molt confús, de fet m'ha confós, ja que durant moltes pàgines no tenia gens clar quina era la trama del llibre, ni que m'intentava explicar... fins que he vist que era un llibre sobre l'adolescència i fer-se adult... però "oh, sorpresa", tampoc funciona com a tal.

Els personatges són tots força superficials, no arribem a saber gaire cosa sobre ells i així es fa molt difícil empatitzar i connectar-te a una narració que com he dit es força errant.

M'ha agradat molt l'edició de L'Altra Tribu, com sempre un material molt cuidat amb les il·lustracions a color que fan molt dinàmica la lectura, però el llibre en si és força desastrós.

Recomanable per a una biblioteca escolar: pot estar bé per fer itineraris lectors pels alumnes que no surten de El Diari de Greg i similars, però és que jo optaria per ja no tenir-ne aquests títols a la biblioteca.

[mia · Rating 4 out of 5]

l’he començat rient molt i l’he acabat plorant una mica.
quina moguda de llibre, tinc la sensació que no he entès res, però m’ho he passat bé i m’he entendrit amb la lucie i com viu les relacions amb la gent del seu entorn.
m’agrada que sense donar-li gaires voltes s’entengui bé la frustració familiar quan ets adole (espai personal, parelles de progenis, germanxs, etc)

💐quan diu que un prota fa olor de ‘pícnic de primavera amb nabius’ 💐només per aquesta frase l’hi posaria 6 estrelles ⭐️⭐️⭐️⭐️⭐️⭐️

[Marta Clua · Rating 4 out of 5]

Darrerament parlem més de la salut mental, i això és un exercici molt positiu per a tots. Per aquesta raó m'ha agradat molt aquesta proposta que va arribar a casa amb el tió.

"Com la bogeria em va explicar el món" de la Dita Zipfel, amb les il·lustracions de Rán Flygenring i  amb la traducció de la Cristina Sala Pujol i editat per @laltratribu
La Lucie té 13 anys i es troba una mica al límit. La seva mare té un nou nòvio en Michi que no li acaba de fer el pes, sempre li escriu notes d'autojuda tretes d'internet, però sobretot perquè enyora l'anterior parella que tenia la seva mare, la Bernie. A més, el seu germà Janni està molt rar i per postres, la seva mare li ha demanat que li deixi la seva habitació a en Michi. Aleshores la Lucie decideix que ha d'estalviar per poder marxar a viure a Berlín, on hi ha la Bernie. Per això accepta la feina de passejadora de gossos que veu en un anunci, i que sembla molt ben pagada. El que no sap la Lucie es que l'anunci no serà ben bé com ella es pensa i coneixerà a una persona excepcional, el sr. Klinge, que li farà veure la fina línia que separa la realitat de la bogeria absoluta
No us vull avançar gran cosa, pq val molt la pena que descobriu aquesta història.
Una novel·la que ens parla de moltes coses: com l'assetjament escolar, la família, les malalties mentals, fer-se gran, l'acceptació dels altres, les etiquetes que ens posen la resta,...
Un llibre ideal per a un bon club de lectura!
Molt interessants totes les "receptes" que apareixen a la història, segur que us animeu a fer-ne alguna!

Com diu a la contraportada:"La Lucie és una heroïna meravellosa i inoblidable, desacomplexada, valenta i amb tot el coratge que cal per atrevir-se a ser diferent."

[Glòria Ferré · Rating 4 out of 5]

3.5 tirant a 4 tenint en compte que és juvenil, i que la presentació el fa ser divertit i àgil. Se'ns presenta una història en que la bogeria és la gran protagonista, a ulls d'una adolescent, que busca independitzar-se i buscar-se la vida.
Tocant temes com el bullying, ciberassetjament, homofòbia, l'autoestima i la salut mental.

[juno · Rating 4 out of 5]

bastant refrescant. no puc dir res més, m'ha agradat. tant de bó hagués tingut algun referent com la Lucie a 1r d'ESO🙏🙏🙏🙏🙏 una icon

[Lola · Rating 1 out of 5]

No ma gustado nada no lo entendido i ma paresido muy aburrido si que hay temas que interesan pero no era para mi le puesto un 1

[mar · Rating 2 out of 5]

2.5

[Coco · Rating 2 out of 5]

4/10

[Alicia Gadi · Rating 4 out of 5]

No sé cómo explicarlo, pero este libro me parece tan tan tan real. Si lo hubiera leído con doce años posiblemente se habría convertido en mi comfort book.