What do you think?
Rate this book
Història de la música del segle XX
Història de la música del segle XX és d'alguna manera el gran llegat intel·lectual de Pau Riba, una amalgama de pensaments, experiències personals i reflexió històrica sobre la passió a què ha dedicat la major part de la seva vida.
Al llarg de gairebé 500 pàgines, Pau Riba fa un recorregut per l’evolució dels instruments i de les tècniques d’enregistrament, en el transcurs del qual parla de la seva relació íntima amb la música, i de la seva manera d’entendre l’art i la societat del segle XX.
Al llarg de gairebé 500 pàgines, Pau Riba fa un recorregut per l’evolució dels instruments i de les tècniques d’enregistrament, en el transcurs del qual parla de la seva relació íntima amb la música, i de la seva manera d’entendre l’art i la societat del segle XX.
432 pages, Paperback
Published March 1, 2022
6 people are currently reading
20 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 9 of 9 reviews
July 14, 2022
Molt bon llibre de títol equivocat. S’hauria de titular: Història del cosmos i el so primigeni, de l’univers i de la humanitat, dels inventors del telèfon, del fotògraf de la cassette, de les targetes perforades, dels ordinadors… i del món de les drogues àcids o cavall, de les corrents artístiques, de les filosofies de vida, i unes pàgines sobre la història del rock n roll. Però potser aquest títol és massa llarg.
He disfrutat i aprés molt. I està molt ben escrit. És nota que en Pau Riba era un gran poeta.
He disfrutat i aprés molt. I està molt ben escrit. És nota que en Pau Riba era un gran poeta.
September 21, 2024
Si us agrada la prosa d'en Pau Riba i voleu llegir qualsevol cosa que ell vulgui explicar, gaudireu d'aquest llibre. Però si esteu interessats en un relat coherent sobre l'aparició de la tecnologia electrònica, la seva evolució i l'empremta que ha deixat en l'art musical, passeu de llarg.
Sense estructura lògica, la primera meitat del llibre no parla encara de música electrònica, sinó que es perd en un recull d'antecedents que més aviat sembla una llista d'anècdotes inconnexes. Interpretacions lliures i místiques sobre una mal entesa teoria de cordes, baralles d'inventors per temes de patents, targetes perforades... són exemples que molt tangencialment freguen el tema del llibre, i que podria haver tingut sentit incloure si com a mínim ens fessin arribar a alguna banda, però no és així: aquestes idees són oblidades o abandonades a mig camí.
Un exemple: hi ha un reguitzell de capítols dedicats a fites de la ciència de l'electricitat i del còmput, que de forma orgànica conclourien en l'aparició del transistor, invent indispensable per a tota l'electrònica moderna. El transistor lliga amb la tecnologia de l'amplificació del so, dona lloc a l'aparició dels instruments electrònics i revoluciona la computació: tindria tot el sentit parlar-ne, més encara després d'haver preparat el terreny durant dues-centes pàgines. Una oportunitat perduda: sense motiu aparent la història dels avenços tecnològics queda escapçada.
A la segona meitat del llibre, tot just després de començar a parlar de música electrònica (una mica de John Cage, dues pàgines per a la música concreta, dues pàgines per a Stockhausen), l'autor identifica la música experimental amb una concepció vaga de música "clàssica", sorprenentment decideix que aquesta ha quedat en via morta, i dedica la resta del llibre a parlar del rock i els seus derivats. El rock és triat arbitràriament com a representant únic de la música electrònica i durant la resta del llibre no es parla de res més.
Els capítols dedicats al rock són els més inspirats i apassionants, i tot i això no deixen de decebre. Per una banda, el vessant sociològic, tot i ser fascinant i el més ben lligat de tots, monopolitza el relat i es deixa de parlar de la música, del llenguatge musical, l'evolució dels timbres, les formes, les textures, etc. Per l'altra, el llibre no triga a reprendre els vicis del començament, i esdevé una col·lecció d'anècdotes sobre personalitats del punk i altres escenes underground (també arbitràriament escollides). Anècdotes que fan que es perdi el fil conductor i que fan acabar el llibre abruptament sense dur-nos a una conclusió... ni enlloc.
Aquest llibre, d'aspecte inacabat i sense revisar, podria haver estat un monogràfic en llengua catalana d'un tema universal com la música electrònica que normalment hem de llegir en altres llengües. O també podria haver estat un llibre sobre la història i sociologia del rock, l'aspecte tractat amb més cura i passió. Com un poti-poti, acaba prenent una mica d'aquí i d'allà sense centrar-se en res. Una oportunitat perduda.
Sense estructura lògica, la primera meitat del llibre no parla encara de música electrònica, sinó que es perd en un recull d'antecedents que més aviat sembla una llista d'anècdotes inconnexes. Interpretacions lliures i místiques sobre una mal entesa teoria de cordes, baralles d'inventors per temes de patents, targetes perforades... són exemples que molt tangencialment freguen el tema del llibre, i que podria haver tingut sentit incloure si com a mínim ens fessin arribar a alguna banda, però no és així: aquestes idees són oblidades o abandonades a mig camí.
Un exemple: hi ha un reguitzell de capítols dedicats a fites de la ciència de l'electricitat i del còmput, que de forma orgànica conclourien en l'aparició del transistor, invent indispensable per a tota l'electrònica moderna. El transistor lliga amb la tecnologia de l'amplificació del so, dona lloc a l'aparició dels instruments electrònics i revoluciona la computació: tindria tot el sentit parlar-ne, més encara després d'haver preparat el terreny durant dues-centes pàgines. Una oportunitat perduda: sense motiu aparent la història dels avenços tecnològics queda escapçada.
A la segona meitat del llibre, tot just després de començar a parlar de música electrònica (una mica de John Cage, dues pàgines per a la música concreta, dues pàgines per a Stockhausen), l'autor identifica la música experimental amb una concepció vaga de música "clàssica", sorprenentment decideix que aquesta ha quedat en via morta, i dedica la resta del llibre a parlar del rock i els seus derivats. El rock és triat arbitràriament com a representant únic de la música electrònica i durant la resta del llibre no es parla de res més.
Els capítols dedicats al rock són els més inspirats i apassionants, i tot i això no deixen de decebre. Per una banda, el vessant sociològic, tot i ser fascinant i el més ben lligat de tots, monopolitza el relat i es deixa de parlar de la música, del llenguatge musical, l'evolució dels timbres, les formes, les textures, etc. Per l'altra, el llibre no triga a reprendre els vicis del començament, i esdevé una col·lecció d'anècdotes sobre personalitats del punk i altres escenes underground (també arbitràriament escollides). Anècdotes que fan que es perdi el fil conductor i que fan acabar el llibre abruptament sense dur-nos a una conclusió... ni enlloc.
Aquest llibre, d'aspecte inacabat i sense revisar, podria haver estat un monogràfic en llengua catalana d'un tema universal com la música electrònica que normalment hem de llegir en altres llengües. O també podria haver estat un llibre sobre la història i sociologia del rock, l'aspecte tractat amb més cura i passió. Com un poti-poti, acaba prenent una mica d'aquí i d'allà sense centrar-se en res. Una oportunitat perduda.
March 12, 2023
Sorprenent repàs de la història de la música, no tan pel contingut musical sinó per la introducció, la lenta aproximació que en fa a través de les matemàtiques, les successives descobertes relacionades amb les eines per tractar el so i la informàtica. Coneixia l'obra musical d'en Pau Riba però no l'imaginava capaç d'escriure d'aquesta manera. Gran llibre.
May 7, 2023
El fet de gaudir tant un assaig que utilitzes a més per fer un treball de recerca és tan extraordinari com satisfactori. Quin gran llibre! M'ha encantat i ha avivat la meva passió per la música. De beatlemaníaca a estimats fans del rock: llegiu-lo.
August 13, 2023
Pau Riba, amb el seu domini de la paraula -quin gran lletrista- fa un retrat històric-sociològic musical del s.XX, des de 1876 amb la invenció i perfeccionament de les màquines fins a la música màquina (del telèfon, la càmera i el fonògraf fins als Kraftwerk).
August 20, 2024
És un llibre sorprenent. La millor part és quan explica l'evolució del so, des d'una vessant tècnica. En canvi, quan parla dona la seva opinió, parla de sociologia musical, etc em sembla prescindible i avorrit. Per sort, la major part del llibre es centra en l'evolució tècnica!
Read
July 12, 2025quan marco un llibre a goodreads com que me l'estic llegint, el maleeixo. després de molts mesos, n'he llegit 375 pagines de 427 (per a ser abandonat en aquest punt, trobo que en son moltes!). i em rendeixo, però n'he llegit bastantes, així que tan terrible no serà
August 8, 2022
M'ha agradat més que la història del univers. Tot i això, hi ha parts massa impersonals pel meu gust.
April 29, 2023
primera meitat i final magnífics, s'encalla durant l'època dels 60 i els diversos subgèneres del rock clàssic
Displaying 1 - 9 of 9 reviews