L'historiador francès Pierre Vilar (1906-2003) ha estat una de les figures més influents en la historiografia catalana a partir de la dècada dels seixanta. De la seva abundant bibliografia sobre metodologia històrica i història de Catalunya destaca ''Catalunya dins l'Espanya moderna'' (1962), de la qual arribà a publicar fins a tres volums que han esdevingut una obra de referència ineludible per als interessats en la història del país des d'una perspectiva multidisciplinària que abraça la geografia, l'economia, la política i la cultura. Aquest volum explora, de la mà dels màxims especialistes en la matèria i alhora destacats deixebles de Pierre Vilar, la vida i l'obra del que es considera un dels historiadors de Catalunya més rellevants del segle xx.
Joaquim Albareda i Salvadó (Manlleu, Osona, 1957) és un historiador català, catedràtic d'Història Moderna a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha estat director de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives entre el 2007 i 2013. Durant els últims anys, ha centrat la seva investigació en la guerra de Successió d'Espanya (1705-1714) i en la història política del segle xviii.[1][2] És l'Investigador principal del projecte España y Francia: intereses dinásticos e intereses nacionales (1701-1733) finançat per l'Agència Estatal de Recerca espanyola i del Grup d'estudi de les institucions i de les cultures polítiques (S. XVI-XXI). D'altra banda, també és director de la col·lecció d'història Referències d'Eumo Editorial (Edicions 62).