What do you think?
Rate this book
La Barcelona invisible: Un viatge apassionant pels detalls més insòlits d'una ciutat quasi desconeguda
Barcelona, ciutat admirada per molts… però observada per pocs. Quantes vegades deixem de banda les presses, ens aturem un minut i aixequem el cap? Més enllà de la Pedrera, la Sagrada Família o la Casa Batlló, Barcelona amaga centenars de tresors que no surten a les guies per a turistes. Són estàtues, gravats, passatges, detalls o vestigis del passat, i tots tenen un element en comú: de tant passar per davant, hem acabat per no veure’ls.
208 pages, Paperback
First published March 1, 2012
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 1 of 1 review
April 26, 2025
Sobre el contengut del llibre no m'hi entretendré gaire: una col·lecció de 70 llocs de Barcelona, uns més interessants que altres. Jo me n'he apuntat set per visitar. Un 10%. Trob que és un èxit ben modest, però això és molt subjectiu. Altres lectors tendran més sort.
Deix el fons i m'estendré més, en canvi, sobre la forma, que és el motiu pel qual don a aquesta obra una estrella, qualificació que no es mereix. Es mereix zero estrelles, si el zero fos permès.
Per començar, aquesta guia té dos autors, tots dos periodistes, i pareix estrany que hagin pogut acabar la carrera, perquè és evident que no han agafat mai una gramàtica catalana ni per les tapes.
Per a aquests autors, les coses no fan 60 metres, sinó que "mesuren" 60 metres, la fi de la terra no és a Fisterra sinó a "Finisterre", un recinte no és templer sinó "templari", hi havia una reina que no era Elionor sinó "Leonor", una persona no treballa com a artista sinó "com artista", les coses estan "d'esquenes" a les Rambles, algú no demana que li donin de sopar, sinó "que el donin de sopar" (potser als lleons), la roba no es posa a eixugar sinó "a secar", hi ha una illa que es diu "Eïvissa", no es dona un dot sino "una dot", les coses no són a un lloc sinó que "hi estan", les campanes no es senten sinó que "s'escolten"... I aquí pos fi a les qüestions gramaticals, però no perquè les hagi exhaurit, sinó perquè no acabaríem.
Però la cosa no s'acaba amb els errors gramaticals. De qüestions d'estil n'hi ha per a passar molta vergonya. Multitud de crosses prescindibles: i és que..., ubicat, situat, en concret, concretament, el cert és que..., anem a pams, per ser més exactes, autèntic + substantiu, dit i fet, el millor és que comencem pel principi, però aquesta ja és una altra història, com no podia ser d'altra forma; infinitat d'adjectius (o parelles d'adjectius) anteposats: petit i estret carrer, vella i descuidada porta, seductor i encantador jardí, curt però intens recorregut, gran i desconegut tresor, curiosa i innovadora estructura; quantitat de frases en passiva, un munt de possessius sobrers, pleonasmes... Tot plegat fa un text carrincló com poques voltes he llegit. Per no parlar de barbaritats diverses, com informar, per exemple, que 900.000 pessetes de 1936 són uns 5.400 euros, o que Torroella de Montgrí no és al Baix Empordà sinó a Girona (no es pot ser més provincià).
Quan un autor escriu tan malament, a mi em fa una mica de pena. Quan un llibre està escrit per dos "periodistes", i ni ells ni l'editor han sabut endreçar aquest desastre, quin és el sentiment que hi escau? Ràbia? Menyspreu?
Però aquesta ja és una altra història. Com no podia ser d'altra forma. (Irony mode on.)
Deix el fons i m'estendré més, en canvi, sobre la forma, que és el motiu pel qual don a aquesta obra una estrella, qualificació que no es mereix. Es mereix zero estrelles, si el zero fos permès.
Per començar, aquesta guia té dos autors, tots dos periodistes, i pareix estrany que hagin pogut acabar la carrera, perquè és evident que no han agafat mai una gramàtica catalana ni per les tapes.
Per a aquests autors, les coses no fan 60 metres, sinó que "mesuren" 60 metres, la fi de la terra no és a Fisterra sinó a "Finisterre", un recinte no és templer sinó "templari", hi havia una reina que no era Elionor sinó "Leonor", una persona no treballa com a artista sinó "com artista", les coses estan "d'esquenes" a les Rambles, algú no demana que li donin de sopar, sinó "que el donin de sopar" (potser als lleons), la roba no es posa a eixugar sinó "a secar", hi ha una illa que es diu "Eïvissa", no es dona un dot sino "una dot", les coses no són a un lloc sinó que "hi estan", les campanes no es senten sinó que "s'escolten"... I aquí pos fi a les qüestions gramaticals, però no perquè les hagi exhaurit, sinó perquè no acabaríem.
Però la cosa no s'acaba amb els errors gramaticals. De qüestions d'estil n'hi ha per a passar molta vergonya. Multitud de crosses prescindibles: i és que..., ubicat, situat, en concret, concretament, el cert és que..., anem a pams, per ser més exactes, autèntic + substantiu, dit i fet, el millor és que comencem pel principi, però aquesta ja és una altra història, com no podia ser d'altra forma; infinitat d'adjectius (o parelles d'adjectius) anteposats: petit i estret carrer, vella i descuidada porta, seductor i encantador jardí, curt però intens recorregut, gran i desconegut tresor, curiosa i innovadora estructura; quantitat de frases en passiva, un munt de possessius sobrers, pleonasmes... Tot plegat fa un text carrincló com poques voltes he llegit. Per no parlar de barbaritats diverses, com informar, per exemple, que 900.000 pessetes de 1936 són uns 5.400 euros, o que Torroella de Montgrí no és al Baix Empordà sinó a Girona (no es pot ser més provincià).
Quan un autor escriu tan malament, a mi em fa una mica de pena. Quan un llibre està escrit per dos "periodistes", i ni ells ni l'editor han sabut endreçar aquest desastre, quin és el sentiment que hi escau? Ràbia? Menyspreu?
Però aquesta ja és una altra història. Com no podia ser d'altra forma. (Irony mode on.)
Displaying 1 - 1 of 1 review