La casa de foc

by Francesc Serés

Una nit d’hivern, un home arriba al Sallent de Santa Pau. Ben aviat, el nouvingut rep l’encàrrec de fer classes a la Mar, una noia de tretze anys. La seva família és l’eix al voltant del qual giren totes les vides de la vall del Ser. “Aquesta nena es perdrà”, diu el seu avi, un home que té el do de trobar aigua sota terra i de donar ordres sense obrir la boca. Per esbrinar què vol dir perdre’s, haurem de recórrer els camins que uneixen les cases i les vivències dels habitants d’una vall on tothom hi arriba fugint d’alguna cosa i només es queden els que no han pogut anar-se’n. El foraster busca les històries soterrades com un saurí les vetes d’aigua, i es va fent un retrat de la vall i de la seva gent, del temps i del país, dels seus mites i d’ell mateix. Som al centre del món i de la història. La casa de foc és una obra enganxada a la realitat i a la màgia, una novel·la que busca i que troba, una història que recorre el nostre present i que ens parla del futur, un llibre que cal llegir.

592 pages, Paperback

First published November 1, 2020

About the author

Francesc Serés Guillén (Saidí, Baix Cinca, 22 de desembre de 1972) és un escriptor franjolí en llengua catalana establert a la Garrotxa. La seva obra literària inclou títols com De fems i de marbres (2003), La força de la gravetat (2006), Caure amunt. Muntaner, Llull, Roig (2008), Contes russos (2009) La pell de la frontera (2014) o La casa de foc (2020). Els seus textos han estat traduïts a diferents llengües i han estat guardonats amb el Premi Nacional de Literatura i el Premi Ciutat de Barcelona, entre d'altres. Col·labora habitualment al diari Ara i a altres mitjans de premsa escrita. Entre 2016 i 2021 fou director de la Residència Faber, a Olot. El juny del 2021 fou nomenat director de l'Institut Ramon Llull, del qual ja era director de l'Àrea de Creació des del desembre del 2018. Tot i això, mesos més tard renuncià al càrrec per motius personals i el 5 de novembre de 2021 es nomenà Pere Almeda com a director de la institució.

Reviews

[Ada · Rating 2 out of 5]

Dues coses:

- No sé d'on surten les 600 pàgines. Allargar per allargar.

- Prou de crear suspens pel simple fet de crear-lo. Poques coses em molesten tant en una novel·la com la necessitat de crear interrogants pel simple fet d'enganxar (relativament) al lector.

[Edgar Cotes Argelich · Rating 3 out of 5]

Tres estrelles molt molt justetes. Els personatges estan ben construïts i sap comprendre molt bé l’esperit rural i la decadència després de la crisi econòmica de 2008. Però té dos grans problemes. Per una banda, la verborrea. Hi ha molts capítols i situacions que s’estiren innecessàriament, moltes vegades per explicar-te alguna situació exactament clavada a unes pàgines abans. Li sobren un munt de pàgines. Per altra banda, el ritme narratiu és trampós. Escudant-se en la ingenuïtat del protagonista i que els personatges no li volen explicar res, crea una intriga que no revela fins al final per crear tensió narrativa i es nota molt que ho fa. Després de totes les lloances que he sentit d’aquesta novel·la i de l’autor, me n’esperava molt més.

[Marc Tomàs-Rodó Quiñones · Rating 2 out of 5]

Vull ser honest, no m’ha enganxat / atrapat gens aquest llibre.

Reconec que hi ha un esforç molt gran de documentació - de la zona de Santa Pau i La Garrotxa- i que el llibre està ben escrit.

Enhorabona a l’autor pel premi.

De la lectura poc a dir, el ritme és lent, lentíssim, argument avorrit i feixuc...per a donar la raó als qui no els agrada llegir. Exageradament llarga 587 pàg... amb 200 n’hi ha prou!!

L’argument és poc original, hi ha infinitat de llibres on a un indret X, hi arriba un nouvingut que s’encarrega de cuidar un determinat personatge clau, i d’esbrinar històries desconegudes dels veïns i del poble : les rivalitats entre famílies populars, personatges que fan safareig i busquen fer mala sang.

Si t’agraden els “cotilleos” i les historietes de poble “ el de Can Xxx està emprenyat amb el de Can Xxx”, aquest és un bon llibre per tu.


A mi m’ha donat la sensació d’estar enmig d’una telenovela, interminable, amb infinitat de personatges amb qui no he empatitzat gens... potser una adaptació en serie de tv3, no seria mala idea... però donar-li el premi Proa... no hi estic gens d’acord

Hi ha llibres molt millors publicats per la mateixa editorial : el de Jordi Nopca o el de Sebastià Alzamora per posar-ne 2 exemples.

[Vicent Flor Moreno · Rating 4 out of 5]

Una gran història de Francesc Serés “La casa de foc” (Proa), que m'ha tocat ben a fons. No faré spam perquè cal llegir-la. M'agraden molt els diàlegs de la novel·la. Els personatges del món rural, perdedors de la modernitat, apareixen dibuixats farcits d'intel·ligència (què és ser intel·ligent sinó adaptar-se a l'entorn?) i es burlen constantment del narrador, un professor, al qual li amollen reiteradament que no trobaria aigua a la mar. Tot i les prop de 600 pàgines manté el ritme i t'atrapa. És una novel·la que agradarà a rurals, urbans i "neorurals", com jo (tot i que, advertisc, Serés en té per a tots i, potser més ironia encara per a aquests darrers).

El llibre el vaig comprar a Llibreria Ramon Llull. Recordeu de cuidar les llibreries. Elles ens cuiden molt.

Bonus track. Antoni Martí Monterde m'havia recomanat llegir Serés, en general (gràcies!), i havia llegit a Vicent Olmos recomanar “La casa de foc“. Jugava sobre segur...

#elsmeusllibres #llibresenvalencià #llibresencatalà

[Víctor Juan abelló · Rating 5 out of 5]

Aroma de clàssic de la literatura catalana. Podríem dins que es planteja com una cara fosca del foraster de TV3 o un twin peaks sense el cadàver de Laura Palmer ni màgia negra. Fins i tot cola com a tractat d'antropologia en forma de novel·la. Un home arriba a un petit poble a la vall entre Olot i Banyoles, i hi perceb uns conflictes latents que poc a poc van emergint. Qui vulgui una història de ritme frenètic i molta acció aquest no és el seu llibre. Aquí tot es cou a foc lent, sovint massa, amb uns personatges brutals que amaguen subtilment coses del passat, que surten a la llum a poc a poc. Quin tros d'escriptor en Francesc Serés.

[Jordi J · Rating 4 out of 5]

Serés ha creat una complexíssima i excel.lent història tant des del punt de vista d’estructura (localitzacions, tempos, època, etc. com, sobretot, dels personatges i les seves relacions. És com una reproducció, a petita escala, en un lloc farcit d’angoixa i malfiança, de l’ecosistema que és el món: amor, odi, engany, solidaritat, veritat, mentida, i moltes coses més però vistes, això sí, des d’un punt de vista ingenu (que és el nostre, el de la gent normal que s’assebenta de la meitat) com és el del protagonista, el del narrador. Tros de llibre. Es cou a poc a poc però, tot i així, veig certs moments d’estancament o sensació de diàlegs repetits. Aconsellable.

[Ivan · Rating 5 out of 5]

M'ha ben enganxat, per la manera que té d'escriure, d'explicar històries observant i alhora formant-ne part, com a partir d'uns fets i persones del Sallent es pot abarcar bona part de les pulsions humanes.
A més conec la zona, els paisatges i les maneres de la gent que hi surt i inspiren el llibre.

[Daniel Genís Mas]

Bona caracterització de la zona de la vall del Ser, d'un temps i d'uns personatges amb clarobscurs interessants. Però m'han sobrat ben bé dues-centes pàgines.

[〰️ Alba 〰️ · Rating 4 out of 5]

3,5 / Està molt ben escrit, però hi sobren pàgines. S’hi pot trobar una bona descripció de com es viu allunyat de les grans ciutats. A Sallent hi viu molt poca gent, però aquest llibre posa sobre la taula que això justament fa que passin coses que poques persones saben que passen. Es pot entendre com de complicat és viure-hi: “És que no és fàcil arribar a gran a un lloc tan vell.”

Hi he trobat moltes relacions amb la natura (vida, mort, aigua, foc, núvol i sol). La Mar i en Jordi saben trobar AIGUA, però el protagonista “no trobaria aigua al mar”. La Carmina, que juntament amb la Mar i en Jordi viu a Can SOL, té gravat a la pell el record del FOC. “La gent no en fem prou, amb la vida”, es diu en aquest llibre. Al llarg de les pàgines es pot veure
que si bé la Mar sembla que pugui fer perdurar la ViDA de la vall, el NÚVOL i en Jordi MOREN. Igual que moren moltes històries que ningú explica, tal i com es comenta al llibre: “Les històries que no s’expliquen, han passat? ... tot el que no s’ha contat, el que no queda enregistrat enlloc, ha succeït, realment? En quin magma es perd, tot el que no ha estat fixat d’una manera o d’una altra?”

[Anna · Rating 3 out of 5]

M'ha agradat el plantejament de la història i la primera part del llibre. És d'aquests llibres que es couen a foc lent. Però ja a la meitat es comença a fer tot massa-massa llarg i repetitiu. Al final sembla que llegeixis una i altra vegada les mateixes converses. També he acabat trobat que era poc versemblant aquest afany continu de confessionari que tenien els personatges de la família de Can Sol. I al final, això ha desembocat a què els hi agafes una mica de mania a com tractaven el narrador.

[Anna · Rating 1 out of 5]

Llibre escrit amb tots els tòpics possibles: Els pobles petits són espais sense intimitats i la gent no té alre feina que dedicar-se a les xafarderies. O que la regla afecta emocionalment a les dones. També que anar al psicòleg no és un pur tràmit que no aporta solucions.

Respecte a l'argument, el trobo poc sòlid. Vol crear un misteri d'una història familiar com tantes d'altres. Només se salva l'ús del llenguatge i la descripció dels paisatges.

[El Biblionauta]

La discussió sobre si aquesta és o no una novel·la de gènere aviat es converteix en absolutament secundària davant d’altres de molt més interessants.

Podeu valorar el llibre i llegir completa la ressenya de l'Edgar Cotes a: https://elbiblionauta.com/ca/2021/03/...

[Laia • vidaentrellibres · Rating 2 out of 5]

"Aquesta nena es perdrà" diu l'avi de la Mar, i aquesta hipòtesi plana en tota aquesta novel·la de caràcter molt rural que ens parla de la quotidianitat d'unes vides molt austeres i complexes alhora. L'home que arriba al Sallent de Santa Pau anirà filant un fil invisible entre els personatges, a través d'uns diàlegs profunds, per gestar la història i les històries d'aquests. I descobrir-les, explicar-les i cohabitar-les.

"Les casualitats són això, tan excepcionals que després moltes vides giren al seu voltant". I al voltant de casualitats i causalitats giren les vides d'aquesta novel·la.

Aquest llibre m'ha agradat. Agradat i prou. En tenia moltes expectatives i crec que en algun moment se m'ha fet llarg... Crec que Serés escriu amb gairebé 500 pàgines el que hauria pogut escriure amb la meitat. Tot i això m'ha tingut pendent tot el llibre de quin seria el final, anticipat al principi. I considero que ho tanca molt dignament.

[Xelus · Rating 4 out of 5]

La casa de foc m'ha despertat moltes sensacions. L'he trobat interessant en les reflexions vitals, en els personatges i els diàlegs. El menys important és l argument en si, l'argument acaba siguent això, un argument per explicar altres coses. M'ha faltat alguna cosa que encara no he paït per donar-li 5 estrelles. Malgrat tot, m'ha agradat i interessat moltíssim.

[mmasats · Rating 3 out of 5]

Trama principal i personatges molt ben trabats. M'han sobrat pàgines i trames secundàries.

[Natàlia Tomàs Anguera · Rating 4 out of 5]

3,6. No caldria que fos tan llarg.

[Enric Bassegoda Pineda · Rating 3 out of 5]

El protagonista s'instal·la a la vall del Ser després de la ruptura del seu matrimoni, i entra en contacte amb la gent que hi viu i en coneix tot allò que li deixen conèixer. Amb qui estableix més contacte és amb la família que habita can Sol, composta per en Jordi, un saurí de caràcter fort i carregat de diners; la filla, la Carmina, amb un passat ombrívol, i la neta, la Mar, a qui li fa conferències que és més un acompanyament piscològic que no pas classes particulars.

A mesura que la novel·la avança es troba amb tots els problemes que hi ha en aquest racó de món a cavall de la tradició, els neorurals i les plantacions de marihuana. I sobretot unes històries del passat que afloren en el present, uns secrets que tothom sap i ningú explica.

La novel·la encerta molt crear aquest paisatge humà i l'autor és molt valent d'ambientar-la en un lloc real, cosa que no sempre passa i trobo que, si no es fa així, la versemblança trontolla. També m'ha agradat molt com gestiona el tema de què vol dir saber, què és conèixer la veritat i com tot allò que ell no coneix sembla que no hagi passat. Potser l'element que és més fluix és la llargada, si bé vol recrear els tempos del món rural, hi ha capítols innecessaris i alguns que semblen repetits, això fa que el ritme sigui desigual i que el clímax final arribi descafeïnat.

[Natxo Cruz · Rating 2 out of 5]

Si sacseges aquest llibre cauen 300 pàgines de palla, de diàlegs repetits i reflexions triplicades de personatges que juguen amagar-se els uns dels altres.
Ha estat una petita decepció, malgrat que el plantejament de la història i una part del nus és molt interessant i promet. Més endavant, però l'autor comença a marejar els personatges i acaba avorrint el lector.

[Laia · Rating 3 out of 5]

Les primeres tres-centes pàgines em van encisar, però la resta de llibre se m'ha fet pesat; potser perquè l'autor allarga massa una trama sense gaire suc. Trobo que, a més, li falta qualitat literària (no he subratllat cap frase!). Una versió reduïda estaria millor

[Pol · Rating 4 out of 5]

Dels pocs llibre premiats que realment hi trobo un sentit o una qualitat demostrable. La història atrapa gràcies a una narració encertada, en moments atropellada o fins i tot carregant, i uns personatges principals suficientment torturats i ben dibuixats com per a voler conèixer més sobre la seva història. Hi ha descripcions molt plàstiques que ajuden a la recreació d'aquest espai tan viu que representa l'esperit rural i la vida de poble des del punt de vista d'un "estranger". Un dels punts forts del llibre són la major part de les converses, sí que és veritat que hi ha moments que la innocència del protagonista pot arribar a cansar (especialment cap al final), però es plantegen grans debats existencials que responen al poder de la memòria, les casualitats i, sobretot, la construcció de la identitat. Hi ha converses que són excel·lents.

Malgrat tot, li trobo alguns inconvenients que l'exclouen de ser un llibre excel·lent, a més de les anteriors observacions. En molts moments de la història, masses, et preguntes quin és el propòsit de l'autor quan es recrea en històries de personatges que van viure al poble i que realment no tenen una importància més enllà de ser una simple anècdota. Per això dona la sensació que l'autor no sap cap a on va o quina és l'estructura interna del llibre. En aquest sentit és excessiu i fa que li sobrin bastantes pàgines. Finalment, crec que li sobra part del misticisme que es va creant, ja que per una banda no s'acaba de resoldre del tot (és anticlimàtica en aquest sentit o poc contundent) i realment desmereix el treball que ha fet l'autor en escriure aquesta memòria.

[Montserrat Muntada · Rating 4 out of 5]

Quan un llibre t'atrapa, no només n'estàs atent el moment de la lectura. Tot el dia vas recordant-lo, tens ganes que arribi l'hora de continuar-lo, l'esperes...

Això m'ha passat amb aquest llibre de Francesc Serés. Un professor se'n va a viure a una masia a una vall on només hi ha altres masies. No hi coneix ningú però la força de la mateixa vall fa que tots els altres habitants el coneixin, l'integrin més o menys en la seva comunitat i aviat serà requerit per fer classes a una adolescent...i moltes més coses.

El tema té un especial interès pels que som de ciutat, perquè ens retrata una vida que per nosaltres és com si fos d'una altra galàxia. I la manera d'escriure'l, les paraules no dites o dites amb una ambigüitat evident, els personatges i les seves tasques, l'anar i venir en tot terrenys, la recerca d'un infant perdut...tot et fica per uns quants dies, a una altra "masia inexistent" i et fa participar de les preocupacions, idees, pors, necessitats...dels veíns de la vall.

Un gran llibre, no només pel nombre de pàgines...

[Carles Terès · Rating 3 out of 5]

M’he ficat dins el món del Sallent i els seus habitants. Molt ben escrit (és en Serés!) i els personatges ben treballats. Jo no he trobat que li sobrin tantes pàgines com diuen, però sí que hauria agraït un esforç de contenció en els diàlegs de la darrera part. De fet esdevenen quasi monòlegs.
El final el trobo brillant, emotiu. Et fa oblidar els soliloquis d’unes pàgines abans.

[Elias Serhed · Rating 3 out of 5]

EXCESSIVAMENT LLARGA I MASSA SUSPENS PER A NO RES
Té alguna cosa bona, com els diàlegs dels diferents personatges que van apareixent. Però la història es podria haver narrat amb la meitat de pàgines i aquesta intriga que arrossega es va repetint i repetint fins que ja perds l'interès per saber què va passar. És contraproduent.

[chiara · Rating 4 out of 5]

3'5 arrodonit cap amunt per la qualitat de l'evocació d'imatges de les descripcions. m'ha agradat que no s'aclarís que va començar el foc realment. la visió dels personatges exclusivament a través dels ulls del protagonista i de la seva interpretació de les paraules dels altres fa que no connectis amb ells si no acabes de connectar amb el prota mateix, però això és qüestió de gust personal i trobo que està molt bé realitzat.

[Jaume Rosselló · Rating 2 out of 5]

Em sobran moltes pàgines, l’ofici d’escriptor es saber retallar, trames i personatges que no porten enlloc deixar-los, sempre escric el mateix un llibre ha d’entretenir-me i de cap manera avorrirme.
Se m’ha fet llarg i pesat, potser som un mal lector, te moments intensos i entretinguts petó en son tan pocs que no mereixen l’esforç.

[Francesc Roig · Rating 2 out of 5]

Una història ja explicada un munt de vegades abans (l'anada al món rural fugint del-que-sigui que t'ha passat, habitualment pena d'amors) on apareixen una galeria de personatges arquetípics, que mantenen diàlegs poc creïbles i que generen la permanent sensació de que l'autor no acaba d'encertar amb la història malgrat l'excel.lent tècnica narrativa

[Nil Barceló · Rating 2 out of 5]

Està molt ben escrit i es nota la feina de documentació que ha fet l'autor... però 600 pàgines? No, si us plau. En cap moment hi ha cap misteri o una història prou sòlida que justifiquin aquesta dèria d'allargar la història perquè sí. El que s'explica en aquesta novel·la es podria haver resolt en menys de la meitat de les pàgines. Prou de llibres llargs que no expliquin res rellevant.

[Nelet · Rating 2 out of 5]

Bé, he de dir que no el vaig acabar de llegir i això que va començar de manera molt prometedora... Era com que no avançava ni tampoc veia on volia dirigir la història... Vaig perdre l'interès per complet...

[Alba Romanyà · Rating 4 out of 5]

Li sobren 200 pàgines. Repetitiu i massa suspens per no res. M'ha agradat la història, tot i que el protagonista era excessivament pla pel meu gust. Amb una revisió hauria anat millor perquè algunes frases patinen. Li poso quatre estrelles perquè en el fons m'ha agradat.

[Xavier Pueyo Díaz · Rating 2 out of 5]

Novel·la rural. Ritme pausat, disgressions, una trama poc manifesta, desenvolupament lent. Tinc un sentiment ambivalent al respecte. Cal llegir-la seguit, per no perdre el fil. Posa a la llum les plantacions de marihuana al món rural. Crec que li sobren planes.