La Fama fa una crida perquè tothom vagi al gran mercat del món. Cadascú té un talent per comprar-hi el que vulgui, i l'haurà d'utilitzar per poder ser feliç. La Innocència i la Malícia acompanyaran els compradors. Entre els venedors, desfilaran figures com la Supèrbia, la Humilitat, el Plaer, la Penitència o el Desengany. Al mercat s'hi pot comprar de tot, des del Pensament fins a la Culpa. Mentrestant, la Música s'ho mira tot i va marcant els ritmes. Calderón de la Barca va escriure aquest auto sacramental amb una funció explícitament litúrgica, en un context europeu de forts sacsejos ideològics. Sovint els trasbalsos dels nostres temps actuals no volen parlar amb els preceptes morals d'altres èpoques, però els personatges al.legòrics que protagonitzen El gran mercado del mundo continuen poblant les nostres realitats. I el nostre món, cada cop és un mercat més gran.
Pedro Calderón de la Barca y Henao was a dramatist of the Spanish Golden Age.
Calderón initiated what has been called the second cycle of Spanish Golden Age theatre. Whereas his predecessor, Lope de Vega, pioneered the dramatic forms and genres of Spanish Golden Age theatre, Calderón polished and perfected them. Whereas Lope's strength lay in the sponteneity and naturalness of his work, Calderón's strength lay in his capacity for poetic beauty, dramatic structure and philosophical depth. Calderón was a perfectionist who often revisited and reworked his plays, even long after they debuted. This perfectionism was not just limited to his own work: many of his plays rework existing plays or scenes by other dramatists, improving their depth, complexity, and unity. (Many European playwrights of the time, such as Molière, Corneille and Shakespeare, reworked old plays in this way.) Calderón excelled above all others in the genre of the "auto sacramental", in which he showed a seemingly inexhaustible capacity to giving new dramatic forms to a given set of theological constructs. Calderón wrote 120 "comedias", 80 "autos sacramentales" and 20 short comedic works called "entremeses"
És un aute sacramental, és a dir, una peça teatral en un acte, que s’escrivia per a ser representada bàsicament en la festivitat religiosa del Cor El context històric en què va viure Calderón i està escrit “El gran mercado del mundo” es situa en l’època de la Contrarreforma, quan ja han passat alguns anys després de la derrota de l’Armada Invencible, és a dir, entre guerres de religió i guerres per l’hegemonia econòmica, tant a Europa com a les colònies d’Amèrica. Com a conseqüència d’això a Espanya es vivia una profunda crisi econòmica, agreujada amb períodes en que les classes populars van patir varis episodis de fam i epidèmies vàries.
Els personatges principals són un pare i els seus dos fills bessons: “Mal geni” i Bon geni”. L’obra gira a l’entorn de les relacions dels dos fills amb una dona, la “Culpa” i a les conseqüències que això pot tenir per a ells, donat que el pare vol que un dels seus fills es casi amb una dona rica i vídua, la “Gràcia” i amb això administri tots els bens d’ella. I qui dels dos ho aconsegueixi serà qui hereti la fortuna del pare. Des d’aquell moment, el que cada un d’ells farà serà intentar gastar els seus talents al “gran mercat del món”, intentant demostrar que els inverteixen bé i que seran els millors per a gestionar el patrimoni. Qui guanyi obtindrà el cobejat premi. Al “gran mercat” n’hi ha mercaders que venen de tot: des d’innocència, humilitat i privacions fins a la lascívia, la luxúria i la gola, ben camuflades per a fer caure en les temptacions i el pecat a un i altre germà i així allunyar-los de la Gràcia. Finalment, també en sortiran dos venedors, que seran la Fe i l’Heretgia, els quals intentaran atreure’ls cadascú cap al seu camí. Tot i el tema simbòlic i religiós de l’obra, Calderón aprofita el “gran mercat” per a fer una crítica a la societat de l’època, on parla de la justícia, de la llei i també de la picaresca i els costums i formes de vida populars. Parla també de la marginació, com a aspecte radicalment oposat als protagonistes de l’obra, que aspiren a ser els administradors d’una gran fortuna. Altrament, el món de l’opulència i la misèria que es reflecteixen en la venda i el mercat ens ofereixen una estampa molt clara de la realitat. Fins i tot fets com l’aparició de gitanos com a venedors de cavalls en l’obra ens porten a recordar esdeveniments tràgics que s’havien donat en l’època, com va ser primer l’expulsió dels “moriscos” i després la dels gitanos i que no són sinó un exemple del racisme institucionalitzat en la societat d’aquella època, encara més dins de les classes més adinerades.