What do you think?
Rate this book
La novel·la de Sant Jordi
Àcida, negra, mordaç i irreverent, La novel·la de Sant Jordi és un retrat satíric del món literari que desvela amb ironia i habilitat l’engranatge que mou els fils de la diada.
Alegre, vibrant, festiu... Així és Sant Jordi per als lectors. En canvi, escriptors i editors viuen una jornada esgotadora de nervis anhelant la glòria. De totes les diades que es fan i es desfan, aquesta serà la més important per a un dels nostres protagonistes: Màrius Serra ha publicat per primer cop amb el prestigiós segell Lorem Ipsum, comandat per l’editor de referència Nil Illa, i aspira a encapçalar les llistes de vendes. Amb una trama plena d’enigmes, situada en la flamant República Catalana, planteja la mort d’una sèrie d’escriptors a mans d’un grupuscle de poetes furiosos guiats per un sinistre joc de rol. Les sensacions de Serra amb la seva primera novel·la negra no poden ser millors. Ni les de la seva agent literària. Ni les del seu editor. Però, ironies del destí, aquella novel·la esdevé premonitòria i, durant les signatures del matí de Sant Jordi, una sèrie de crims tan execrables com reals tenyeixen de sang les parades de llibres de Barcelona. Els autors més reconeguts van caient com mosques i l’escàndol amenaça d’ensorrar els pilars sobre els quals s’alça la indústria editorial: l’ego, la vanitat, la venjança, l’ambició... El dit acusador de la sospita apunta amb insistència Màrius Serra i el seu amic creador de jocs, Oriol Comas i Coma. Però res no quedarà a l’atzar en aquesta història...«Es veu, encara que no vulgui ni mirar, triomfant sense pal·liatius davant d’una cua interminable de lectors que no només han comprat el seu llibre i es deleixen perquè els el signi, sinó que es posaran a llegir-lo tot seguit com si els hi anés la vida.»
Alegre, vibrant, festiu... Així és Sant Jordi per als lectors. En canvi, escriptors i editors viuen una jornada esgotadora de nervis anhelant la glòria. De totes les diades que es fan i es desfan, aquesta serà la més important per a un dels nostres protagonistes: Màrius Serra ha publicat per primer cop amb el prestigiós segell Lorem Ipsum, comandat per l’editor de referència Nil Illa, i aspira a encapçalar les llistes de vendes. Amb una trama plena d’enigmes, situada en la flamant República Catalana, planteja la mort d’una sèrie d’escriptors a mans d’un grupuscle de poetes furiosos guiats per un sinistre joc de rol. Les sensacions de Serra amb la seva primera novel·la negra no poden ser millors. Ni les de la seva agent literària. Ni les del seu editor. Però, ironies del destí, aquella novel·la esdevé premonitòria i, durant les signatures del matí de Sant Jordi, una sèrie de crims tan execrables com reals tenyeixen de sang les parades de llibres de Barcelona. Els autors més reconeguts van caient com mosques i l’escàndol amenaça d’ensorrar els pilars sobre els quals s’alça la indústria editorial: l’ego, la vanitat, la venjança, l’ambició... El dit acusador de la sospita apunta amb insistència Màrius Serra i el seu amic creador de jocs, Oriol Comas i Coma. Però res no quedarà a l’atzar en aquesta història...«Es veu, encara que no vulgui ni mirar, triomfant sense pal·liatius davant d’una cua interminable de lectors que no només han comprat el seu llibre i es deleixen perquè els el signi, sinó que es posaran a llegir-lo tot seguit com si els hi anés la vida.»
- GenresFiction
368 pages, Paperback
First published March 5, 2018
7 people are currently reading
79 people want to read
About the author
Màrius Serra
75 books21 followersMàrius Serra i Roig, born in Barcelona, Spain, on May 1, 1963, is a prize-winning Catalan writer, journalist, translator and television host.
Serra completed his studies in English philology, and in addition to his writing career, is an English teacher.
In 2006 he won the most prestigious literary award in Catalonia, the Ramon Llull Prize, for his novel Farsa (Farce).
Though he had already published some works, he first became well-known with the publication of the novel "Mon oncle" (My uncle).
He was also the host of a television show about books, Alexandria on Channel 33 in Catalonia.
As well, Serra is a frequent contributor to the Barcelona daily newspaper Avui. Besides, he has a section in the program of Radio Nacional de España, "No es un día cualquiera", about crosswords; and another section called "Enigmarius" in Catalunya Radio.
Serra completed his studies in English philology, and in addition to his writing career, is an English teacher.
In 2006 he won the most prestigious literary award in Catalonia, the Ramon Llull Prize, for his novel Farsa (Farce).
Though he had already published some works, he first became well-known with the publication of the novel "Mon oncle" (My uncle).
He was also the host of a television show about books, Alexandria on Channel 33 in Catalonia.
As well, Serra is a frequent contributor to the Barcelona daily newspaper Avui. Besides, he has a section in the program of Radio Nacional de España, "No es un día cualquiera", about crosswords; and another section called "Enigmarius" in Catalunya Radio.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 12 of 12 reviews
May 29, 2018
Màrius Serra s'ha quedat ben descansat.
Com escriptor amb un bon grapat de Sant Jordis a les espatlles i com guanyador del premi del mateix nom, disposava de prou munició com per disparar a tort i a dret en el camp de tir del món editorial.
I ho ha fet per la via de la comèdia.
"La novel·la de Sant Jordi" comença com una sàtira divertida (força divertida, de fet) sobre tot allò que envolta la gran diada de la literatura (o de la venda de llibres). No és difícil reconèixer-hi les fílies i les fòbies de Serra, ni anècdotes personals projectades en alguns dels personatges. Com no és difícil de gaudir del sarcasme cap a l'autoficció en una novel·la que simula ser un mirall de l'autor. O a les convencions del gènere negre en una novel·la que tira cap a la policíaca.
I vet aquí potser el gran punt dèbil de l'obra. Si bé és obvi que Serra és més a prop de Sharpe que de Nesbo (aquest darrer transmutat en Bradeter a la ficció), la part policial de l'aventura és fluixa. Ja no només perquè de sobte s'inventi una història de comissaris, subcomissaris i documentalistes que no tenen res a veure amb la investigació dels mossos (què et costava preguntar com funciona el cos, Màrius?!), sinó perquè és on tot plegat es torna inversemblant. Hom pot llegir la part editorial i descobrir-hi veritats (hiperbòliques, però veritats), però hom no pot dir el mateix d'una investigació que sembla pròpia de l'inspector Clousseau. M'ha fotut molt nerviós la partida d'Eleusis en el despatx del comissari, els forenses ultraràpids, la sala Bip, el Carmany que ni fu ni fa i, sobretot, la quantitat de vies obertes que acaben sent pistes falses de la manera més tramposa possible.
A tall personal, a més, crec els personatges de Garota i Sol no aporten res a la història i en són prescindibles.
En definitiva: val la pena llegir "La novel·la de Sant Jordi"?
La resposta és rotundament sí. És divertida, té un ritme altíssim i mostra molts vicis del nostre petit panorama literari. Però que ningú no hi busqui una novel·la negra a l'ús, a risc d'acabar amb un regust amarg de frustració.
Com escriptor amb un bon grapat de Sant Jordis a les espatlles i com guanyador del premi del mateix nom, disposava de prou munició com per disparar a tort i a dret en el camp de tir del món editorial.
I ho ha fet per la via de la comèdia.
"La novel·la de Sant Jordi" comença com una sàtira divertida (força divertida, de fet) sobre tot allò que envolta la gran diada de la literatura (o de la venda de llibres). No és difícil reconèixer-hi les fílies i les fòbies de Serra, ni anècdotes personals projectades en alguns dels personatges. Com no és difícil de gaudir del sarcasme cap a l'autoficció en una novel·la que simula ser un mirall de l'autor. O a les convencions del gènere negre en una novel·la que tira cap a la policíaca.
I vet aquí potser el gran punt dèbil de l'obra. Si bé és obvi que Serra és més a prop de Sharpe que de Nesbo (aquest darrer transmutat en Bradeter a la ficció), la part policial de l'aventura és fluixa. Ja no només perquè de sobte s'inventi una història de comissaris, subcomissaris i documentalistes que no tenen res a veure amb la investigació dels mossos (què et costava preguntar com funciona el cos, Màrius?!), sinó perquè és on tot plegat es torna inversemblant. Hom pot llegir la part editorial i descobrir-hi veritats (hiperbòliques, però veritats), però hom no pot dir el mateix d'una investigació que sembla pròpia de l'inspector Clousseau. M'ha fotut molt nerviós la partida d'Eleusis en el despatx del comissari, els forenses ultraràpids, la sala Bip, el Carmany que ni fu ni fa i, sobretot, la quantitat de vies obertes que acaben sent pistes falses de la manera més tramposa possible.
A tall personal, a més, crec els personatges de Garota i Sol no aporten res a la història i en són prescindibles.
En definitiva: val la pena llegir "La novel·la de Sant Jordi"?
La resposta és rotundament sí. És divertida, té un ritme altíssim i mostra molts vicis del nostre petit panorama literari. Però que ningú no hi busqui una novel·la negra a l'ús, a risc d'acabar amb un regust amarg de frustració.
July 27, 2025
És el primer cop que llegeixo aquest autor, però ja havia escoltat que està molt bé. Això sumat a que el llibre gira entorn a la diada de Sant Jordi em va empènyer a regalar el llibre al meu pare. Ell no se'l va ni poder acabar i jo bueno, volia veure si almenys el final era bo, però la veritat que no. M'he trobat amb una lectura molt feixuga al llarg de tot el llibre, un desenvolupament molt poc interessant, apareixen molts personatges però tampoc acabes de veure la importància que tenen en la història molts d'ells. A més, com deia, el final un fiasco, em sembla com que no l'acaba de tancar bé... Molts elements però pocs que quadrin!
November 4, 2019
alla lunga tutte le per nulla velate critiche e ironie sul rutilante mondo dell'editoria stancano un po'.
per non parlare di tutti quei - per me - misconosciuti autori catalani, sparsi come il verderame per tutto il libro e dai quali manca l'unico a me caro (quim monzò).
per non parlare di tutti quei - per me - misconosciuti autori catalani, sparsi come il verderame per tutto il libro e dai quali manca l'unico a me caro (quim monzò).
November 24, 2025
Estamos en Sant Jordi, el gran día de las letras catalanas, y el escritor Màrius Serra (un personaje que, por lo que sea, se llama igual que el autor del libro) ha publicado una novela, Eleusis en Sant Jordi, que se espera que sea un éxito. En Eleusis en Sant Jordi, un comando de poetas asesina a grandes nombres de la literatura catalana. Por desgracia, cuando comienzan las firmas, varios autores empiezan a morir asesinados. Màrius Serra es detenido como sospechoso y también su amigo, Oriol Comas i Coma, experto en juegos, que ha sido visto cerca de varios de los fallecidos porque estaba dirigiendo una gymkana de su invención.
Este libro es una gamberrada. El autor se auto-inserta en el texto como; su personaje es autor de un libro muy similar al que estamos leyendo, pero ambientado después del referéndum de independencia de Cataluña: todo el mundo coincide en que las escenas que se ha inventado este ficticio Màrius Serra (y que, por supuesto, corresponden a las que se dieron de verdad en la consulta) son demasiado grotescas y bufas como para ser ciertas. Pero aun así, el libro gusta. Hasta que empiezan a morir asesinados trasuntos de autores famosos como Coelho o Rowling. Será Oriol Comas, otra persona real convertida en personaje de ficción, quien tenga que averiguar lo que ocurre.
Me ha gustado mucho, me ha entretenido la mala baba que dispara y me ha sacado más de una risita. Pero se pierde demasiado en la gamberrada. Según avanza la historia, la trama policíaca se revela prendida con alfileres (el descubrimiento de la identidad del asesino es un poco porque sí, y la forma en que ha matado a tantas personas no llega a desvelarse) y la historia de amor es cutre y manida como ella sola. El autor está demasiado ocupando escribiendo capítulos exclusivos de diálogo en los que pone de manifiesto la hipocresía del sector del libro como para preocuparse de lo que hacen sus personajes.
Es más un juego que una novela, algo que cuadra muy bien con las ideas del personaje principal, Oriol Comas i Coma. Y como juego está muy bien, es muy satisfactorio. Como novela, ya menos.
Este libro es una gamberrada. El autor se auto-inserta en el texto como; su personaje es autor de un libro muy similar al que estamos leyendo, pero ambientado después del referéndum de independencia de Cataluña: todo el mundo coincide en que las escenas que se ha inventado este ficticio Màrius Serra (y que, por supuesto, corresponden a las que se dieron de verdad en la consulta) son demasiado grotescas y bufas como para ser ciertas. Pero aun así, el libro gusta. Hasta que empiezan a morir asesinados trasuntos de autores famosos como Coelho o Rowling. Será Oriol Comas, otra persona real convertida en personaje de ficción, quien tenga que averiguar lo que ocurre.
Me ha gustado mucho, me ha entretenido la mala baba que dispara y me ha sacado más de una risita. Pero se pierde demasiado en la gamberrada. Según avanza la historia, la trama policíaca se revela prendida con alfileres (el descubrimiento de la identidad del asesino es un poco porque sí, y la forma en que ha matado a tantas personas no llega a desvelarse) y la historia de amor es cutre y manida como ella sola. El autor está demasiado ocupando escribiendo capítulos exclusivos de diálogo en los que pone de manifiesto la hipocresía del sector del libro como para preocuparse de lo que hacen sus personajes.
Es más un juego que una novela, algo que cuadra muy bien con las ideas del personaje principal, Oriol Comas i Coma. Y como juego está muy bien, es muy satisfactorio. Como novela, ya menos.
July 18, 2018
La valoració d'aquesta novel·la es fa difícil per la barreja d'impressions que genera la seva lectura. L'estructura no deixa de ser atractiva, la trama esdevé interessant i la lectura es fa agradable. De totes maneres, resultats força irregulars i sensació de no haver estat ben resolta. Sensació que l'autor ha volgut encabir masses elements dins el text i que s'ha fet un cert embolic a l'hora de coordinar els elements inclosos dins la novel·la. I la coordinació entre els personatges reals i els de ficció que apareixen al llarg del text també deixa una mica a desitjar. Tot i així, lectura agradable i simpàtica.
May 21, 2019
La premisa és el gran atractiu d'aquesta novel·la, que tanmateix no acaba de decebre del tot, sinó el contrari. Sorprén que, malgrat l'estil d'escriptura típic de èxit de vendes (molt diàlegs, capítols curts, canvi de personatges constant) se'n rigui d'això mateix i de tot el que envolta la lectura com a consum i no com a literatura. I si bé això no li permet situar-se per sobre tot aquesta massa de llibres de llegir-i-oblidar, és refrescant una novel·la que en faci ironia i posi un punt de vista diferent al dia de Sant Jordi.
Com a lectura lleugera i ambientada a la Barcelona actual, més que passable i fins i tot recomanable, però hi ha molts llibres a llegir abans que aquest.
Com a lectura lleugera i ambientada a la Barcelona actual, més que passable i fins i tot recomanable, però hi ha molts llibres a llegir abans que aquest.
March 16, 2018
Divertit, emocionant, amb una sàtira absolutament deliciosa... el Màrius Serra construeix una novel·la negra diferent, auto-referencial i que t'atrapa i no et deixa aixecar la vista de les seves pàgines. Absolutament imprescindible.
August 28, 2025
En Màrius reflecteix com de sanguinari és el món editorial, fent ús constant de la ironia i el joc de llenguatge, en una novel·la que se'n riu d'ella mateixa. Ha resultat ser una lectura d'estiu molt divertida.
May 3, 2022
Un libro molto originale, un giallo che vi terrà incollati alle pagine.
July 26, 2024
El llibre m'ha agradat molt, tot i que el final m'ha desconcertat una mica.
June 10, 2019
Llibre prou divertit, lectura en 48h cosa que feia temps que no m’havia passat.
Ara bé, m’he quedat buit, donant voltes al perquè de l’argument.
Doncs, no hi ha cap fil conductor, desordre, caos total enmig d’engrescadores pinzellades d’actualitat / del món editorial i la lluita d’egos entre escriptors per St. Jordi.
La major decepció: la poca praxi de la teoria dels jocs. Entre Lo Siginero (regles del joc), daus, i Eleusis per St Jordi... m’he futut un embolic que fa feredat.
El lorem ipsum - espai publicitari- està ben trobat, val a dir.
Personatges irrellevants i mal traçats: els nombrosos grups d’escriptors, Sol, el Garota, l’amic del Comas,etc
L’abundància de vegades és la pitjor carència.
Amb aquesta frase, recollida del mateix llibre, resumiria el text.
Parla d’una literatura amb voluntat de VIPerització ( versemblança, intel.ligibilitat i perdurabilitat).
Un Premi Sant Jordi i un escriptor que per a mi és un referent no ha reunit cap d’aquestes 3 qualitats en aquesta obra.
Val a dir que l’ admiro per la manera en que sempre busca enriquir la llengua (com a articulista, creador de jocs - encreuats o bé palindromista).
El mestre dels palíndroms, només n’he identificat un (collonut per cert) “ Átale, demoníacos Caín, o me delata “... trobo que com a especialista en matèria i vist el desordre i anarquia en que evoluciona la trama, n’hi podia afegir uns quants.
La reflexió final que sembla a títol personal - fora de la trama políciaca, que no m’ha fet el pes- és bona.
Recomanable la seva lectura.
Ara bé, m’he quedat buit, donant voltes al perquè de l’argument.
Doncs, no hi ha cap fil conductor, desordre, caos total enmig d’engrescadores pinzellades d’actualitat / del món editorial i la lluita d’egos entre escriptors per St. Jordi.
La major decepció: la poca praxi de la teoria dels jocs. Entre Lo Siginero (regles del joc), daus, i Eleusis per St Jordi... m’he futut un embolic que fa feredat.
El lorem ipsum - espai publicitari- està ben trobat, val a dir.
Personatges irrellevants i mal traçats: els nombrosos grups d’escriptors, Sol, el Garota, l’amic del Comas,etc
L’abundància de vegades és la pitjor carència.
Amb aquesta frase, recollida del mateix llibre, resumiria el text.
Parla d’una literatura amb voluntat de VIPerització ( versemblança, intel.ligibilitat i perdurabilitat).
Un Premi Sant Jordi i un escriptor que per a mi és un referent no ha reunit cap d’aquestes 3 qualitats en aquesta obra.
Val a dir que l’ admiro per la manera en que sempre busca enriquir la llengua (com a articulista, creador de jocs - encreuats o bé palindromista).
El mestre dels palíndroms, només n’he identificat un (collonut per cert) “ Átale, demoníacos Caín, o me delata “... trobo que com a especialista en matèria i vist el desordre i anarquia en que evoluciona la trama, n’hi podia afegir uns quants.
La reflexió final que sembla a títol personal - fora de la trama políciaca, que no m’ha fet el pes- és bona.
Recomanable la seva lectura.
Displaying 1 - 12 of 12 reviews