La Noa és una nena inquieta i molt observadora. Un matí, descobreix un misteri que la deixa molt intrigada: les paraules desapareixen… Per resoldre aquest enigma, la Noa anirà a la biblioteca de l’escola. Allà començarà una trepidant història d’aventures plena de personatges fantàstics: apòstrofs diminuts, barbarismes llefiscosos... i un monstre sense nom a punt per destruir les paraules.
Marc Artigau i Queralt (Barcelona, 1984) és llicenciat en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona. Els seus textos teatrals han rebut diversos guardons, com ara el Premi Quim Masó o l’accèssit al Premio Marqués de Bradomín, i es troben publicats al Teatre reunit 2009-2018. Per la seva feina de dramaturg i adaptador en diferents muntatges ha rebut reconeixements com ara el Premi de la Crítica (2014 i 2015) o el Premi Max (2021 i 2022). Ha publicat les novel·les juvenils Els perseguidors de paraules, La cova dels dies i, amb Jordi Basté, la trilogia Un home cau, Els coloms de la Boqueria i Ningú sabrà qui ets. En poesia ha publicat Vermella (Premi Martí Dot) i Desterrats.
La idea del llibre és molt bona, però està mal escrit. La redacció és justeta (en alguns moments m’ha costat situar-me, i com a adulta tinc molta més comprensió lectora que un nen o nena de 9 a 12 anys), i la construcció del món oscil·la entre la indefinició i el tot s’hi val. No m’ha arribat a quedar clar com és i com funciona el món màgic exactament, i algunes coses passen i se solucionen perquè sí. I al final tampoc no m’ha quedat clar per què la Noa és l’única que pot enfrontar-se al monstre. En fi, una pena. No el recomanaria per a un lector jove perquè crec que els costarà d’entendre.