La felicitat d'en Narcís no por ser completa. Les seves tres sabateries de Girona l'han convertit en un empresari de prestigi, a punt de ser condecorat amb un premi a nivell europeu. És una persona sensible i culta que gaudeix fent el seu ofici, de tracte deferent amb els clients. Especialment amb els més petits, amb les nenes. A en Narcís li agraden les nenes, les adora, faria el que fos per tenir-les als seus braços, fins i tot volar a l'altra part del món. Però la societat veu amb mals ulls el que per a ell és un acte d'amor, una atracció per la bellesa. I això no el deixa viure en pau. Darrere d'aquesta atracció sospitosa, de fet, s'amaga la cara oculta de la seva vida.
Una novel·la tremenda. I tremendament bona. És increïble que només s'hagi traduït a l'espanyol.
És una novel·la molt valenta, i pens que un percentatge de lectors hi deuen haver vist una apologia (o una defensa) de la pederàstia. A mi no m'ho ha paregut en absolut, i tampoc ho va semblar als membres del jurat que li varen concedir el Premi Ramon Llull de l'any 2000. Pens que l'autora es volgué posar a la pell d'un pederasta, i crec que ho aconseguí de forma magistral. No sé si va poder entrevistar cap pederasta, o si va entrevistar cap psicòleg, però no hi ha ni una sola pàgina que no doni la impressió de versemblança.
Pel que fa a la forma, el text és d'una qualitat extraordinària. Set pleonasmes, dos castellanismes lèxics (monos per micos; nàcar per nacre) i dos de sintàctics (aixecar acta per estendre acta; de llarg per de bon tros), dos errors sintàctics, i para de comptar. Ja m'agradaria a mi que tot el que llegeix tengués "només" el triple d'errors que té aquesta novel·la.
Està molt ben escrit encara que hi ha cosetes rares, no romantitza la pdf però no es queda massa lluny tampoc... És molt interessant com elabora el perfil psicològic del protagonista i mica en mica, entens que esta totalment delusional i perquè ho està