What do you think?
Rate this book
El punt de ruptura
Un escriptor i professor de mitjana edat amb problemes d'addiccions fuig de casa seva. Se sent incapaç de resistir una relació que fa aigües i el canvi de vida que suposa ser el pare tardá d'un nadó. Sense cap altre lloc on anar, treu l'autocaravana del párquing i s instal·la en un descampat als afores.
Allá coneixerá tota mena de personatges del lumpen catalá: boxejadors que desocupen edificis, antics alumnes convertits en traficants, cambrers xinesos d'ultradreta, immigrants que malviuen a fábriques abandonades i un jove amb evidents problemes mentals. O potser no? La bona fe del professor el portará a viure per un parell de nits, les situacions dels marges de la societat amb una aventura delirant i crítica amb el sistema.
Allá coneixerá tota mena de personatges del lumpen catalá: boxejadors que desocupen edificis, antics alumnes convertits en traficants, cambrers xinesos d'ultradreta, immigrants que malviuen a fábriques abandonades i un jove amb evidents problemes mentals. O potser no? La bona fe del professor el portará a viure per un parell de nits, les situacions dels marges de la societat amb una aventura delirant i crítica amb el sistema.
230 pages, Paperback
Published September 8, 2025
2 people are currently reading
19 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 7 of 7 reviews
December 29, 2025
📖 El punt de ruptura
✍🏻 Jordi Dausà
📶 Valoració 7,5
📄 227 pàgines
📚 Delicte
Aquesta novel·la la vaig comprar a la Setmana del llibre en català, em va cridar l’atenció per ser la primera del nou disseny i com que no havia llegit res d’en Dausà, vaig fer cas al venedor.
És una obra que elements de novel·la negra, però adobada amb molta crítica social i elements fantàstics.
Un protagonista amb una forta crisi personal, escriptor fustrat i profe de religió en un entorn desestructurat, i amb problemes d’addiccions, tant que no acabem si el que li passa es real,o només fruit de l’estal mental del protagonista (del que, per cert, no arrivem a coneixer el nom).
Una historia que barreja algun dels problemes de la societat actual: okupes, bandes de desokupes, elements d’extrema dreta, migrants que es dediquen a traficar amb diverses substancies, sobreprotecció dels menors en els entorns escolars,… amb referències a temes mitològics de l’antiga Grecia i alguns retalls sobre els Pobles del Mar (S XII aC).
La narració és en primera persona, normalment això implica que es una narració fiable, però en aquest cas no és així, les cabories mentals del protagonista fan que sovint es dubti de què és real i què és imaginari. El llenguatge és col·loquial, amb moments de vulgaritat, per remarcar una ironíani un humor negre, sovint incòmode.
Els espais (descampats, horts urbans, naus abandonades, autocaravana, espais perifèrics) reforcen la sensació de precarietat i desarrelament.
Coses que m'agraden del llibre:
🖋 La mirada autèntica i potent sobre els marges de la societat actual.
🖋 Convida a la reflexió sobre els problemes actuasl
Coses que no m'agraden tant:
🖍 Puntualment estava tant perdut com el nostre protagonista al magatzem okupat.
Frases que m’han cridat l’atenció:
✍🏻 Mira que ets manargues: tot lo que toques ho fas malbé.
✍🏻 Qualsevol cosa poc trencar la soga, si està prou esfilagarçada.
✍🏻 La majoria dels homes, quan es fan grans, esdevenen asocials i esquerps, a diferència de les dones, que reforcen els lligams de camaraderia.
✍🏻 Ningu no feia gaire cas del homes i dones del temps perquè sempre hi posaven més salsa que pa, però tampoc costava res anar amb compte.
✍🏻 Aquestes creences ni eren només coses de pòtols; cada vegada tenien més seguidors, alguna del quals amb un nivell cultural raonable.
✍🏻 Quan et trobes enmig de situacions violentes, generes uns llaços ben curiosos.
✍🏻 El problema de les malalties mentals és que hi ha massa imbècils que se les agafen de broma.
✍🏻 Veure un individu d'aparença tan simiesca amb un element de papereria sempre és una estampa inèdita.
✍🏻 Una cosa és fer la vista grossa si el nano va a buidar la iogurtera i l'altra permetre que el vegin festejar amb una donota.
✍🏻 Kien okupa preokupa.
✍🏻 A l'enemic que fuig, mostrar-li la drecera.
✍🏻 Poster els meus problemes venien d'aquí: d'aquesta incapacitat meva de dir que no.
✍🏻 Jordi Dausà
📶 Valoració 7,5
📄 227 pàgines
📚 Delicte
Aquesta novel·la la vaig comprar a la Setmana del llibre en català, em va cridar l’atenció per ser la primera del nou disseny i com que no havia llegit res d’en Dausà, vaig fer cas al venedor.
És una obra que elements de novel·la negra, però adobada amb molta crítica social i elements fantàstics.
Un protagonista amb una forta crisi personal, escriptor fustrat i profe de religió en un entorn desestructurat, i amb problemes d’addiccions, tant que no acabem si el que li passa es real,o només fruit de l’estal mental del protagonista (del que, per cert, no arrivem a coneixer el nom).
Una historia que barreja algun dels problemes de la societat actual: okupes, bandes de desokupes, elements d’extrema dreta, migrants que es dediquen a traficar amb diverses substancies, sobreprotecció dels menors en els entorns escolars,… amb referències a temes mitològics de l’antiga Grecia i alguns retalls sobre els Pobles del Mar (S XII aC).
La narració és en primera persona, normalment això implica que es una narració fiable, però en aquest cas no és així, les cabories mentals del protagonista fan que sovint es dubti de què és real i què és imaginari. El llenguatge és col·loquial, amb moments de vulgaritat, per remarcar una ironíani un humor negre, sovint incòmode.
Els espais (descampats, horts urbans, naus abandonades, autocaravana, espais perifèrics) reforcen la sensació de precarietat i desarrelament.
Coses que m'agraden del llibre:
🖋 La mirada autèntica i potent sobre els marges de la societat actual.
🖋 Convida a la reflexió sobre els problemes actuasl
Coses que no m'agraden tant:
🖍 Puntualment estava tant perdut com el nostre protagonista al magatzem okupat.
Frases que m’han cridat l’atenció:
✍🏻 Mira que ets manargues: tot lo que toques ho fas malbé.
✍🏻 Qualsevol cosa poc trencar la soga, si està prou esfilagarçada.
✍🏻 La majoria dels homes, quan es fan grans, esdevenen asocials i esquerps, a diferència de les dones, que reforcen els lligams de camaraderia.
✍🏻 Ningu no feia gaire cas del homes i dones del temps perquè sempre hi posaven més salsa que pa, però tampoc costava res anar amb compte.
✍🏻 Aquestes creences ni eren només coses de pòtols; cada vegada tenien més seguidors, alguna del quals amb un nivell cultural raonable.
✍🏻 Quan et trobes enmig de situacions violentes, generes uns llaços ben curiosos.
✍🏻 El problema de les malalties mentals és que hi ha massa imbècils que se les agafen de broma.
✍🏻 Veure un individu d'aparença tan simiesca amb un element de papereria sempre és una estampa inèdita.
✍🏻 Una cosa és fer la vista grossa si el nano va a buidar la iogurtera i l'altra permetre que el vegin festejar amb una donota.
✍🏻 Kien okupa preokupa.
✍🏻 A l'enemic que fuig, mostrar-li la drecera.
✍🏻 Poster els meus problemes venien d'aquí: d'aquesta incapacitat meva de dir que no.
October 27, 2025
Nova novel·la d’en Jordi Dausà —ja se’l trobava a faltar—, amb un protagonista del qual no sabrem el nom, però del que sí que coneixerem les diverses addiccions i, sobretot, del do o de la maledicció que és trobar sempre el punt de ruptura de totes les coses.
Un professor i escriptor es veu superat per les circumstàncies de casa i farà una fugida cap endavant o cap enrere segons es miri. Sense cap lloc on anar a parar, traurà l’autocaravana del pàrquing i s’instal·larà provisionalment en un descampat pensant que els problemes a casa aviat se solucionaran.
Però el que no s’espera és trobar-se amb tota una sèrie de personatges d’allò més estrafolaris: xinesos d’extrema dreta, alumnes que són traficants o boxejadors que desocupen naus abandonades. Encara que el més estrany de tot, és albirar a un jove que diu que acaba de lluitar a la Guerra Civil espanyola. Malalt mental? Ha viatjat en el temps?
I així iniciarem un camí de dos dies en què coneixerem el lumpen català actual i les vivències i cabòries del nostre protagonista, abocat en una gran crisi personal.
Que ningú esperi de El punt de ruptura una novel·la negra a l’ús amb molta acció, sinó un viatge —i mai millor dit—, on no sabrem si som en mig d’una al·lucinació per la beguda i els medicaments, o per la maria que fuma el protagonista o per tot alhora. Una fantasia que transcorre per la crítica a la societat actual i per un humor càustic no exempt d’abatiment i tristor.
Cal dir que l’ús del llenguatge que fa en Jordi Dausà és excel·lent i fluirà el discurs del personatge principal per una mena de saviesa de la vida immillorable. Saviesa cap als altres però potser no cap a ell.
Hi ha aspectes que m’ha agradat molt especialment d’aquest llibre com són els encapçalaments dels capítols i els personatges variats que pul·lulen; també de cert esperit malvat. Però el que queda ben atestat, és la feina ben feta.
El punt de ruptura, un llibre per assaborir sense pressa i gaudir tant de l’ambientació, dels personatges i de l’espaterrant prosa de l’autor.
***
Jordi Dausà i Mascort (Cassà de la Selva, 1977) és autor de set novel·les. A Llibres del Delicte ha publicat Lèmmings, guanyadora del premi a la millor novel·la al festival Lloret Negre, i el 2021 ha publicat De sobte pensa en mi que ha sigut exposada al CCCB per explicar el fenomen de les urbanitzacions. A banda de novel·lista també és traductor i col·labora en diferents viatges escrits.
Un professor i escriptor es veu superat per les circumstàncies de casa i farà una fugida cap endavant o cap enrere segons es miri. Sense cap lloc on anar a parar, traurà l’autocaravana del pàrquing i s’instal·larà provisionalment en un descampat pensant que els problemes a casa aviat se solucionaran.
Però el que no s’espera és trobar-se amb tota una sèrie de personatges d’allò més estrafolaris: xinesos d’extrema dreta, alumnes que són traficants o boxejadors que desocupen naus abandonades. Encara que el més estrany de tot, és albirar a un jove que diu que acaba de lluitar a la Guerra Civil espanyola. Malalt mental? Ha viatjat en el temps?
I així iniciarem un camí de dos dies en què coneixerem el lumpen català actual i les vivències i cabòries del nostre protagonista, abocat en una gran crisi personal.
Que ningú esperi de El punt de ruptura una novel·la negra a l’ús amb molta acció, sinó un viatge —i mai millor dit—, on no sabrem si som en mig d’una al·lucinació per la beguda i els medicaments, o per la maria que fuma el protagonista o per tot alhora. Una fantasia que transcorre per la crítica a la societat actual i per un humor càustic no exempt d’abatiment i tristor.
Cal dir que l’ús del llenguatge que fa en Jordi Dausà és excel·lent i fluirà el discurs del personatge principal per una mena de saviesa de la vida immillorable. Saviesa cap als altres però potser no cap a ell.
Hi ha aspectes que m’ha agradat molt especialment d’aquest llibre com són els encapçalaments dels capítols i els personatges variats que pul·lulen; també de cert esperit malvat. Però el que queda ben atestat, és la feina ben feta.
El punt de ruptura, un llibre per assaborir sense pressa i gaudir tant de l’ambientació, dels personatges i de l’espaterrant prosa de l’autor.
***
Jordi Dausà i Mascort (Cassà de la Selva, 1977) és autor de set novel·les. A Llibres del Delicte ha publicat Lèmmings, guanyadora del premi a la millor novel·la al festival Lloret Negre, i el 2021 ha publicat De sobte pensa en mi que ha sigut exposada al CCCB per explicar el fenomen de les urbanitzacions. A banda de novel·lista també és traductor i col·labora en diferents viatges escrits.
October 5, 2025
Vaig conèixer en Jordi Dausà, per fi, a La Setmana del llibre en català, després d'haver-li parlat per whatsapp fa uns mesos mentre jo escrivia una novel·la.
Aquest Punt de Ruptura era un dels llibres que hi vaig comprar, el primer de la nova col·lecció de Delicte (amb un disseny que m'agrada molt més que l'anterior), però no el primer que llegia de l'autor (ja havia llegit Lemmings arran de les bones paraules que li va dedicar en VPJ).
La novel·la no ha estat ben bé el que m'esperava. Sembla que hagi de ser més gamberra del que és, a partir de la seva premisa, i acaba sent un mirall de la societat actual, amb tot un ventall de personatges que podrien ser estrafolaris però que són els que ens trobem cada dia arreu. El protagonista de Dausà (una espàcie de versió d'El Nota dels Lebowsky, un cosí germà del Cegador de Verri de les novel·les d'Edgar Cantero), més que un investigador clàssic del gènere negre és un paio que reflexiona sobre el món en el que li ha tocat viure. De vegades, però, aquestes disgressions (així com el fet de començar cada capítol amb alguna història tangencial a la trama principal) distreuen i alenteixen el ritme. Com a lector, em trobava que no tenia clar on volia anar a petar, ni què em volia explicar exactament. En això, es nota que Dausà admira Palahniuk, per a bé i per a mal.
Per una altra banda, el fet que s'insinuï la presència d'un viatge en el temps (potser sí, potser no), sempre és interessant.
L'enhorabona a Delicte en aquesta nova etapa (molts encerts!) i esperem que publiquin moltes novel·les més d'en Jordi Dausà!
Aquest Punt de Ruptura era un dels llibres que hi vaig comprar, el primer de la nova col·lecció de Delicte (amb un disseny que m'agrada molt més que l'anterior), però no el primer que llegia de l'autor (ja havia llegit Lemmings arran de les bones paraules que li va dedicar en VPJ).
La novel·la no ha estat ben bé el que m'esperava. Sembla que hagi de ser més gamberra del que és, a partir de la seva premisa, i acaba sent un mirall de la societat actual, amb tot un ventall de personatges que podrien ser estrafolaris però que són els que ens trobem cada dia arreu. El protagonista de Dausà (una espàcie de versió d'El Nota dels Lebowsky, un cosí germà del Cegador de Verri de les novel·les d'Edgar Cantero), més que un investigador clàssic del gènere negre és un paio que reflexiona sobre el món en el que li ha tocat viure. De vegades, però, aquestes disgressions (així com el fet de començar cada capítol amb alguna història tangencial a la trama principal) distreuen i alenteixen el ritme. Com a lector, em trobava que no tenia clar on volia anar a petar, ni què em volia explicar exactament. En això, es nota que Dausà admira Palahniuk, per a bé i per a mal.
Per una altra banda, el fet que s'insinuï la presència d'un viatge en el temps (potser sí, potser no), sempre és interessant.
L'enhorabona a Delicte en aquesta nova etapa (molts encerts!) i esperem que publiquin moltes novel·les més d'en Jordi Dausà!
October 8, 2025
📖 El protagonista és un professor de secundària i escriptor de mitjana edat que es troba en plena crisi personal (adiccions, paternitat, matrimoni que penja d'un fil), Fuig de casa per no saber encarar la realitat i acaba instal·lant-se amb l'autocaravana en un descampat. Per desgràcia seva, es troba en el moment i lloc menys indicats.
No és una novel·la negra de sang i fetge. En realitat seguim el protagonista durant dos dies, amb aquella sensació que tot pot desbordar-se en qualsevol moment. Alhora, el protagonista va reflexionant sobre la seva vida i sobre la societat que l’envolta, i hi ha salts en el temps que ens ajuden a comprendre d’on ve i per què ha arribat fins aquí. Alhora, el protagonista va reflexionant sobre la seva vida i sobre la societat que l’envolta, i hi ha salts en el temps que ens ajuden a comprendre d’on ve i per què ha arribat fins aquí.
Es creuarà amb personatges de tot tipus: okupes, antics alumnes traficants, un xinès d'ultradreta i en Santi, un personatge que assegura haver lluitat contre els franquistes.
Tot i que la lectura no és frenètica, sí que t’arrossega perquè vols veure fins on arribarà aquest personatge.
El que més m’ha agradat és la prosa: Dausà té un estil directe, amb humor negre i molta versemblança, que et fa creure els diàlegs i la veu del protagonista.
No és una novel·la negra de sang i fetge. En realitat seguim el protagonista durant dos dies, amb aquella sensació que tot pot desbordar-se en qualsevol moment. Alhora, el protagonista va reflexionant sobre la seva vida i sobre la societat que l’envolta, i hi ha salts en el temps que ens ajuden a comprendre d’on ve i per què ha arribat fins aquí. Alhora, el protagonista va reflexionant sobre la seva vida i sobre la societat que l’envolta, i hi ha salts en el temps que ens ajuden a comprendre d’on ve i per què ha arribat fins aquí.
Es creuarà amb personatges de tot tipus: okupes, antics alumnes traficants, un xinès d'ultradreta i en Santi, un personatge que assegura haver lluitat contre els franquistes.
Tot i que la lectura no és frenètica, sí que t’arrossega perquè vols veure fins on arribarà aquest personatge.
El que més m’ha agradat és la prosa: Dausà té un estil directe, amb humor negre i molta versemblança, que et fa creure els diàlegs i la veu del protagonista.
September 28, 2025
Okupes i desokupes; alumnes sense solució i mestres sense esperança; religions amb i sense futur;... tot un complex univers que convergeix en aquesta entretinguda novel·la d'un dels autors més interessants del moment. Publicada en una editorial especialitzada en novel·la negra (i jo em pregunto, què entenem per "novel·la negra?), en realitat és una història d'una crisi existencial puntual que, accidentalment(o no) desencadena una sèrie d'aconteixements on convergeixen una sèrie de personatges marginals que generen importants maldecaps al protagonista, però que permeten posar per escrit les importants deficències de la societat actual (crec que els docents llegiran amb força delit els paràgrafs on es descriu el dia a dia d'un centre de secundària). Lectura agradable, divertida i, en el meu cas, ràpida.
November 26, 2025
El llibre anterior (La nit del gall) em va agradar molt, però aquest encara més. El viatge de l'heroi, les proves, la màgia que no saps si ho és, la foscor i sobretot l'ambientació i els personatges secundaris que estan molt ben pensats.
September 30, 2025
Doncs ha sigut una sorpresa. Un no poder parar de llegir des del principi fins a la fi .
Molt molt recomanable i sorprenent¡
quin personatge el protagonista més .... sin palabras.
Molt molt recomanable i sorprenent¡
quin personatge el protagonista més .... sin palabras.
Displaying 1 - 7 of 7 reviews