El cuarto de los espejos

by Ramon Folch i Camarasa, Nuria Lago Jaraiz (translator)

La cuestión abordada es la de un maduro señor de cincuenta y cuatro años que acaba de superar una depresión. Estado morboso en el que cayó como resultado de su inconsciente frustración al verse convertido en un funcionario, eso sí de un renombrado organismo internacional con sede en Ginebra, después de estar casi toda su vida ejerciendo de escritor y traductor, promovido por los deseos de asegurar el futuro y mejorar el presente material de los suyos.
La obra es el relato en primera persona de los catorce días de vacaciones que nuestro protagonista, Sebastiá, se toma en un lluvioso mes de febrero y, abandonando su trabajo, familia y Ginebra, se traslada a un pueblecito, inmediato a Barcelona, donde tenía una casa, antaño espléndida finca con torre, propiedad familiar, en donde se mezclarán sus problemas actuales con los recuerdos de lugares, cosas y seres del pasado, de su pasado personal.

224 pages, Hardcover

First published January 1, 1983

About the author

Ramon Folch i Camarasa (Barcelona, 1926-2019). Traductor, novel·lista i autor teatral. Novè fill del popular escriptor Josep Maria Folch i Torres, es llicencia en Dret però mai no exerceix d'advocat. Després de treballar per a l'editorial Janés, s'adona que es pot guanyar la vida amb l'ofici de traductor, i es consagra a reescriure llibres d'altri i a escriure'n de propis. La seva carrera malda per assolir un equilibri entre compromís estètic i social; s'adreça a un públic extens i divers, i inclou una obra literària de qualitat, amb prop d'una cinquantena de llibres publicats, especialment novel·les, però també poesia, narració i teatre. Així mateix, és autor de la versió catalana de més de cent cinquanta llibres. Moltes de les seves obres han estat guardonades amb alguns dels principals premis literaris, entre els quals destaquen el Joanot Martorell (La maroma, 1956), el Sant Jordi (La visita, 1964), el Ramon Llull (Sala de miralls, 1982) i el Sant Joan (Testa de vell en bronze, 1997), de novel·la; el Ciutat de Barcelona (Aquesta petita cosa, 1954) i el Joan Santamaria (Cap de setmana damunt l'herba, 1967), de teatre; el Víctor Català (La sala d’espera, 1960), de contes; i el Pere Quart (Manual del perfecte escriptor mediocre, 1991) i el Jaume Maspons (Manual de la perfecta parella mediocre, 2005), d'humor i sàtira. Entre els homenatges i distincions amb què ha estat reconeguda la seva obra, cal destacar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el Doctorat Honoris Causa que li ha atorgat la Universitat Autònoma de Barcelona pel seu treball ingent de traductor.

Reviews

[Mónica · Rating 1 out of 5]

¡Qué tostonazo de libro! He intentado que el protagonista me transmitiera algo positivo, pero no ha habido manera, solo he sentido el tedio más profundo y una clara empatía eso sí ha su etapa depresiva, al que solo dedica unas cinco páginas, pero no me ha enganchado. Para mí, es un libro prescindible.